Hola, em dic Juan Ramón  sóc un nen alt, i  vaig a l’escola Can Rull.

Tinc la cara rodona com una pilota, els ulls marrons i rodons com una rodona, les pestanyes normals , la boca generosa com la de l’Alba , els llavis prims com macarrons, les orelles són de petites com una goma d’esborrar, els cabells prims com espagueti.Tinc els braços forts, les mans i els peus grans.

Vaig vestit amb roba d’esport i el calçat també d’esport, el meu caràcter és normal. El que més m’agrada és fer esport .

JUAN RAMON FERNANDEZ

Sóc el Joel. Un noi no massa alt. La cara la tinc rodona com una pilota, els ulls els tinc foscos i grans com el melic d’un negre. Les pestanyes les tinc espesses com la sopa de la meva iaia. La boca generosa que no para d’obrir-se i tancar-se. Els llavis els tinc tallats pel fred i les orelles mitjanes. El nas el tinc vermell com en “Rúdolf ” els cabells els tinc curts i de color castany.

De entre les meves extremitats els braços els tinc mal formats com un blandiblú les meves mans les tinc grans com un titellaire i les cames blandes com plastilina. Els meus peus els tinc petitons com un bebè.

En el meu cos, les meves espatlles les tinc com els dos geps d’un camell i la meva cintura ample com un anell de hula hop.

La meva manera de vestir es diferent cada dia i el calçat són sabates negres i blanques.

La meva manera de ser és graciosa i molt xerraire. Els meus gustos són els videojocs i els videojocs.

JOEL MOLERO SANTUCHO

Jo em dic Antonio i soc un nen ni alt ni baix i força atractiu. La meva cara es rodona com una pilota i molt pigada, els meus ulls són allargats com els d’un xinés i castanys com el tronc d’un arbre. Tinc les pestanyes curtes com la cua d’un conill i no gaire espesses. Les celles són tan espesses com l’Amazònia i de color fosc, la boca meva no es massa gran, però si que és tan gran com un insecte i els llavis, prims com un fideu i llargs com una serp. Jo tinc unes orelles ni massa grans ni massa petites que estan quasi tapades per els cabells castanys, molt clarets i bastant curts. Els braços estan forts com un ós i molt ben formats, i el mateix puc dir de les cames. Els braços van acompanyats d’unes mans grans com una balena blava amb uns dits llargs i gruixuts com un calmar gegant. Els peus grans i llargs com una carretera, les espatlles són amples com una televisió i la cintura una mica estreta.

Porto una camisa gris i vermella, uns pantalons grisos, uns mitjons blancs, amés, porto unes sabatilles blanques com la llet.

Sóc bastant amable i optimista i m’agrada practicar l’esport i jugar als videojocs.

Antonio Navazo Valero

Hola, jo sóc l’Amanda, una nena de 10 anys de l’escola Can Rull.

Sóc bastant alta i prima com un pi i tinc la cara una mica allargada com un ou. Els ulls són molt grans i rodons com una pilota. Les pestanyes les tinc grans com un gegant i el nas petit com un insecte. La boca la tinc normal, ni petita ni gran amb els llavis una mica amples com un macarró i les orelles menudes. El color del meu cabell es castany, sempre el porto curt, però ara m’he l’estic deixant llarg com un espagueti, amb una mica de rinxols. Quant era petita tenia el cabell com cargols, ple de rinxols. D’aspecte tinc els braços, les cames, els peus i les mans fines, però encara que no ho sembli estan forts i ben formats com un roure. Les  espatlles i la cintura són normals, una mica petites.

M’agrada vestir molt amb camises d’esport, pantalons texans i bambes.

Normalment, sóc amable, una mica sincera i amb bastant caràcter.

La meva afició preferida i amb diferencia, es el futbol.

AMANDA MANJÓN

Sóc el Marc i sóc alt i fort, tinc la cara rodona com una pilota, els ulls són marrons com las castanyes , les pestanyes curtes i primes, la meva boca es riallera i els llavis prims com fideus , tinc les orelles petites com les de un ratolí , el nas el tinc mitjà i els cabells castanys. Els braços forts i amples , les mans grans com les d’un lleó , les cames veloces com un llamp , els peus els tinc normals. Tinc les espatlles amples i la cintura estreta.

Porto texans i un jersei gruixut i duc bambes.

Sóc divertit i rialler, m’agrada el futbol i els còmics.

MARC LOPEZ

Hola! jo em dic Andrea .Vaig a estudiar a l’escola Can Rull i ara us explicaré com sóc. Sóc una nena bastant alta i maca. La cara la tinc ovalada com un ou i pigada . Els ulls són allargats i foscos com una ametlla. Acompanyen els ulls unes pestanyes bastant llargues i primes com quan era petita. Tinc una boca petita com la meva mare , amb uns llavis prims com els fideus. Les orelles són bastant menudes i de vegades es veuen i de vegades no, perquè les tapa el cabell. El meu nas és petit i rodo com una goma. El meu cabell és castany una mica ondulat, però quan era petita el tenia molt rinxolat. Tinc els braços normals amb unes mans peites i gruixudes, unes cames llargues i fortes com un pal. Els meus peus son estrets i llargs com els del meu avi. Les meves espatlles són amples com un llibre. La meva cintura no es molt estreta.

Avui porto un xandall perquè toca gimnàstica , porto unes sabates d’esport.

La meva manera de ser és simpàtica i una mica tímida.

M’agrada molt jugar amb els meus amics i també llegir.

ANDREA MARTÍN

Em dic Àlex. Sóc alt i tinc la cara rodona i pigada com una pilota de basquet, ulls marrons com un amari, tinc les pestanyes espesses com la meva llet quan li poso colacao. Uns llavis prims com un llapis, les orelles petites com una formiga, nas recte i una mica afilat, cabells negres i curts. Braços ben formats com una roca, les mans las tinc normals, i les cames i les cames fortes i ben formades com una pedra i els peus els tinc una mica grans. Las meves espatlles las tinc amples i la cintura estreta com un llibre. Porto uns pantalons llargs i la camisa amb el número sis, el calçat amb les sabates d’esport. Sóc optimista i m’agrada l’esport i la tele.

ÀLEX HERNÁNDEZ

Hola sóc la Nerea.

Sóc una nena una mica baixeta. Tinc la cara una mica rodona com una pilota de bàsquet.

Sobre el cap tinc uns cabells curts i rossos com l’or i al final dels cabells tinc unes orelles petites com una goma. Tinc uns ulls marrons com la xocolata que és separen per un nas de punta com el d’una bruixa, i uns llavis prims com els fideus. Les meves pestanyes són llargues i fines com la punta d’un llapis. La meva espatlla és recte com una llibreta i la meva cintura és petita com un rellotge d’agulla. També les meves cames són ben formades i els braços també perquè faig esport. Les meves mans són normals i tinc els peus normals del tamany d’un estoig. Avui porto una samarreta a ratlles i uns pantalons texans, i unes sabates roses i blanques com les flors però ami m’agrada vestir amb pantalons texans i samarreta blanca i amb botes. Sóc una mica bromista i amable sobretot amb la família i amb la meva millor amiga la Andrea .El que mes m’agrada fer és estar amb la família, amics… i també m’agrada la gimnàstica rítmica.

Nerea García

Un dia d’hivern a casa meva va passar un cosa molt estranya.  jo vivia a un poble però damunt d’una muntanya , per desgràcia no tenia molts amics.

De sobte va aparèixer una llum cegadora, em vaig apropar, d’aquella llum van sortir dos animalets, en aquell moment jo no m’ho podia creure, aquells animalets eren un ratolí coix i un gat pigat, aquells dos animals podien parlar i em van dir si podien ser els meus amics i els vaig dir que si. Em van explicar tot el seu viatge i que hi havia manat el deu de la amistat.

Des de aquell moment vaig començar una nova amistat, aquells animalets tenien una classe de poders, podien concedir desitjos. Al dia següent un dilluns d’hivern tocava anar a classe i me’n vaig emportar al ratolí coix i al gat pigat i per tal de que passessin desapercebuts vaig posar un nom:el gat pigat li vaig posar Pigat i al ratolí coix Mikey, me’ls vaig ficar a la motxilla i vam pujar a l’autocar.

La meva popularitat al col·legi no era molt envejable i tot el món es burlava de mi, els hi vaig demanar a Pigat i Mikey que tothom em tingués enveja, en aquell moment els ulls se’m van il·luminar a l’escoltar  que cap nen es burlava de mi. Però desprès vaig rumiar-hi, m’envegen   pel desig  que havia demanat no per com sóc  jo, i al moment vaig desfer el desig. Jo sabia que tot tornaria a la normalitat però no, la gent ja no es burlava i els meus amics Pigat i Mikey no van fer res i encara em sentia feliç.

Vaig aprendre una lliçó i vaig convidar a tota la classe a berenar.

Aquesta es la meva història i penseu si us ha agradat.

Marta Silva Morales

Avui anem a esquiar! El primer dia anem a una casa en la muntanya. Arriba la nit, es hora d’anar a dormir.

Al dia següent em vaig llevar i vaig veure un tros de formatge. De repent va sortir un ratolí i em va dir que no toqués el seu formatge. En un moment em vaig dir que els ratolins no parlen. Després vaig veure que estava coix. Li vaig embenar la cama i li vaig fer una petita muleta de fusta. Després va sortir un gat i va dir que el ratolí havia caigut en una trampa i ell li va ajudar, però el ratolí va sortir mal ferit. El ratolí va dir que uns alienígenes ens volien envair.

Primer un ratolí coix i un gat pigós que parlaven i després una invasió alienígena. El gat pigós va dir que teníem que detenir la invasió. Em vaig posar els esquís i el casc. El gat es va posar a la meva esquena i es va posar un petit casc. El ratolí es va posar a la motxilla i es va posar un casc petitonet. El ratolí va dir que necessitaven una bomba nuclear. El gat pigós va dir que era fàcil i de cop vaig veure una bomba nuclear. Però vaig dir que com anar a l’espai. Molt fàcil va dir el ratolí coix. De repent va aparèixer una nau espacial. Tots tres vam entrar en la nau i ens vam enlairar. En tan sols cinc minuts vam veure la nau alienígena. Vam posar la bomba nuclear i ens vam esfumar. Després vam tornar a la casa a la muntanya. Al cel es va veure una gran explosió.

De sobte em vaig despertar i vaig pensar que tot havia estat un somni.

Mario Raya