NOM: Hidra o (hidra virridis).

GRUP: Cnidaris.

HABITAT: Viu enganxada sota les llenties d’aigua, herbes flotants dels estanys, tolles i rabeigs d’aigua clara.

CONSTITUCIÓ: Pot fer de pocs mil·límetres a uns quants centímetres.

ALIMENTACIÓ: S’alimenta de petits peixos i alguns invertebrats

RESPIRACIÓ: Respira per tot el cos.

REPRODUCCIÓ: Es reprodueix sexual i asexualment.

CURIOSITATS: L’hidra té una forma de sac, flexible i transparent , amb un forat al capdamunt envoltat per uns tentacles, l’ajuden a trobar els aliments. El cos de l’hidra està compost per dos capes de cèl·lules, una externa, i l’altre interna.

Les hidres junt amb els altres pòlips i les meduses són els animals més abundants a la mar, i pertanyen als grup dels cnidaris.

Treball fet per: Pablo , Juan , Antonio

Es coneixen 2.000 espècies diferents com: mathasterias, estrella de pues grans, astèria vermella, astèria i estrella sangueta .

HABITAT:

Viuen en el fons del mar, sobre sorra, fang, roques, entre les algues i també  viuen a la part baixa de la vora  del mar o a molta        profunditat.

REPRODUCCIÓ:

Té dues maneres de reproduir-se

Per ous:

En ocasions, la mare reté els ous en el fons i els protegeix.

Per escissió:

És reprodueixen asexualment, a partir d’un dels braços de l’estrella adulta i altres estrelles es divideixen en dues meitats iguals, de cadascuna de les que creix un altra estrella de mar nova i completa.

ALIMENTACIÓ:

S’alimenten d’una gran varietat de productes, com els dipòsits del fons dels oceans.

Poden menjar-se petits animals sencers, en el cas de aliments més grans treuen l’estómac i els digereixen fora del cos.

Algunes estrelles de mar mengen mol·luscs, obrin-los i ficant l’estómac en el interior.

RESPIRACIÓ:

Respiració branquial i tenen brànquies sota el braços

DESPLAÇAMENT:

Les estrelles de mar solen tindre el cos rígid i es mouen arrossegant-se lentament. Tenen cinc o mes braços amb ventoses que els permeten desplaçar-se.

CARACTERISTIQUES I CURIOSITATS:

-Són animals marins amb espines.

-Les estrelles de mar tenen els sentits del tacte,l’olfacte i el gust,també responen a la llum.

-Les estrelles sol es mengen a les estrelles comunes.

-Hi ha molts tipus de estrelles com:la estrella gira-sol, és la estrella que pot arribar als 75 centímetres de diàmetre i és la més ràpida i supera els 70 centímetres per minut.

–Noms científics: estrella vermella (Echinaster sepositus) estrella asterina(Asterina gibbosa).

TREBALL FET PER: Maria, Marta i Lara

Nom: Cuc de terra

Grup: Anèl·lids.

Hàbitat: El cuc de terra viu sota terra

Respiració: cutània.

Alimentació: s’alimenten de matèria orgànica que prové d’organismes que van tindre vida.

Reproducció: sexual i asexual, hi és  hermafrodita

Curiositats: si el cuc de terra es talla una part del seu cos, nomes li surt una cua nova, l’altre part no pot treure un altre cap. Pot  arribar fins al 3 metres .

El seu cos esta segmentat en anell,el cuc de terra també tenen celoma,es a dir,una cavitat interna plena de líquid que separa els òrgans.

Treball fet per Adrián Nortes, Felipe i Diomara

HÀBITAT:

Li agraden el llocs ombrívols com ara forats o esquerdes. La trobem a partir dels 6 metres de profunditat , tot i que és més freqüent trobar-la a profunditats  superiors als 10 metres . Es molt abundant..

ALIMENTACIÓ

Gran part del cos es buit o constituït de porus i canals interns. Per aquestes obertures flueix l’aigua, de la qual les esponges adquireixen la seva alimentació i oxigen, i a l’hora rebutja les deixalles.

S’alimenta filtrant l’aigua pels seus canals, no tenen boca. És considerable la quantitat d’aigua que algunes esponges filtren, possiblement dues-centes mil vegades el volum de l’esponja en un període de 24 hores.

REPRODUCCIÓ

Les esponges tenen reproducció  sexual. Els òvuls i els espermatozous, que maduren en èpoques diferents. La majoria  de les especies non hermafrodites i sembla que presenten fecundació creuada.

RESPIRACIÓ:

Es per difusió a causa de la filtració contínua d’aigua amb el que arriba a totes les cèl·lules. La concentració d’oxigen es major en la part inferior que en la superior.

L’anomenada esponja perforadora (cliones celata), per contra, arriba tan sols una alçada de només 2 mm.

Les úniques esponges carnívores que es coneixen són les asbestoplumas. Elles viuen a grans profunditats, en llocs anomenats abismes oceànics, a uns 4,000 metres de profunditat i s’alimenten de minúsculs crustacis que capturen amb els seus filaments

CURIOSITATS:

Molts pensen que totes les esponges viuen al mar, i no és així. De les aproximadament 15,000 espècies diferents d’esponges que existeixen, que van des d’uns pocs mm a 2 metres d’alt, unes 150 viuen en aigua dolça. A més, hi ha en elles una immensa varietat en grandària, forma i color.

L’esponja major es va trobar en aigües costaneres tropicals, al Carib, i alguns individus mesuren de 1,8 a 2,4 metres d’alt i igualment d’ample, i rep el nom comú d’esponja barril (Xestospongia muta).

L’anomenada esponja perforadora (cliones celata), per contra, arriba tan sols una alçada de només 2 mm.

Les úniques esponges carnívores que es coneixen són les asbestoplumas. Elles viuen a grans profunditats, en llocs anomenats abismes oceànics, a uns 4,000 metres de profunditat i s’alimenten de minúsculs crustacis que capturen amb els seus filaments

Treball fet per: David, Nerea i Andrea

Nom científic

Helix aspesa.

Com es?

La boca del cargol esta formada per dues peces amb molts plecs. Aquestes dues peces son les mandíbules. els cargols tenen una boca amb una llengua anomenada “ràdula”. Aquesta es rasposa formada per milers de dentetes. La llengua surt a traves dels llavis i pren la forma de cullera per poder agafar l’aliment.Amb els llabis arenquen el menjar i amb la “radula” el trituren

Alimentació

El cargol es un animal herbívor. També necessita ingerir calci per la conquilla. Quan necessita menjar fa servir la boca i els dos petits tentacles que té el cap per palpar, ensumar i tastar.

Hàbitat

Es poden trobar en quasi tots els tipus d’ambients (fins i tot deserts). Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins

La reproducció

Els cargols son animals hermafrodites. No hi ha cargols mascles ni femelles si no que en un mateix cargol hi trobem els organs sexuals masculins i femenins. Malgrat això no es fecunden ells matexos si no que calen dos individus. Quan dos cargols es troben comencen a tansar-se poc a poc despres s’ aixequen l’un al costat de l’ altre, es fregen els seus cosos i s’acaricien els tentacles.

Respiració

Respiren per pulmons, (pulmonars) i respiren molt a poc a poc. La seva respiracio es fa gràcies a un aparell respiratori format per una cavitat que té dins la conquilla que comunica a la part de fora que li surt entre la closca i el peu al costat dret.

Curiositats

El cargol es hermafrodita. O sigui, té els dos organs sexuals. Femella i mascle, però aixo no vol dir que  es fecunden ells mateixos, necessiten dos de ells. També tenen la curiositat de desplacar-se sobre el l’iquid que elles mateixes produeixen anomenat baba.

TREBALL FET PER: ADRIAN RUIZ, ALEX I JOEL