La Laia ens ofereix un nou conte. Llegiu-lo, de ben segur que us agradarà!!!

EL DRAC DELS CONTES

   Hi havia una vegada una nena que es deia Marta i un nen que es deia Lluc. Als dos els hi agradava molt llegir, en els contes que mes els hi agradaven, sempre sortia el mateix drac, el drac Mac. El drac no sempre era dolent, però el mes normal, es que fos dolent. Un bon dia, mentre la Marta i el Lluc miraven la tele,  van anunciar a les noticies del canal 3/24, que el drac Mac existia de debò,   i que els nens i les nenes no llegissin contes en que surtis aquell drac. Però el Lluc i la Marta nomes tenien llibres del drac Mac. Llavors ho van comentar a la seva mare, al seu pare, a la seva avia, a la seva cangur, a … etc. Tots van preguntar de  on havien tret què no podien llegir aquells contes?  si tots els contes del drac Mac son molt bonics. Els nens van explicar que a les noticies havien dit, que el drac Mac existia de debò, i que els nens no podien llegir el contes, ja que en els contes, si no són llegendes, tot es inventat i el drac Mac ja no era un drac inventat. I que els nens no llegissin els contes, perquè dirien als amics que compressin llibres del drac Mac, i els amics a uns altres amics… i d’aquesta manera no s’acabarien mai de comprar contes del drac Mac. Des de llavors, per el seu aniversari, cada any els hi regalen contes nous molt “guais” i en tiren un del drac Mac.

FI 

 Ara ja s’ha animat la Laia!!!  Ella ens ofereix un petit conte perquè gaudiu d’una estona de lectura:

UNA CIUTAT PER ART DE MÀGIA 

    Una vegada, en un lloc molt i molt i molt deixat, hi havia una nena que es deia Lídia. Cada dia, al sortir de l’escola, anava a jugar allà amb el seu pare i el seu gat Raqui. Jugaven a fet a amagar, a monstres, a… Però el gat, ni cas, i la pobre Lídia, cada dia vinga a insistir al seu pare, que l’ajudés a que el gat fes alguna cosa. Tant que cridaven el gat es cagava de por i la Lídia sempre dia: sort que és un lloc molt deixat! I el seu pare s’acabava enfandant i mai podia jugar a res amb el gat. Un bon dia es va trobar una ciutat nova al mateix lloc i la Lídia va pensar: però si ahir vem vindre a jugar aquí, què ha passat? I resulta que no era una ciutat, sinó que era una fira especial per a ella, que li va construir el seu pare, anomenada DIVERTILAND AMB TU, i la Lídia es va quedar mega impressionada i va dir:

– Gràcies papa, ets el millor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I al final tot va acabar molt bé.

L’Aida Hernández de 4t B  ens ha escrit un poema que ens vol dedicar a tots els companys i companyes de quart. És el següent:

ELS ANGELETS

    Quan estàs dormint,

pel cel volen estels,

i a dalt dels núvols

uns angelets que

et fan dormir

profundament…

     Sota el coixí,

amagues un tresor

que els angelets,

vigilen quan estàs dormint,

és el tresor més preciat

és l’amistat dels teus amics.

Aquest és un nou pooema escrit per l’Aida. Llegiu-lo que us agradarà: 

L’AMISTAT

   Sense amistat no

es pot viure.

   Sense amistat no

hi ha vida.

   No pots viure

sense amics.

Així és l’amistat,

tan bona i

tan agradable.