A la meva família érem set persones: el meu pare, la  seva parella,les tres filles d’ella, el meu germà i jo. Fa poc que s’han separat per una tonteria i ara només som el meu pare, jo i al meu germà quan li toca esta amb nosaltres. Vam ser una família nombrosa durant gairebé un any(el desembre farà un any).

Com que les seves filles ja són grans i van pel seu compte, sempre érem el meu pare, la seva parella i jo, els que fèiem coses junts. Normalment anàvem a caminar tots tres els caps de setmana al matí i a la tarda com que ella treballava, jo i el meu pare fèiem exercici. Quan coincidíem tots per vacances, anàvem al riu, a la platja o a la muntanya d’excursió. Moltes vegades fèiem unes sortides que organitzaven els del parc nou, per saber més coses sobre els animals, de vegades érem tots tres i de vegades el meu pare i jo. Hi havia dies que fèiem un dinar familiar i érem tots: el meu pare, la seva parella, les seves tres filles amb els xicots de cada una, i jo. Després parlàvem una estona i finalment cadascú marxava i tornàvem a ser tres. Ara la situació ha canviat i m’imagino que anirem una mica més apretats, però el mes que bé, segons els nostres càlculs, anirem millor, seguirem fent el mateix però sense ser família nombrosa i sense fer dinars familiars.

El meu pare és bastant alt.Té els cabells foscos igual que els ulls, i el nas llarg.Está reforçat, ja que ha fet esport durant tota la vida, no ha fet mai el mateix esport, sinó que ha anat variant. Té bon carácter, peró quan s’emprenya no t’hi posis davant.L’hi agraden els animals i l’esport.El que no l’hi agrada gens, és no fer res, no sap estar quiet, és molt nerviós i no está mai a casa, només per dormir i menjar.Amb el meu pare ens avenim moltíssim, potser perquè ens agraden les mateixes coses, i perquè a part de ser el meu pare, també és el meu amic.