LA MULASSA
La mulassa participa a les festes reusenques, sempre acompanyant els gegants, des de fa més de tres-cents anys. És, sens dubte, la component del seguici festiu més coneguda i estimada per la canalla que se li apropen per fer sonar el rastre de campanes que porta al seu coll.
La primera referència documental de la mulassa és del 1628, en una relació de despeses de la vila. A l’igual que els gegants, era portada per treballadors municipals. Des d’aquell moment es pot afirmar que ha estat present amb notable continuïtat a les celebracions del Corpus i Sant Pere. Ens poden servir d’exemple, aquestes referències del llibres de Claveria (comptabilitat) municipal que anoten “Thomàs Ferrer y companys, ballar mulassa y gegants, festa de St Pere, Corpus y netejar Mercadal” (1684) o “Joseph Roger y companys, ballar mulassa y gegants, Corpus y St Pere” (1720), anotacions que, fet i fet, es repeteixen cada any, excepte quan les circumstàncies excepcionals impideixen la celebració normal de les festes. El 1725 es va fer una mulassa nova i el 1756 es van aprofitar els vestits vells dels gegants per renovar la seva indumentària.
A més de Corpus i Sant Pere, la mulassa participava en totes les solemnitats festives que tenien lloc a la vila, sempre acompanyant els gegants. A més de pagar als seus portadors, l’ajuntament els obsequiava amb un parell de sabates per a les sortides de Corpus i Sant Pere.
Pel que fa a la música, hem de suposar que compartia l’acompanyament dels gegants: flabiol i tamborí inicialment i, a partir del segle XIX, gralla i timbal. No es coneix una tonada específica per al ball de la mulassa.
L’aspecte de la mulassa ha variat amb el temps. En algun moment havia tingut el coll mòbil i extensible, potser semblant a les mulasses que coneixem d’altres poblacions com, per exemple, Berga.
Per a fer-la més manejable i mòbil tenia les potes més curtes i era portada per quatre persones. La mulassa actual conserva part de la vella estructura, modificada posteriorment, que ho sembla indicar. Antoni Bofarull diu, referint-se a la que conegué a començaments del segle XIX que “el poble de Reus … tenia una mula-guita (la mulassa), com que qunt aquesta girava’l cap al revés, tots los noys que hi anavan per prop cridavan ¡a la guita!”.
A més, a mitjan segle XVIII hi havia a Reus dues mulasses, la gran i la petita, la qual va tenir una curta vida.
La tradició d’altres mulasses catalanes, com les de Berga o Vilanova, ha fet pensar que potser també la de Reus havia emprat la pirotècnia. Tantmateix aquest és un aspecte que no es pot afirmar amb seguretat .
Des del segle XIX, però, la mulassa és la pacífica bèstia que ha estat fins a finals del segle XX. Les seves potes es van allargar per tal de portar-la des de l’interior, des d’on també es pot fer girar el cap i fer-li petar les dents de ferradura que té a la boca.
En l’actualitat, sense perdre el seu aire tranquil quan desfila en les cercaviles i processons, precedint els gegants, la mulassa torna a ballar animadament en les seves exhibicions al mig de la plaça.
La popularitat d’aquest entremès es veu reflectit en el fet de que existís una cançoneta dedicada a la mulassa i que era cantada per les mares mentre gronxaven als nens a sobre els genolls. Fa així:
La companya del gegant,
la Mulassa, la Mulassa,
la companya del gegant,
la Mulassa va al davant.
La Vitxeta i el Vitxet
ara ballen, ara ballen,
la Vitxeta i el Vitxet
ara ballen a pleret.
Al carnaval de 1916 va sortir una carrossa que figurava una mulassa reusenca gegant. La imatge de mulassa ha esdevingut un dels símbols de Reus i la seva festa major. Un agrupament escolta porta el seu nom.
