Aquí podeu veure els contes que han quedat finalistes de 5é A, esperem que us agraden

Aquí podeu veure els contes que han quedat finalistes de 6é B, esperem que us agraden

Aquí podeu veure els contes que han quedat finalistes de 6é A, esperem que us agraden

Aquí podeu veure els contes que han quedat finalistes de 5é B, esperem que us agraden

Open publication – Free publishing – More jocs

EL PAGÈS EIXERIT

Hi havia una vegada un poble misteriós on vivia un pagès molt pobre… però era tan bona persona que la fruita que ell venia, la venia a meitat de preu.

Un dia va decidir anar a les muntanyes a veure si podia vendre una mica més, i tot caminant va trobar una caseta, va picar a la porta i la va obrir un vellet que era un mag.

– Bon home, que em vols comprar una mica de fruita?

– Doncs si, m’agraden aquestes pomes.

Com ella li va vendre a meitat de preu, ell a canvi li va donar un “ polsim màgic” i li va explicar com es feia servir, i quin era el seu encanteri.

– Pots llençar aquest pols on vulguis i la planta creixerà fins que diguis les paraules màgiques: “para que pararàs i mai més creixeràs”

El pagès es va llegir l’encanteri i va decidir llençar aquest pols màgic a un pomer que tenia a la seva collita.

Ell es va sorprendre:

– Mai havia vist això!!! va exclamar.

Van sortir unes pomes molt grans!… i les fulles del arbres eren molt boniques i verdes. Però com ell era tan bona persona va decidir plantar aquest arbre en mig de la plaça del poble per que els nens i les nenes poguessin anar a collir aquelles pomes tan dolces.

La gent del poble estava tan contenta que li van comprar totes les fruites que tenia a la seva collita. Mai més va ser pobre i aquell arbre va ser anomenat com “el pagès eixerit”.

En aquell arbre li van posar una inscripció, un poema que deia:

“ És millor compartir les coses que tens i ser molt eixerit, així et recompensarà aquest arbre que jo vaig plantar”, i del que els nens i nenes van gaudir.

Ivette

ELS BIGOTIS DEL GAT

Hi havia una vegada un gat que tenia uns bigotis de colors.

Cada color era un poder; el blau era el poder de volar, el verd el de correr com un raig, el groc el de fer-se invisible i el lila el poder de fer-se petit.

Un dia tenia molta gana i va anar a caçar ratolins. Va estirar el bigoti lila i es va fer petit per poder entrar al cau del ratolí i s’el va menjar.

Després volia un ocell i va estirar el bigoti blau i es va posar a volar fins que el va atrapar.

Un dia es va tornar invisible per agafar un peix a la peixateria , però de cop i volta es va tornar visible … cap dels poders li funcionaven .

Es va posar molt trist. Va anar a visitar a la bruixa dels poders i li va dir:

-Ja no tens els poders, per que els utilitzaves massa sovint per aconsseguir coses destructives i no ajudaves als demés, si els vols recuperar hauràs de com portar-te com un gat normal.

I aixi ho va fer i al cap d’un any li va retornar els poders i va començar una vida diferent respectant als demés i ajudant sempre a tothom.

Paula

Poema de Sant Jordi

Tinc una rosa al terrat ,

del color de la sang del drac.

Una com la que Sant Jordi

a la princesa li va donar,

com jo regalaré el dia

de demà.

La meva estimada, contenta es posarà,

i amb molta sort un petó

em donarà.

I cada any celebrarem aquest dia

amb molt d’amor i alegria.

Xavier zamora