Hola nens i nenes, sóm els i les alumnes de 6è i us hem escrit la introducció dos contes, un per cada classe. Aquí teniu el primer, esperem que us agradi i que podeu fer la continuació!!!
ESPEREM LA VOSTRA INTRODUCCIÓ!!! FINS AVIAT!
Perill a la neu (6B)
<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>
La temporada d’esquí ha començat!! Els esquiadors preparen el seu equip: puleixen els esquis, remenen a l’armari fins a trobar el casc, els guants, els mitjons gruixuts, el cacau, la crema solar per la neu.. i cap a la muntanya!! Tothom entusiasmat per fer les primeres baixades per la neu!!
Fa un dia espectacular, el sol llueix al cel i en Pep es disposa a disfrutar d’un dia esplèndid d’esquí.. En Pep és un esquiador experimentat, cansat de veure tothom baixar per la mateixa pista, decideix sortir fora pistes a provar la esplèndida neu verge que hi veu.
Comença a baixar per la muntanya, però de cop i volta sent un soroll estrany.. i tot seguit en Pep es troba envoltat de neu per tot arreu!!
Mare meva!! Un allau!! M’he quedat atrapat amb un allau!!
Bastant confós i aturdit, intenta moure’s i sortir a l’exterior, marejat, comença a moure els braços fins que aconsegueix fer un forat. Quan per fi pot aixecar-se el que veu el deixa bocabadat… veu, sota el terra una ciutat de gel…
Hola noies i nois de 6è.
Som els-les alumnes de 6è B. Aquí teniu la continuació de “Perill a la neu”. Perdoneu el retard! Fins aviat.
-Oh, què bonic! Sempre volia veure un allau en directe i avui m´ha passat – Va exclamar en Pep.
Es va aixecar i es va treure la neu del casc, del cabell, es va espolsar els pantalons, es va treure els esquis, es va tirar el “buff” cap avall per veure millor i es va aixecar carregant els esquis a l´esquena. Va anar caminant una mica cap endavant i de sobte va sentir un soroll. Es va girar i va veure els seus amics de l´any passat: el Pere, la Xuxy, la Marta i en Jose. Va anar corrents on eren ells! El Jose va dir:
-Hola! Què fas aquí? – Va preguntar
-Res… Que amb un allau de neu he arribat aquí! I vosaltres? – Va preguntar impacient
-A nosaltres ens ha passat el mateix… – Va dir en Pere.
-Però… us heu fet mal? – Va preguntar en Pep
-Jo no, i vosaltres? – Va confirmar i va preguntar el Pere.
-No – Van dir la Marta, el Jose i la Xuxy
-Anem cap avall – Li va preguntar en Jose a la Marta.
-Per mi, sí! – Va dir la Marta.
La Marta i en Jose tenien una relació: eren més que amics. En Jose els hi va proposar a la Xuxy, el Pere i en Pep. Ells van preferir quedar-se allà on eren. En Jose i la Marta agafats per darrere de l´esquena (perquè feia molt de fred).
-D´aquí a vint minuts… aquí, que visitarem una ciutat, però us quedareu de pasta de paper perquè es de gel!
-D´acord, d´aquí vint minuts hi serem. – Va dir la Marta.
Al cap de vint minuts estaven tots reunits allà i van entrar a la ciutat de gel, que es deia Laneuglaç.
Dins la ciutat, van veure uns éssers de la seva estatura, tenien curiositat i també tenien molta por. Van anar a parlar amb un d’ells :
-Com et dius?-Va dir Pep.
-Em dic Durin i vosaltres?
-Jo sóc el Pep i ells són : El Jose, la Marta, la Xuxy i en Pere.
-Com heu arribat a parar aquí?- Va dir el Pere.
-Estem aquí perquè no podem suportar la llum del Sol. Ja fa molt de temps que estem aquí a baix. -Va dir el Durin.
-Tens gaires amics?-Va preguntar la Marta.
-No, abans sí, però ara els han raptat a tots.
-Saps qui els ha raptat, i per què??? -Va preguntar el Jose.
-Ha sigut un habitant de Laneuglaç que es diu Geltrix , és molt malvat i està a la cova dels Laneuglaç …
