La Lisa, el Raúl i el bosc misteriós
Hi havia una vegada una nena que es deia Lisa i tenia un germà que es deia Raúl i es va perdre en un bosc misteriós, que tenia vida, hi havia arbres que parlaven, plantes que seguien a la gent i animals que parlaven en japonès.
El Raúl quan es va perdre al bosc misteriós era de nit. Es va perdre quan anava a buscar al seu pare al bosc quan anava a buscar llenya per a la foguera.Quan el pare va tornar a la seva cabanya va preguntar a la Lisa , que on era el Raúl, la Lisa li va explicar al seu pare que el Raúl havia anat a buscar-lo al bosc. Com la llenya era del bosc misteriós unes branques van començar a parlar . Les branques li deien: -Si no ens poses a la foguera et direm on es troba el Raúl .El pare sorprès per què parlaven les branques, li va dir a la Lisa: -No sé si ens podem refiar de les branques, però no tenim més remei que confiar-ne.
Al matí següent van sortir la Lisa i el seu pare amb unes branques a buscar el Raúl .
Quant van arribar al bosc on es va perdre el Raúl, les branques que havien tallat, van començar a parlar amb altres branques. I va començar a córrer la veu del Raúl. El Raúl va començar a cridar: -Pare!Pare!! Però ningú l’escoltava.
De cop i volta va aparèixer un conill que parlava amb les branques i,li va dir a una branca que havia vist un nen que cridava molt,de cop i volta el conill va començar a córrer i va dir a les branques tallades seguiu-me. El pare, la Lisa i les branques van seguir al conill. El conill els va portar fins on estava el Raúl. Quan el van trobar el Raúl estava dormint entre fulles per descansar una mica. Quan van despertar al Raúl es va posar molt content de veure el seu pare i la seva germana i les branques van indicar el camí de tornada a la seva cabanya. I van ser feliços i van menjar aníços.
Conte contat, aquest conte s’ ha acabat.
Daniel
Cor i Ànima
Estic aquí
en el món,
en un lloc del món,
esperant
a que arribi el moment.
Esperant
a estar on tu estàs.
Esperant,
esperant aquell moment,
que un dia arribarà.
I podré dir al final,
estic amb tu
després de tants anys,
tu i jo per sempre més.
Joel
LES FADES DEL CASTELL ENCANTAT
Hi havia una vegada tres germanes que volien ser fades. En el poble on vivien les nenes amb la seva família hi havia un castell encantat.Un dia, del cel , van caure unes gotes de pluja que eren màgiques i brillaven com la purpurina i se les van portar cap al castell encantat, que era tot fet de gel i van entrar per una porta secreta que se’ls hi va aparèixer davant seu i va dir una: -Per què no patinem? -Ah! Bona idea!-van dir les altres–
I del castell va sortir un bruixot amb un drac gegant, que portava una llança màgica i tenia moltes joies . Les nenes volien desfer l’encanteri . Ja que el bruixot deia que si no feien la feina que els hi deia es convertirien en animals . Però hi havia una manera de desfer-lo . A les nenes se’ls hi va aperèixer una fada: -Tingueu aquesta fulla ,és màgica, és per desfer l’encanteri. -D’acord- van dir les nenes – i van tornar al castell encantat i a la porta màgica li van ensenyar la fulla . De cop es va obrir i se’ls hi va aparèixer una vareta màgica i amb ella, amb la màgia de la vareta màgica , es va desfer l’encanteri i per fi es va complir el somni que volien i del cel van caure gotes màgiques i es van convertir en…..FADES