EL PAGÈS EIXERIT

Hi havia una vegada un poble misteriós on vivia un pagès molt pobre… però era tan bona persona que la fruita que ell venia, la venia a meitat de preu.

Un dia va decidir anar a les muntanyes a veure si podia vendre una mica més, i tot caminant va trobar una caseta, va picar a la porta i la va obrir un vellet que era un mag.

– Bon home, que em vols comprar una mica de fruita?

– Doncs si, m’agraden aquestes pomes.

Com ella li va vendre a meitat de preu, ell a canvi li va donar un “ polsim màgic” i li va explicar com es feia servir, i quin era el seu encanteri.

– Pots llençar aquest pols on vulguis i la planta creixerà fins que diguis les paraules màgiques: “para que pararàs i mai més creixeràs”

El pagès es va llegir l’encanteri i va decidir llençar aquest pols màgic a un pomer que tenia a la seva collita.

Ell es va sorprendre:

– Mai havia vist això!!! va exclamar.

Van sortir unes pomes molt grans!… i les fulles del arbres eren molt boniques i verdes. Però com ell era tan bona persona va decidir plantar aquest arbre en mig de la plaça del poble per que els nens i les nenes poguessin anar a collir aquelles pomes tan dolces.

La gent del poble estava tan contenta que li van comprar totes les fruites que tenia a la seva collita. Mai més va ser pobre i aquell arbre va ser anomenat com “el pagès eixerit”.

En aquell arbre li van posar una inscripció, un poema que deia:

“ És millor compartir les coses que tens i ser molt eixerit, així et recompensarà aquest arbre que jo vaig plantar”, i del que els nens i nenes van gaudir.

Ivette

ELS BIGOTIS DEL GAT

Hi havia una vegada un gat que tenia uns bigotis de colors.

Cada color era un poder; el blau era el poder de volar, el verd el de correr com un raig, el groc el de fer-se invisible i el lila el poder de fer-se petit.

Un dia tenia molta gana i va anar a caçar ratolins. Va estirar el bigoti lila i es va fer petit per poder entrar al cau del ratolí i s’el va menjar.

Després volia un ocell i va estirar el bigoti blau i es va posar a volar fins que el va atrapar.

Un dia es va tornar invisible per agafar un peix a la peixateria , però de cop i volta es va tornar visible … cap dels poders li funcionaven .

Es va posar molt trist. Va anar a visitar a la bruixa dels poders i li va dir:

-Ja no tens els poders, per que els utilitzaves massa sovint per aconsseguir coses destructives i no ajudaves als demés, si els vols recuperar hauràs de com portar-te com un gat normal.

I aixi ho va fer i al cap d’un any li va retornar els poders i va començar una vida diferent respectant als demés i ajudant sempre a tothom.

Paula

Poema de Sant Jordi

Tinc una rosa al terrat ,

del color de la sang del drac.

Una com la que Sant Jordi

a la princesa li va donar,

com jo regalaré el dia

de demà.

 

 

La meva estimada, contenta es posarà,

i amb molta sort un petó

em donarà.

I cada any celebrarem aquest dia

amb molt d’amor i alegria.

 

 

Xavier zamora