La HISTORIA D’EN ROBY

És un gos divertit i eixerit, que sí, que parlo d’en Roby! un gos negre de raça… és una barreja de caçador i llop.

Un dia, quan l’amo i el gos estaven passejant, en Roby es va perdre… l’ amo va buscar-lo tot el dia però no el va trobar, a la nit l’amo va deixar de buscar. En Roby va esperar a que el vingués a buscar, però l’amo no venia.

En Roby estava enmig del bosc i perdut, desorientat, cansat i tenia gana, a l’estona d’estar esperant, va veure uns gossos que els havia passat el mateix, ells li van dir que el seu amo mai aniria a buscar-lo…

En Roby encara tenia esperançes però al haver sentit el que havien dit, va perdre l’esperança que el seu amo vingues a buscar-lo.

Aleshores, en Roby i els gossos van decidir fer un grup en el que hi havia un capità, aquest era en Bethoven, el més lleig i descarat de tots.

Aquella nit van decidir anar-se’n d’aquell bosc, un llop va atacar en Bethoven i es va trencar la cama i es va morir perquè s’ofegava.

Aleshores van decidir  fer votacions d’un altre capità, aquest capità era en Roby.

Va pasar el temps i en Roby es va enamorar d’una gossa ….

Hola nens i nenes, sóm els i les alumnes de 5è i us hem escrit la introducció dos contes, un per cada classe. Aquí teniu el primer, esperem que us agradi i que podeu fer la continuació!!!

ESPEREM LA VOSTRA INTRODUCCIÓ!!! FINS AVIAT!

L’ ASSASSÍ DE L’ORFANAT (5A)

Una vegada hi havia un Orfanat que hi passaven coses estranyes… Feia dos mesos que havíen començat el curs. Els cursos que es barallaven més eren quart de la Eso i cinquè de primaria. El director no sabia què fer amb quart de la Eso i cinquè de primaria.

Quan va passar un any van veure un senyor molt sospitós a la carretera i, al següent dia van vindre a vigilar tres policies d’ Alacant que es diuen : Hugo, Miguel i Marc. Per la nit en Marc va sentir un soroll a la porta principal i es va trobar tres nois morts….

El Marc va cridar als dos amics seus, de camí cap allà, on estaven els seus amics Hugo i Miguel, es va trobar unes petjades de sang que conduïen a la biblioteca.

Va continuar amb les petjades i conduien a un prestatge d’història de la planta 3.

Va agafar un llibre que estava ple de sang, de cop i volta la prestatgeria es va girar, el Marc va entrar en una mena de laboratori.

Tot seguit es va sentir com un tret que va anar disparat cap al seu cap. Al dia següent, l’Hugo i en Miguel no sabien on estava el Marc.

Van anar a la biblioteca, que era el lloc preferit del Marc, van inspeccionar plalnta per planta fins que van arribar a la tercera on van veure un llençol una miqueta brut i semblava que hi hagués una persona.

El van destapar i van veure al Marc amb un tret al cap. Es van fixar que el pijama d’en Marc estripat per la part del pit on hi havia un símbol fet amb sang que representavan una creu amb una rodona que l’envoltava.

Tot seguit en MIguel va notar una olor estranya als conductes de ventilació, l’Hugo que és un bon trepador es va pujar als conductes de ventilació i va veure tres nois morts, l’Hugo com és molt valent no es va acovardar i es va dirigir cap a ells, va veure el mateix: la roba de cadascú estava estripada pel pit amb la mateixa creu feta amb sang i la mateixa rodona que l’envoltava.

A mitjanit es va sentir una veu aguda i esgarrifada que deia: -Mai em trobareu inutils,JA,JA,JA!!!!…

Al matí, van sentir la mateixa veu aguda i esgarrifada, era  la dona de la neteja perquè havia vist taques de sang.

A part de que ja li van dir que era pels morts d’ahir, el que més els estranyava a l’Hugo i al Miguel va ser que era la mateixa veu que van sentir a mitjanit. El Miguel abans de que la policia de la mateixa comissaria s’emportessin el cor del Marc, li va fer una foto a la marca que tenia al pit, perquè pensava que era el símbol de l’assassí.

L’Hugo,que sabia molt d’informàtica, va ampliar a l’ordinador l’imatge de la foto que va fer el Miguel i va resultar ser la fregona de la Choches la dona de la neteja i per l’Hugo i el Miguel la sospitosa dels assassinats.

A un policia se li va ocórrer fer-li l’autopsia a en Marc per veure com havia mort, i van descobrir que va ser una bala al cap. El policia va dir que també se la féssin als altres tres nois, van descobrir que van morir per la mateixa causa.

Hola nens i nenes, sóm els i les alumnes de 6è i us hem escrit la introducció dos contes, un per cada classe. Aquí teniu el primer, esperem que us agradi i que podeu fer la continuació!!!

ESPEREM LA VOSTRA INTRODUCCIÓ!!! FINS AVIAT!

Perill a la neu (6B)

<!–[if !supportEmptyParas]–> <!–[endif]–>

La temporada d’esquí ha començat!! Els esquiadors preparen el seu equip: puleixen els esquis, remenen a l’armari fins a trobar el casc, els guants, els mitjons gruixuts, el cacau, la crema solar per la neu.. i cap a la muntanya!! Tothom entusiasmat per fer les primeres baixades per la neu!!

Fa un dia espectacular, el sol llueix al cel i en Pep es disposa a disfrutar d’un dia esplèndid d’esquí.. En Pep és un esquiador experimentat, cansat de veure tothom baixar per la mateixa pista, decideix sortir fora pistes a provar la esplèndida neu verge que hi veu.

Comença a baixar per la muntanya, però de cop i volta sent un soroll estrany.. i tot seguit en Pep es troba envoltat de neu per tot arreu!!

Mare meva!! Un allau!! M’he quedat atrapat amb un allau!!

Bastant confós i aturdit, intenta moure’s i sortir a l’exterior, marejat, comença a moure els braços fins que aconsegueix fer un forat. Quan per fi pot aixecar-se el que veu el deixa bocabadat… veu, sota el terra una ciutat de gel…

Hola noies i nois de 6è.

Som els-les alumnes de 6è B. Aquí teniu la continuació de “Perill a la neu”. Perdoneu el retard!  Fins aviat.

-Oh, què bonic! Sempre volia veure un allau en directe i avui m´ha passat – Va exclamar en Pep.

Es va aixecar i es va treure la neu del casc, del cabell, es va espolsar els pantalons, es va treure els esquis, es va tirar el “buff” cap avall per veure millor i es va aixecar carregant els esquis a l´esquena. Va anar caminant una mica cap endavant i de sobte va sentir un soroll. Es va girar i va veure els seus amics de l´any passat: el Pere, la Xuxy, la Marta i en Jose. Va anar corrents on eren ells! El Jose va dir:
-Hola! Què fas aquí? – Va preguntar

-Res… Que amb un allau de neu he arribat aquí! I vosaltres? – Va preguntar impacient

-A nosaltres ens ha passat el mateix… – Va dir en Pere.

-Però… us heu fet mal? – Va preguntar en Pep

-Jo no, i vosaltres? – Va confirmar i va preguntar el Pere.

-No – Van dir la Marta, el Jose i la Xuxy

-Anem cap avall – Li va preguntar en Jose a la Marta.

-Per mi, sí! – Va dir la Marta.

La Marta i en Jose tenien una relació: eren més que amics. En Jose els hi va proposar a la Xuxy, el Pere i en Pep. Ells van preferir quedar-se allà on eren. En Jose i la Marta agafats per darrere de l´esquena (perquè feia molt de fred).

-D´aquí a vint minuts… aquí, que visitarem una ciutat, però us quedareu de pasta de paper perquè es de gel!

-D´acord, d´aquí vint minuts hi serem. – Va dir la Marta.

Al cap de vint minuts estaven tots reunits allà i van entrar a la ciutat de gel, que es deia Laneuglaç.

Dins la ciutat, van veure uns éssers de la seva estatura, tenien curiositat i també tenien molta por. Van anar a parlar amb un d’ells :

-Com et dius?-Va dir Pep.

-Em dic Durin i vosaltres?

-Jo sóc el Pep i ells són : El Jose, la Marta, la Xuxy i en Pere.

-Com heu arribat a parar aquí?- Va dir el Pere.

-Estem aquí perquè no podem suportar la llum del Sol. Ja fa molt de temps que estem aquí a baix. -Va dir el Durin.
-Tens gaires amics?-Va preguntar la Marta.

-No, abans sí, però ara els han raptat a tots.
-Saps qui els ha raptat, i per què??? -Va preguntar el Jose.
-Ha sigut un habitant de Laneuglaç que es diu Geltrix , és molt malvat i està a la cova dels Laneuglaç …

Hola nens i nenes, sóm els i les alumnes de 6è i us hem escrit la introducció dos contes, un per cada classe. Aquí teniu el primer, esperem que us agradi i que podeu fer la continuació!!!

ESPEREM LA VOSTRA INTRODUCCIÓ!!! FINS AVIAT!

L’aventura d’en Pogo i la Pigui. (6A)

A l’hemisferi sud, a l’Antàrtida, vivien tranquil·lament 2 amics molt trapelles. En Pogo i la Pigui són dos pingüins emperadors que vivien amb la seva família a la costa del continent fred. Amb el cos negre i la panxa blanca, es passaven el dia fent bromes a la seva família i amics, empaitant-se, empenyent-se, revolcant-se per la neu i fent curses sota l’oceà gelat.

Eren uns pingüins que vivien feliços amb la seva família, tot i que a vegades els renyaven perquè no els agradava les seves bromes.

Un dia,en Pogo i la Pigui tot jugant amb les onades, menjant peixos i intentant mossegar-se la cua l’un a l’altre, es van anar allunyant, allunyant, sense adonar-se que havien anat a parar dins el magatzem d’un vaixell trencagel que recollia peixos. Quan se’n van adonar, es van espantar moltíssim i van intentar fugir, i just quan arribaven a la sortida, es va tancar la comporta i es van quedar allà, callats i mirant-se pensant on anirien a parar..

El vaixell tenia un destí clar: el port de Dakar, la capital del Senegal, a l’Àfrica.

El vaixell, quan va arribar al port es va aturar, i els tripulants de l’embarcació van desembarcar amb les caixes on hi estaven tots els peixos i els dos pingüins: en Pogo i la Pigui. Els mariners al veure els pingüins es van espantar i van decidir que al vespre els llençarien al mar. A la nit els van agafar i els van tirar a l´aigua. Els animals estaven a punt de morir, degut al canvi de temperatura que havien patit.

Per sort van aguantar tota la nit,i al dia següent,un nen que jugava a la sorra de la platja, va veure unes protuberàncies al mar, es va apropar i va observar dos pingüins. Va anar a avisar al seu pare, aquest va comunicar- ho a les autoritats de la ciutat. I van fer que els pingüins anessin a un lloc segur: un zoo. Els van portar a el zoo de Barcelona.

Quan els pingüins van arribar al zoo van fer molts amics.

El temps passava i trobaven a faltar a les seves famílies. Però un dia van arribar quatre pingüins més, eren els pares de en Pogo i els de la Pigui.

-Com heu arribat fins aquí?, -van preguntar els dos alhora estranyats-.

Els hi van explicar la història i pràcticament els havia passat el mateix.

Després de separar-se en Pogo i la Pigui dels seus pares, finalment es van retrobar.