LA VIDA AL PLANETA TERRA

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

Fa almenys 3.600 milions d’anys (*), en un oceà primitiu que suposem carregat amb diferents tipus de molècules orgàniques, apareixerien els primers éssers vius, similars als actuals bacteris. Els primers organismes multicel·lulars no es formarien fins fa 1.700 milions d’anys. Fa uns 700 milions d’anys es va accelerar el ritme d’aparició de nous tipus de vida; tots els grans grups d’organismes que ara coneixem: invertebrats, vertebrats, plantes, etc. van anar apareixent en uns pocs centenars de milions d’anys. Les plantes terrestres es van desenvolupar a l’aire lliure per primera vegada, fa 450 milions d’anys. Cobrien roques properes a llacs i rius(depen de si nessesitaven més o menys aigua. Per primera vegada van tenir espores diferenciades i arrels fixes que donaven nutrients a la planta. Les plantes produeixen oxigen que ens ajuden a respirar i permet que els éssers vius conquistin el medi terrestre i aeri.
Un dels grans grups d’animals que varen existir eren els dinosaures que varen evolucionar de les formes de vida anterior. Aquests varen desapareixer fa 65 milions d’anys probablement després de l’impacte d’un meteorit amb la terra.
Respecte a l’aparició dels humans hi ha moltes teories, els que creuen amb la biblia pensen que van ser Adan i Eva. Pero segons els paleontolegs, els cièntífics que estudien la vida a la terra, el primer animal humà de la Terra va apareixe a Africa fa més de 7.000.000 d’anys i era basicament una especie de Ximpanze bípedo.

Júlia Tarrés

Publicat dins de 2. Història de la terra, 2.3 Aparició de la vida, 2.3.2 La vida al planeta Terra | Deixa un comentari

Formació de la Lluna

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

Hi ha moltes teories que expliquen com es va formar la Lluna, la més coneguda i acceptada pels científics es que La Lluna es va crerar quan un meteorit, un gran asteroide o un petit planeta (de mida similar a mart) va xocar amb la terra d’aquest xoc en va sortir un tros de material que es va desviar i va quedar enganxada a la gravetat da la Terra. HI ha moltes més teories que ho expliquen de més maneres, però la més estudiada és aquesta:

La superfície de la Lluna està coberta de cràters formats fa bilions d’anys, la majoria d’ells per l’impacte de roques i asteroides. Alguns dels cràters són volcans extingits fa també molt de temps, i es poden observar també grans mars de lava solificada.
La mida dels craters pot anar des dels pocs metres fina als cràters que mesuren 250 km de diàmetre. Alguns cràters tenen el fons fosc(lava solidificada) n’hi ha d’altres que el tenen clar.

La lluna orbita al voltant de la terra, aquest moviment provoca els eclipses. Per formar un eclipsi la Lluna i la terra es col·loca en línea amb el Sol, si la lluna està entre el sol i la terra es un eclipsi solar. Si és la terra que està entre la lluna i el Sol és un eclipsi lunar, si es que es col·loquen així la Lluna s’enfosquirà totalment o parcialment, tindrà un color taronja depèn de si entra totalment en la zona d’ombra del Sol.

Angie Balmaceda

Publicat dins de 2. Història de la terra, 2.2 Formació de la Lluna | 3 comentaris

EL SISTEMA SOLAR

Publicat el 6 juny 2012 per Joan Lleonart

El sistema solar és el grup de planetes que orbiten al voltant del sol. A tot l’univers hi ha molts planetes però el sistema solar només en té vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.


Abans hi havia un altre que es deia Plutó però els astrònoms van considera que era massa petit i que per això no mereixia ser un planeta, actualment és considerat un planeta nan.
De planetes com Plutó hi ha molts però aquest és el més conegut, alguns exemples: Eris, Ceres, Dysnomia i Charón.


Els planetes prenen el seu nom de la mitologia grega i romana,
Mercuri es diu així per que abans els grecs tenien un repartidor que es deia Mercuri. És el més ràpid i petit del sistema solar.


Venus es diu així per que era la daesa de l’amor amb la seva bellesa brillant.
A vegades sel pot veure resplendir a la sortida del sol.


La Terra es deia així per que hi havia una daesa que protegia tots els habitants del seu planeta que els protegia de terratrèmols i sunamis.

Mart es deia així per que el quart planeta del nostre Sistema Solar és el “misteriós” Mart. Aquest planeta va ser anomenat així perquè, per als romans, el seu color vermell sang s’assemblava al sanguinari déu de la guerra Mart.

Júpiter es deia així per que el cinquè planeta del nostre Sistema Solar és el “colós” Jupiter. Aquest planeta va ser anomenat així perquè, per als romans, la seva grandària s’assemblava al gran Jupiter.

Saturnt es deia així per que el sisè planeta del nostre Sistema Solar és el “senyor dels anells” Saturn. Aquest planeta va ser anomenat així perquè, l’aspecte envellit que donen els seus anells, recorden al déu del temps Saturn.

Urà es diu així per que el setè planeta del nostre Sistema Solar és el “celestial” Urà. Aquest planeta va ser anomenat així perquè el seu color blau cel recorda al déu del cel Urà.

Neptú es deia així per que el vuitè i últim planeta del nostre Sistema Solar és el “azulino” Neptú. En honor al déu dels mars Neptú hi va denominar així pel seu característic color blau marí.

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.1 La terra al univers, 1.1.3 El sistema Solar | Deixa un comentari

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

Publicat el 30 maig 2012 per Joan Lleonart

La terra te dos moviments .
1r -Translació
La Terra gira al voltant del Sol seguint una orbita* lleugerament allargada . En fer una volta sencera al sol, triga 365 dies i 6 h. ( 1 any ) , fins arrivar un altre cop al punt de partida. Però cada quatre anys hi ha un dia més, per poder compensar aquestes 6h més en que la terra fa la volta al sol, aquest any s’enomena “ any de traspas”. El moviment de translació també origina les estacions, que són contraries al pol nord i al pol sud, ja que l’eix de la terra està inclinat i provoca que els dos hemisferis estiguin iluminats de forma diferent. La intensitat amb que arriba el sol marca les diferents estacions.

2n -Rotació
Mentre la Terra dona voltes al voltant del sol, també gira sobre si mateixa cada 24 hores . Aquest moviment és el que ens dona el dia i la nit . Ja que provoca que una part de la terra estigui encarada al sol i l’altre no.

*Una orbita és un camí que un objecte segueix al voltant d ’ un altre .

Aida Sánchez

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.6 Moviments | 16 comentaris

Condicions perquè hi hagi vida a la Terra

Publicat el 30 maig 2012 per Joan Lleonart

A la Terra existeix una atmosfera rica en oxigen que permet que existeixi la vida tal i com la coneixem. Al altres planetes que s’han investigat, no hi han aquestes condicions i la vida com existeix a la terra no podria ser-hi.
Pot ser que fa molts anys existissin unes condicions favorables perquè existís la vida tal i com la coneixem als planetes de la nostra galàxia, però de moment el que s’ha estudiat demostra que són planetes amb unes condicions atmosfèriques i de temperatura incompatible amb la vida a la Terra.
La vida com la coneixem al planeta terra no te perquè ser l’única que existeixi a l’Univers, de moment el que s’ha estudiat als planetes del nostre sistema solar fa incompatible la vida com la era a cap dels planetes que existeixin,tret de la Terra
El planeta està format en la seva majoria per aigua. L’aigua està formada per oxigen. L’aigua en forma líquid permet que s’evapori i doni lloc a una atmosfera rica en oxigen que podem respirar els humans i els animals. S’ha trobat a Mart plaques de gel i es creu que si es poguessin desfer es podria donar unes condicions atmosfèriques semblants a la Terra, però la temperatura gèlida d’aquell planeta fe difícil que aquesta aigua pugui tornar a ser líquida.

Andrea Ortiz

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.5 Condicions de vida | 5 comentaris

Forma i composició

Publicat el 30 maig 2012 per Joan Lleonart

La forma de la terra es donada pel seu procès de formació. En un inici era irregular. Els materials que van formar la Terra: El pols còsmic, i els restes de meteorits, li van donar forma irregular. Però a partir de la col•lisió i fusió dels protoplenetes, el material s’escalfava i formava una pasta similar a la plastelina a causa de la força de gravetat (després parlarem d’ella), dins d’una massa pastosa el més pesat se’n va cap al centre i el que és menys pesat es queda a la superfície. Aquest procés fa que el planeta o el satèl•lit acabi sent una bola d’una esfericitat més perfecta que la de la massa de plastilina modelada a mà. Quan els líquids es van endurir, la Terra va conservar la seva forma rodona.
L’acció de l’erosió durant els milions d’anys que té la Terra anés agafant la forma que té actualment.
Aquesta teòria és aplicable a la resta de planetes coneguts.
La terra està formada de materials molt diferents, el nucli intern està format per Ferro sòlid. el nucli extern està format per Ferro i Níquel en estat líquid. El mantell i la escorça està formada per roques basàltiques de granit i diorita. L’atmosfera es la coberta gasosa que rodeja el cos sòlid de la Terra i està constituïda per un 78% de Nitrogen, un 21 % d’Oxigen i un 1% d’altres gasos.
Com que la Terra es molt gran, des de la seva superfície no podem percebre la línia corba de la Terra. Però si ens allunyem d’ella, a poc a poc, anem veient la seva forma esferica.

Martí Verdeguer

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.2 Forma i composició | Deixa un comentari

ELS PLANETES COM ES FORMEN I ÉS PODEN DESTRUIR ?

Publicat el 30 maig 2012 per Joan Lleonart

Tots els planetes del sistema solar estan lligats al sol a través de la força de la gravetat, segons la llei de la gravitació universal què va formular de Issac Neewton.

Ningú sap per què hi han planetes, ni es té del tot clar com es formen, però la teòria principal és que al crear-se una estrella al centre d’una nebulosa (concentració de gasos al univers) provoca la concentració dels materials, creant-se petits cossos que aniran atraient el material que està al seu voltant, creant uns protoplanetes. Al creixer l’estrella, per esdevenir com el sol que coneixem, farà desapareixer el material de la nebulosa i només quedaran els protoplenetes orbitant al voltant de l’estrella. La col•lissió i fusió d’aquests protoplanetes entre si formaran els planetes.

És impossible de saber quants planetes hi ha a l’univers ja que l’ univers és infinit i l’home, tot i voler investigar i explorar l’univers, no ha arribat tant lluny. Tot just els telescopis i les sondes ens permeten coneixer una mica el nostre sistema solar i un petita part de l’univers.

No es té molt clar com pot destruir-se la terra ni si, l’home va excavant o perforant la terra per connectar amb aqüífers, a través de pous o galaries subterrànies pot ser que algun dia explotés. Però el que es creu més probable és que quan la terra arribi als 11.000 anys (ara en té aproximadaments 5.000) creixerà per ser una estrella gegant roja i que això farà que els planetes més propers siguin atrets i fusionats amb el sol.

Rut Lòpez

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.1 La terra al univers, 1.1.2 Com es formen i destrueixen els planetes | Deixa un comentari

Tipus de cossos celestes

Publicat el 30 maig 2012 per Joan Lleonart

Al univers hi podem trobar diferents tipus de cossos celestes, alguns d’ells són:

Estrelles
Estrella esta formada per una mescla de gasos que es troba a tempera tura molt alta de manera que sembla una immensa esfera de foc

Planetes:
Un cos que no fa llum, de forma esfèrica o casi esfèrica i que dona voltes al voltant d’una estrella. Al sistema solar els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d’anys, a l’època de la formació del Sol. En general, els materials lleugers que no es van quedar al Sol es van allunyar més que els pesats.

Meteorits:
És un fragment de matèria que entra a l’atmosfera de la Terra i es desintegra. S’han format per la desintegració de nuclis de cometes. Quan coincideixen amb la Terra s’origina una pluja de meteorits (o, si és molt intensa, una tempesta) que pot durar uns quants dies.

Cometes:
Els cometes són cossos fràgils i petits, de forma irregular, formats per una barreja de substàncies dures i gasos congelats. Els homes primitius ja coneixien els cometes. L’òrbita dels cometes és molt més allargada que la dels planetes. Quan un cometa s’acosta al Sol i s’escalfa, els gasos s’evaporen, desprenen partícules sòlides i formen la cabellera.

Satèl•lits:
Un satèl•lit és un qualsevol objecte natural que gira al voltant d’un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l’acompanya en la seva revolució al voltant del Sol. Com que el nostre satèl•lit es diu Lluna, extensió anomenem llunes als satèl•lits dels altres planetes

Achraf Amzil

Publicat dins de 1. Característiques de la terra, 1.1 La terra al univers, 1.1.1 Tipus de cossos celestes | 21 comentaris

LA SUPERFÍCIE DE LA TERRA, COM ES FORMEN ELS CONTINENTS

Publicat el 9 maig 2012 per Joan Lleonart


La superfície de la terra estava formada per líquids incandescents que a poc a poc s’ha anat solidificant i han format la capa solida on ara mateix vivim.

Quan es va formar la terra el cel hi havia vapor d’aigua quan la terra s’anava refredant això va permetre que el vapor s’anés condensant i produïssin les primeres pluges.

Els principis fa molts i molts anys només hi havia un continent PANGEA. Peró amb el temps per els moviments de les plaques tectòniques s’han anat separant en parts,i han format els continents actuals.

JUDIT MORA

Publicat dins de 2. Història de la terra, 2.4 Formació dels continents | Deixa un comentari