Els terratrèmols es produeixen quan les plaques tectòniques xoquen entre si i produeixen l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l’escorça terrestre. El terratrèmol s’origina a l’interior de l’escorça, a l’HIPOCENTRE. L’EPICENTRE és el punt de la superfície terrestre situat a la vertical de l’HIPOCENTRE
Els tsunamis, normalment es formen quan hi ha un terratrèmol al mar. Aquests terratrèmols poden provocar grans onades (fins a 30 m d’alçada) que avançaran fins a trobar la costa, i si per mala sort està a prop de terra on hi han persones i cases edificades, se les pot emportar.
Després d’un terratrèmol es poden haver ensorrat molts edificis, es poden haver creat volcans o muntanyes, illes, i sempre mor molta gent. Els terratrèmols solen canviar la forma de l’escorça.
Els instruments que s’utilitzen per enregistrar els moviments sísmics es denominen sismògrafs (sisme: terratrèmol; -grafo: escriptura).
Actualment els sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat és el mateix: una massa suspesa d’un marc que reposa sobre el sòl; la massa és, per tant, relativament independent del moviment del marc. Quan el marc es mou per les ones d’un terratrèmol, la inèrcia de la massa fa que aquesta estigui estacionària respecte al moviment del marc, de forma que aquest moviment relatiu és registrat amb una ploma en paper enrotllat a un tambor que gira.
Emma Badenas