Les aigües

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

La superficie de la terra té un 75% d’aigua. Aquesta està principalment en els mars i òceans però també en els llacs, rius, glaceres i aigües subterranies.

Mars i oceans: són grans masses d’aigua salada que ocupen les parts més enfonsades de l’escorça terrestre. L’aigua del mar està en moviment i genera les marees, les onades i els corrents marins. Al mateix temps aquest moviment erosiona la cosat fent les platjes, els penya-segats, caps, badies…

Els rius i llacs, són corrents o acumulacions d’aigua dolça en la superficie solida de la terra. Els rius s’alimenten dels torrents, fonts, llacs i altres aigües subterranies. El curs del riu hi distingim tres parts, curs alt (pendent pronunciat, l’aigua erosiona la terra i forma valls en V), curs mitjà (pendents suaus, l’aigua transporta materials i les valls s’aixamplen) i el curs baix (gairebé pla, circula lentament i dipopsita els materials).

Les Glaceres, que son grans masses de gel que es desplacen lentament. Es formen en els llocs més freds de la terra, als pols o a les altes muntanyes. A les muntanyes es desplacen lentament formant valls en forma d’U. També hi ha les continentals que són les que que cobreixen els oceans i illes dels pols, el gel d’aquestes es pot fragmentar formant els icebergs, que floten a la deriva.

Les valls es formen per l’acció dels rius o de les glaceres que van enfonsant la terra del seu voltant. Per exemple la Vall d’Aran que potser en la època dels dinosaures era una pla i que el curs d’un riu a través dels anys l’ha anat aprofundint i creant la fisonomia actual.

Gerard Pannon

Publicat dins de 4. Superfície de la terra, 4.3 Les aigües | Deixa un comentari

ELS TSUNAMIS ELS TERRATREMOLS

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

Els terratrèmols es produeixen quan les plaques tectòniques xoquen entre si i produeixen l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l’escorça terrestre. El terratrèmol s’origina a l’interior de l’escorça, a l’HIPOCENTRE. L’EPICENTRE és el punt de la superfície terrestre situat a la vertical de l’HIPOCENTRE

Els tsunamis, normalment es formen quan hi ha un terratrèmol al mar. Aquests terratrèmols poden provocar grans onades (fins a 30 m d’alçada) que avançaran fins a trobar la costa, i si per mala sort està a prop de terra on hi han persones i cases edificades, se les pot emportar.

Després d’un terratrèmol es poden haver ensorrat molts edificis, es poden haver creat volcans o muntanyes, illes, i sempre mor molta gent. Els terratrèmols solen canviar la forma de l’escorça.

Els instruments que s’utilitzen per enregistrar els moviments sísmics es denominen sismògrafs (sisme: terratrèmol; -grafo: escriptura).
Actualment els sismògrafs són instruments molt sofisticats però el principi bàsic emprat és el mateix: una massa suspesa d’un marc que reposa sobre el sòl; la massa és, per tant, relativament independent del moviment del marc. Quan el marc es mou per les ones d’un terratrèmol, la inèrcia de la massa fa que aquesta estigui estacionària respecte al moviment del marc, de forma que aquest moviment relatiu és registrat amb una ploma en paper enrotllat a un tambor que gira.

Emma Badenas

Publicat dins de 4. Superfície de la terra, 4.2 Tsunamis i Terratrèmols | Deixa un comentari

Els volcans

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

La Terra està en continuo moviment,i aixó vol dir que sota l’escorça terrestre hi ha plaques tecnòniques que suren sobre el magma (roca fosa) i que estan tota l’estona en moviment. Quan les plaques xoquen entre elles poden provocar terratrèmols o sunamis,és a dir moviments sismícs,però també es pot donar el cas de que xoquin de tal manera que s’empenyin cap a munt entre elles per tal de fer que la escorça terrestre pugi cap a munt amb elles .Això pot ser una muntanya però si hi ha una gran quantitat de lava sota les plaques puja i surt a la superfície.
Els volcans es formen on hi aquestes sortides al exterior de la materia fosa del interior de la terra.I les erupsions es produeixen degut a un moviment violent procedent de l’interior del volcà.
En un volcà hi podem distingir diferents parts:
· Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s’acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km.
· Xemeneia o conducte de sortida: és la fractura a través de la qual surt el magma a l’exterior.
· Con volcànic: és l’elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.
· Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit boca de la xemeneia. Quan aquest té un gran diàmetre l’anomenem caldera. Dins d’aquesta cladera hi ha cràters molts petits que anomenem hornitos.
Els volcans poden estar actius, aquests tenen erupcions sovint. O poden estar adormits o latens quan no mostren cap simptoma d’erupció.

Publicat dins de 4. Superfície de la terra, 4.1 Volcans | Deixa un comentari

La superfície

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

La superfícies de la terra fa 510.072.000km2, dels quals un 29,2% que són 148.940.000km2 són terra i el 70,8% restant és d’aigua. (361.132.000km2)

Aquesta superficie es modifica constantment a causa dels agents geologics que son capaços de configurar el paisatge. Aquests poden ser de dos tipus, interns o externs.

Els interns són els que generen les plaques tectòniques. Quan dos plaques tectòniques xoquen, poden passar moltes coses: terretrèmols, tsu namis (terretrèmol sota l’aigua), muntanyes (el terra s’aixeca i forma una muntanya o un volcà.) i per tant són elements creadors de relleu.

Per altre banda hi ha els agents externs, el vent, la pluja, els rius, la temperatura i fins i tot l’acció de l’home. Que poden desgastar els diferents elements de relleu i modificar-los. Aquesta acció pot ser lenta per l’acció continuada del vent de les plujes lleus o pot ser més ràpida quan els fenòmens atmotsfèrics són extrems: inundacions, uracans i tornados, plujes torrencials i en alguns meteorits

Joan Puigvert

Publicat dins de 4. Superfície de la terra | Deixa un comentari

Les plaques tectòniques

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

L’escorça de la terra està feta amb fragments que encaixen entre ells, les plaques tectòniques o litosfèriques és una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantell superior. Les plaques litosfèriques suren damunt d’una capa pastosa anomenada astenosfera que s’estén fins una profunditat de 250 quilòmetres.
Les plaques es mouen per l’intens calor del nucli de la terra, el qual fa que es mogui la roca fosa dins del mantell. Les roques es mouen en un patró conegut com una cèl·lula de convecció, que es forma quan un material emergeix, refreda i, eventualment, s’enfonsa. A mesura que el material fred s’enfonsa, s’escalfa i torna a emergir.
Quan dues plaques es mouen, de vegades poden xocar, quan ho fan, formen com unes ones. D’aquestes en diem els terratrèmols. Aquest moviment també genera algunes unitats de relleu, serralades, canyons, valls… ja que en el seu moviment es poden superposar o encavalcar.
Hi ha diferents tipus de plaques, segons el tamany. Així podem tenir en compte:
1. Plaques principals
1.1. Eurasiàtica, que es en la que esta Catalunya.
1.2. Nord-americana
1.3. Sud-americana
1.4. Indo australiana
1.5. Africana
1.6. Antàrtica
1.7. Pacífica
2. Plaques secundàries:
2.1. De Cocos
2.2. De Neixi
2.3. Filipina
2.4. Aràbiga
2.5. Escocesa
2.6. Juan de Fuca
2.7. Del Carib
3. Altres Plaques:
3.1. De la Ribera
3.2. De Farallón
3.3. De Okhotsk
3.4. Amuria
3.5. De l’Explorador
3.6. De Gorda
3.7. De Kula
3.8. Somalí
3.9. De Sunda
4. microplaques
4.1. De Birmània
4.2. Yangtze
4.3. De Timor
4.4. Cap d’Ocell

Yaiza Pozo

Publicat dins de 3. Estructura de la terra, 3.4 La geosfera, 3.4.1 Les plaques tectoniques | Deixa un comentari

La geosfera

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

La geosfera és la part solida de la terra, aquesta no està buida, a dintre té diferents capes:
l’Escorça que es d’un gruix variable d’entre 35 i 65 km, està formada per grans roques sòlides. A l’escorça hi poden haver diposits de gas o de petroli, aquest provenen de les restes organiques. Per això els diferents llocs es pot trobar gas, per exemple a Asturies hi havia moltes restes de plantes o animals que generen dipòsits gas a sota terra i en canvi a Mataró no.
També quan plou l’aigua erosiona les roques i s’hi filtra, per això hi han pous perquè l’aigua que s’ha quedat a sota la podem recollir d’aquesta manera.

Després bé el Mantell que és la capa intermedia, fa 2885 km de gruix, la part superior és sòlida i es diu Mantell Litosfèric la resta del Mantell maemàtic a astenosfera està formada per roques foses a altes temperatures.

I per acabar El Nucli és la part més interna, té un gruix aproximat d’uns 3.500 km és ric en metalls sobretot en ferro i níquel. A causa de les altes temperatures la capa exterior, el Nucli extern es troba en estat líquid i el Nucli intern es sòlid. El nucli de la terra fa una gran força d’atracció i és la que ens dona la força de la gravetat i tot el que la comporta.

Claudia Cuenca

Publicat dins de 3. Estructura de la terra, 3.4 La geosfera | Deixa un comentari

CAPA D’OZÓ

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

L’ozo es un gas que , es una de les formes en que es presenta l’oxigen. Quan arriba l’oxigen a 50km d’altura s’acumula formant una capa que ens protegeix dels rajos ultra violeta. Per tant tenim dins de l’atmosfera una capa d’aques gas que ens protegeix dels efectes nocius del sol. Sense capa d’ozó podriem sobreviure pero hauriem de portar un tratge especial que no deixesin passar els rajos ultra violetes, ja que sinó aquests ens cremarien la pell.
Fa uns anys es va descobrir que a la zona de l’Antartida hi havia un forat, de fet no es un forat es simplement que en aquella zona hi ha menys gruix. es un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra. Consisteix o una disminució d’ozó l’estratosfera (capa alta de l’atmosfera ) suposadament causa de l’emissió a l’aire per part de les persones de les substanciés que racionen i minven l’ozó. La teoria més encertada és la disminució de l’ozó de l’estratosfera és deguda a l’augment de clor a l’atmosfera , que es combina amb ozó i el distrueix. Des de llavors s’ha regulat per llei l’ús de certs productes com els esprais i sembla que això ha permés millorar el problema.

Aina Lara

Publicat dins de 3. Estructura de la terra, 3.2 L'Atmosfera, 3.2.1 La capa d'Òzo | Deixa un comentari

L´ATMOSFERA

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

L´atmosfera esta formada per l´aire, que es una mescla de diferents gasos, amb diferents propietats, acompanyats de particules solides i liquides en suspensió.
És per tant la capa més externa del nostre planeta. Els gasos es mantenen al voltant de la terra perquè les seves particules són atretes per la força de gravetat de la terra.
Un dels principal components de l’atmosfera és l´oxigen, que es inprecindible per a la vida humana, al ser el gas que respirem i que ens permet viure. Els animals al respirar-lo el transformem en dioxid de carboni esencial per les plantes. Per tant si no hi ha oxigen , no hi ha vida…
L’atmosfera té un grossor de fina a 9.000 km, i hi podem distingir 4 capes:
1. Troposfera, des de la superfície fins als 15 km. Hi ha el 80% dels gasos i s’hi produiexen els fenomens atmosferics.
2. Estratosfera, dels 15 als 80 km. L’aire ja no és tan dens i hi trobarem la capa d’Ozó que després comentarem.
3. Ionosfera, fins als 600 km. És on s’hi produeixen les aurores boreals.
4. Exosfera, des dels 600 km fins que desapareix a l’espai exterior aproximadament als 9.000 km.

Chely Santos

Publicat dins de 3. Estructura de la terra, 3.2 L'Atmosfera | Deixa un comentari

Les capes de la terra

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

La terra esta formada per 3 capes :
La geosfera que és la part mineral de la Terra consisteix en un conjunt de capes concèntriques que s’estenen des de l’escorça externa (litosfera) fins al nucli intern (endosfera) a uns 6740 km de profunditat.

La hidrosfera és la capa de tota l’aigua que hi ha sota i sobre la superfície de la terra, això inclou els oceans, mars, rius, llacs, aigua subterrània, el gel i la neu. La Terra és l’únic planeta al nostre Sistema solar en el qual està present de manera continuada l’aigua líquida, que cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre, el que representa el 97% del total d’aigua del planeta. L’aigua dolça representa el 3% del total i d’aquesta quantitat aproximadament un 98% està congelada, d’aquí que tinguem accés únicament a un 0,01%, aproximadament, de tota l’aigua del planeta. L’aigua migra d’uns depòsits a uns altres per processos de canvi d’estat i de transport que en conjunt configuren el cicle hidrològic o cicle de l’aigua.
I l’atmosfera és la capa fina de gasos que envolten el planeta terra i que es manté retinguda gràcies a la força de la gravetat de la Terra.

Alba Farelo

Publicat dins de 3. Estructura de la terra, 3.1 Capes de la terra | 2 comentaris

Com s’acabarà la vida a la terra?

Publicat el 15 juny 2012 per Joan Lleonart

Posiblement algún dia s’acabarà la vida a la terra, tot i que no se sap exactament. Sempre hi ha hagut teories que deien que el món (la Terra) s’acavaria l’any 1000, el 2000 o al 2012. Però la majoria d’elles no tenen una base científica.
Però si que hi ha teòries cièntifiques, per exemple hi ha gent que ha desemvolupat la teoría de que la galaxia s’està fent gran però que arrivarà un moment en que deixarà de fer-ho i que es començarà a fer petita i que acabarem aixafats entre totes les masses que hi ha dins d’aquesta.
També hi ha la teoría de que el sol va creixent i acabarà atraient la terra cap a dins seu, la terra s’acabarà fusionant. Si això passes la vida a la terra seria impossible molt abans ja que l’escalfor sobre la superfície de la terra aniria creixent i faria evaporar l’aigua de la terra fent impossible la vida en ella.
Així doncs tot són teories i per tant no es pot determinar del tot com Com s’acabarà la vida a la terra i com s’extingirà o desapareixera el planeta Terra

Carlota García

Publicat dins de 2. Història de la terra, 2.5 Fi de la terra | Deixa un comentari