Avui el nostre grup de jardineria ha treballat molt. Hem regat les plantes de la jardinera de fusta i hem netejat un tros de terra que hi ha al costat de la porta d’entrada amb pics, pales i escombres.
Ara està tot net i bé. Només ens falta plantar-hi algunes plantes.
Rachid, Ismail, Ismail, Yassine, Zhara i Hasna
Hem anat a veure les gelosies de fusta que varen comprar els de l’AMPA el curs passat i les hem presentat al mur de l’entrada. Queden bé. Només falta clavar-les.
Avui, 27 de març de 2009, quan hem sortit al carrer per anar a comprar peixos ens hem trobat que tots els arbres de fulla caduca estan brotant i a ple rendiment. S’han posat d’acord per fer-ho tots alhora?
Oms brotant
“Arbres de l’amor” florits
Plataners brotant (i palmeres al fons)
La planta que he escollit és el Xiprer (Cupressus sempervirens).
El seu nom és Xiprer o xiprer mediterrani en català i, Ciprés en castellà.
És un arbre originari de l’orient, de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir molts més de 100 anys d’edat.
Les fulles són imbricades.
La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
He consultat la Viquipèdia i Google.
Alicia Lozano Arroyo
Família : Salicàcies
Descripció:
Arbre caducifoli de considerable altura que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i allargada (fusiforme). Els del nostre institut estan podats i tenen una forma més rodona.
L’escorça és grisenca, marcadament clivellada.
Fa borrons glabres molt enganxosos.
Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides . El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d’aigua i en ambients humits i és un dels arbres del nostre país que tenen el creixement ràpid .Pot arribar a viure força anys; alguns exemplars poden superar els 200 anys.
(imatges obtingudes al web d’arbres de Collserola del Col·legi Anunciata, de Cerdanyola del Vallès)
Floració:
Entre febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants, anomenades aments. Les flors masculines són vermelles i les femenines d’un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins).
(Col·legi Anunciata)
Aplicacions:
La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s’utilitza per tractar les bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides .
Es planta amb finalitats ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats. També als límits d’una finca (com el nostre pati) per fer una “pantalla verda”.
Míriam Granados
Diumenge passat, 8 de febrer, Estopa va fer un concert a Cornellà. Era un concert “especial” perquè va servir per apadrinar una plantació d’arbres al riu Llobregat a la zona de Cal Galet, davant del camp de l’Espanyol de Cornellà. Primer es va fer un taller de plantació de llavors en boletes d’argila (una tècnica japonesa que es diu “nendo dango“), després es va fer un picnic, es va fer el concert (amb 8 cançons en acústic!) i es va acabar amb la plantada d’arbres. Amb aquests arbres es vol formar un nou bosc que portarà el nom dels “Estopa”.
(fotografies: Albert Bertran; El Periódico)
El concert l’organitzava la “Fundación +Árboles” i el programa “Internight” de Los 40 principales, que està fent apadrinaments de boscos amb música i planta boscos per tot Espanya per lluitar en contra del canvi climàtic. En aquesta ocasió, a Cornellà, es van plantar 600 planters d’arbres i 9.400 llavors perquè puguin créixer uns 10.000 arbres en total. Es va fer amb la col·laboració d’uns 7.000 voluntaris i el suport dels ajuntaments de Cornellà i del Prat de Llobregat.
Pensem que potser un dia podrem portar a passejar els nostres fills al “Bosc dels Estopa“, al costat del riu.
Més informació a “El Periódico“, Fundació +Árboles, associació Vida Sana i Estopa.net.
Rocío C., Rocío H., Lidia, Víctor, Kristel, Gema, Madeleine, Miriam i David
Al tros de reixa de l’institut que dóna al carrer, fa uns anys hi van plantar buguenvíl·lies (Bougainvillea espectabilis). Aquestes plantes han resultat ser molt resistents i apropiades,a diferència d’altres especímens que s’han anat morint amb les successives onades de calor de cada estiu.
Les buguenvíl·lies són plantes enfiladisses molt fortes i vigoroses. Són originàries del Brasil i pertanyen a la família botànica de les nictaginàcies. Les seves tiges poden tenir unes espines grosses, que li donen protecció i li permeten agafar-se a altres plantes o a les reixes i els murs.
Les fulles són ovalades i se situen alternativament al llarg de la tija.
A la primavera comença la seva floració, que s’allarga fins a mitjans de la tardor. Apareixen uns grans penjolls de bràctees acolorides que envolten unes petites flors grogues.
Les bràctees tenen aspecte de fulla, estan unides de tres en tres i poden tenir colors molt variats: fúcsia, vermell, salmó, rosa, taronja o rosa pàl•lid.
Cal saber que és una planta molt sensible a les gelades i que no li van gens bé els canvis de temperatura. Es pot multiplicar fàcilment mitjançant esqueixos (llenyosos a l’hivern i semimadurs a l’estiu).
(totes les imatges d’aquest article les hem obtingut al pati del nostre institut)
Més informació a Wikipedia i en aquest altre lloc web
