Volem aprofitar que alguns alumnes de 1r d’ESO del curs passat no han recollit els seus nius d’ocells tot i que ja estaven acabats.
Farem un muntatge amb 7 nius, l’un al costat de l’altre. Avui els hem encolat em un suport de fusta per poder-los penjar al terrat de l’institut.
Avui hem classificat totes les peces que hem trobat per construir nius d’ocells. Les peces són de treballs de tecnologia del curs passat.
Ismail, Ismail, Yassine, Rachid, Hasna i Zhara
Avui hem començat a recollir fustes de l’aula de tecnologia per fer cases pels ocells. Estem aprofitant les peces de la caixa niu que els alumnes de 1r d’ESO del curs passat han deixat a mitges.
Hem fet grups per a que cadascú s’ocupi de cada cosa.
Erick i Rafa
Nom Científic: Columba livia
Nom Vulgar: Colom (Català), Paloma (Castellà)
Família: Colúmbids
Característiques:
El colom és un ocell amb el cos arrodonit, amb les plomes de color gris blavós. Al coll, solen tenir un color verdós amb reflexes d’altres colors. Pesa aproximadament 260 g, amb una longitud de 33 cm. La seva vida no és molt llarga, dura uns 6 anys, més o menys. Són hervíbors. mengen sobretot llavors, grans, i de vegades també cargols.
Grupet de coloms menjant prop de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Els coloms viuen en colònies, en zones rocoses, a les poblacions (sota els terrats, en ponts, en parcs i jardins…). Els solem trobar al sud d’Europa, a Anglaterra, al nord d’Àfrica i al sudoest d’Àsia.
Niu de coloms en un sostre, a l’edifici del costat de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Ponen els ous en nius fets de branques, arrels, herbes… que fan en murs, falsos sostres, coves, entre roques. Els incuben durant 18 dies (normalment la mare). Arriben a la seva maduresa sexual al cap de 5 mesos.
El mascle, per aparellar-se amb la femella, emet un cant característic acompanyat amb uns moviments de les ales (fent un ventall amb la cua) i amb uns moviments de cap peculiars.
Coloms arrencant el vol al pati de l’institut (Foto: Alicia Lozano)
Kristel Nicole Ruperti, Març de 2009
A partir d’ara farem servir una escala per mirar la menjadora.
El Víctor ha mirat a l’interior de la menjadora i opina que no hi ha gaire menjar a dins. Diu que només hi ha mig dit de menjar…
Podria ser que els ocells comencessin a menjar-hi, però no ho sabem del cert.
El grup
Nom vulgar català: Oreneta
Nom vulgar castellà: Golondrina
Nom científic: Hirundo rustica
Característiques:
En èpoques de migracions les orenetes tendeixen a viatjar a climes atemperats i sempre ho fan en grups, de vegades fins i tot, de milers d’exemplars.
Al nostre país també hi arriben. Solen aparèixer les primeres orenetes al febrer (encara que molt pocs exemplars) i normalment apareixen cap al maig, que és quan més bon temps fa al nostre país. El seu retorn serà cap al setembre on tots els grans grups d’orenetes marxen cap a l’Àfrica en busca de zones més càlides.
(exemplars joves)
Solen fer-se nius arrodonits de fang que es dipositen a cobert, a les cases, per això les orenetes no solen estar molt lluny dels pobles.
Té una longitud d’entre 13,5 i 15cm, una envergadura d’entre 26 i 29cm i un pes d’entre 15 i 21g.
Té la cua llarga i forcada, plomatge de la cara i la gola castany, al dors d’un color negre blavós i blanc trencat al pit.
S’alimenten d’insectes capturats a l’aire de fins de la mida de papallones i libèl·lules, contribuint així a salvar les collites, netejant els camps d’insectes nocius.
Rocío Castilla
L’ocell que he escollit és el pit roig (Erithacus rubecula).
El seu nom popular en catala es pit-roig o ropit mentre que en castellà és petirrojo.
El pit roig té un plomatge d’aspecte grisós, amb el front, el pit i la gola d’un color roig carbassa. El seu comportament a l’hora de menjar és molt variat: de forma natural s’alimenta de fruites petites i de petits insectes, cargols, aranyes… però també li agraden tots el derivats de la farina, petites llavors, la mantega i fins i tot els trossos de carn o les patates. Busca el seu menjar en els camps, boscos, i sotaboscos. El seu cant és melodiós i llarg. Es deixa veure, sobretot a l’hivern, a les ciutats i als pobles; també de vegades es passeja pel nostre pati.
He consultat la Wiquipeida i Google.
Fitxa realitzada per: Víctor Heredia Sierra
És estrany veure un exemplar d’oca de galta blanca per aquí, ja que el seu hàbitat natural és al nord, als països freds. Però també és molt bonic poder contemplar un exemplar d’aquest tipus a les nostres terres.
Ha emigrat al mediterrani perquè estem passant un hivern molt fred i, encara que aquesta oca suporti el fred, no aguanta tant.
Quan es pugui seria bonic anar a veure a aquest meravellós exemplar i veure’l abans que retorni al seu país d’origen.
Rocío Castilla
Avui hem tornat a mirar la menjadora i observem que els ocells no hi entren a menjar. Segur que tenen gana, però provablement troben menjar suficient en altres llocs més tranquils. En resum: que no els agrada la nostra menjadora i passen d’ella.
Com que sembla que no necessiten el nostre menjar, hem decidit que si la setmana vinent no han vingut a menjar, retirarem la menjadora i ens dedicarem a altres coses que resultin més útils als ocells. Els hem deixat menjar a sobre de la brana i pel terra… a veure si s’hi fiquen d’una vegada.
Rocío H. , Miriam, Rocío C., Víctor, Lydia, Natalia, Kristel i David
Divendres passat vam veure que hi havia molts ocells al voltant de la menjadora. També hi havia coloms al terra, al peu de l’arbre. S’han acabat tot el menjar que vam deixar la setmana passada per terra i per sobre de la tanca del carrer, al costat d’on hem penjat la menjadora. No queda res.
Però el menjar de dintre de la menjadora no l’han ni tocat! En cara hi és tot. Sembla que tinguin por. No s’atreveixen a entrar…
Els hem posat menjar a sobre de la barana, a prop de la menjadora, perquè es vagin acostumant a venir per aquí i perdin la por.
(Jamal i Rachid)