Hem intentat fotografiar els nostres peixos i és increiblement difícil. No paren de moure’s i la nostra càmera fa la foto amb molt retard. Surt tot desenquadrat i desenfocat!
Aquestes són les “milloretes” que hem aconseguit.
Això, per no parlar del flaix. Si no el desconnectes, és impossible fer res.
La professora Olga, mentre ens ajudava a netejar la peixera i a canviar l’aigua, ens va explicar que a la nostra peixera hi ha dos tipus de peix: ovípars i vivípars.
Tenim un peix femella que està embarassada. Aviat tindrà peixets.
Ens imaginàvem que els projectes mediambientals serien diferents. Una cosa normal, com estudiar i llegir llibres. Però això de netejar la peixera i cuidar els peixos és diferent. Ens ha agradat molt. No és molta feina i a més ens agraden els peixos.
Joselin i Johanna
Resulta que dijous, vam anar a netejar la peixera de l’institut. La veritat, estàvem força emocionades i nervioses…
La peixera, bruta, abans de començar la feina
La professora Olga Ibars ens va explicar el procediment de neteja amb molt detall, mostrant-nos cada pas a seguir. Després vam posar a la pràctica les seves explicacions i vam netejar cada part de la peixera: primer el sistema de la peixera, els elements decoratius (que els vam treure i netejar un a un), les plantes, els vidres… i vam canviar l’aigua.
Posant aigua nova
Traient algues
Netejant la mampara del fluorescent
Els productes
Fregant el mullader
Cada vegada estava més neta, i aixó feia que el treball fos cada vegada més interessant. Al finalitzar la feina, vam veure que la peixera estava molt maca i tota neta. Vam sentir una satisfacció molt gran.
Johanna i Joselin
Ha arribat el moment de començar a treballar amb la peixera de l’institut.
La nostra peixera la van preparar i instal·lar un grup d’alumnes de l’institut el curs 1998-99, quan tenien com a tutora la professora Olga Ibars. Des d’aleshores, tenim una peixera magnífica a l’entrada del centre i el nostre grup de projectes mediambientals ens farem càrrec del seu manteniment i de la divulgació sobre tot el que hi ha i el que hi passa.
Les responsables de la peixera som Joselin Ondarza i Johana Domínguez (de 3rC d’ESO)
El diumenge passat, 19 d’octubre, es va poder veure al Delta del Llobregat un ocell poc habitual al nostre país: l’“Escuraflascons de Wilson” (Phalaropus tricolor). Es tracta d’un ocell americà que viu prop de l’aigua (sobretot d’aigües salades) i que s’ha trobat molt poques vegades a la península ibèrica. Fins ara, només 9 vegades. S’alimenta de petits insectes i crustacis que els captura formant petits remolins a l’aigua mentre neda com un ànec, prop de la superfície, traçant petits cercles.
En el gènere Phalaropus, les femelles són més grans i vistoses que els mascles, defensen el territori de nidificació, “conquereixen” els mascles i aquests darrers es queden al niu incubant els ous. Tot al revés de la majoria d’aus.
És una au migratòria i en aquests moments està en ple procés d’emigració entre el nord del continent nordamericà i els Andes (on hivernarà). Entre el març i l’abril, desfan el camí i se’n tornen al continent nord. Probablement l’exemplar que ha arribat fins al Prat de Llobregat ha estat arrossegat fortuïtament per la força del vent d’un corrent d’aire a molta altura, que l’ha traslladat fins a l’oest d’Europa sense haver-se d’esforçar gaire per volar.
Fa poc es va trobar, també al Delta del Llobregat, un cigne negre d’Austràlia.
Johana Domínguez, Milena Marrozos, Joselin Ondarza, Ismail El Kabouri i David Donat
Al tros de reixa de l’institut que dóna al carrer, fa uns anys hi van plantar buguenvíl·lies (Bougainvillea espectabilis). Aquestes plantes han resultat ser molt resistents i apropiades,a diferència d’altres especímens que s’han anat morint amb les successives onades de calor de cada estiu.
Les buguenvíl·lies són plantes enfiladisses molt fortes i vigoroses. Són originàries del Brasil i pertanyen a la família botànica de les nictaginàcies. Les seves tiges poden tenir unes espines grosses, que li donen protecció i li permeten agafar-se a altres plantes o a les reixes i els murs.
Les fulles són ovalades i se situen alternativament al llarg de la tija.
A la primavera comença la seva floració, que s’allarga fins a mitjans de la tardor. Apareixen uns grans penjolls de bràctees acolorides que envolten unes petites flors grogues.
Les bràctees tenen aspecte de fulla, estan unides de tres en tres i poden tenir colors molt variats: fúcsia, vermell, salmó, rosa, taronja o rosa pàl•lid.
Cal saber que és una planta molt sensible a les gelades i que no li van gens bé els canvis de temperatura. Es pot multiplicar fàcilment mitjançant esqueixos (llenyosos a l’hivern i semimadurs a l’estiu).
(totes les imatges d’aquest article les hem obtingut al pati del nostre institut)
Més informació a Wikipedia i en aquest altre lloc web
Aquest mes d’octubre s’ha celebrat el “Dia Mundial dels Ocells”. Es varen dur a terme diverses activitats als espais naturals més propers al nostre institut, els Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc Metropolità de Collserola (visites guiades, anellament científic, contes d’ocells…).
“NO paper arrugat”
“NO paper d’alumini”
“Només paper”
“Això no és una paperera”
Posar-hi el símbol internacional del reciclatge i al costat “Recicla“
Hem fet una breu pluja d’idees i ens han sortit els següents lemes per a la nova campanya de recollida selectiva de paper:
“Ajuda a millorar él món”
“Dóna vida al paper” (copiat dels contenidors antics)
“No llencis. Recicla”
“Fes un favor al planeta”
“Fes-te un favor”
A l’institut fa anys que tenim uns contenidors blancs i blaus a les aules i als despatxos per poder llençar-hi el paper usat. Són contenidors molt grans, de cartró ondulat i estan mig trencats. Pel motiu que sigui s’han anat convertint en autèntiques “papereres” de recollida de brossa. Queda clar que no se n’està fent un ús correcte i que cal millorar aquest aspecte de la gestió de la recollida de residus de l’institut.
Aquesta és la nostra valoració de la situació actual i la proposta que fem:
Haurem de preparar els nous contenidors, decorar-los, preparar una campanya informativa i fer un seguiment i avaluació de la campanya de recollida del primer quadrimestre.
