Author Archives: ddonat

About ddonat

David Donat és professor de tecnologia a secundària. Actualment és el coordinador pedagògic de l'IES Maria Aurèlia Capmany, a Cornellà de Llobregat.

Xiprer (Cupressus sempervirens)

La planta que he escollit és el Xiprer (Cupressus sempervirens).

El seu nom és Xiprer o xiprer mediterrani en català i, Ciprés en castellà.

És un arbre originari de l’orient, de la zona mediterrània des de Iran fins a Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les glaçades no superin els -10 ºC. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir molts més de 100 anys d’edat.

090305_escorcaxiprer_pict0016.jpg

Les fulles són imbricades.

090305_fullesxiprer_pict0017.jpg

La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

090305_fruitsxiprer_pict0019.jpg

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.

He consultat la Viquipèdia i Google.

Alicia Lozano Arroyo

L’Oreneta (Hirundo rustica)

Nom vulgar català: Oreneta

Nom vulgar castellà: Golondrina

Nom científic: Hirundo rustica

oreneta.jpg

Característiques:

En èpoques de migracions les orenetes tendeixen a viatjar a climes atemperats i sempre ho fan en grups, de vegades fins i tot, de milers d’exemplars.

Al nostre país també hi arriben. Solen aparèixer les primeres orenetes al febrer (encara que molt pocs exemplars) i normalment apareixen cap al maig, que és quan més bon temps fa al nostre país. El seu retorn serà cap al setembre on tots els grans grups d’orenetes marxen cap a l’Àfrica en busca de zones més càlides.

polletsoreneta_500.jpg (exemplars joves)

Solen fer-se nius arrodonits de fang que es dipositen a cobert, a les cases, per això les orenetes no solen estar molt lluny dels pobles.

Té una longitud d’entre 13,5 i 15cm, una envergadura d’entre 26 i 29cm i un pes d’entre 15 i 21g.
Té la cua llarga i forcada, plomatge de la cara i la gola castany, al dors d’un color negre blavós i blanc trencat al pit.
S’alimenten d’insectes capturats a l’aire de fins de la mida de papallones i libèl·lules, contribuint així a salvar les collites, netejant els camps d’insectes nocius.
Rocío Castilla

Pollancre (Populus nigra)

Família : Salicàcies

Descripció:

Arbre caducifoli de considerable altura que pot arribar als 30 m d’alçada. La capçada és estreta i allargada (fusiforme). Els del nostre institut estan podats i tenen una forma més rodona.

090305_pollancre_pict0012.jpg

L’escorça és grisenca, marcadament clivellada.

090305_escorcapollancre_pict0010.jpg

Fa borrons glabres molt enganxosos.

090305_borronspollancre_pict0014.jpg

Les fulles es disposen de forma alterna a les branques i tenen un color verd lluent. Són ovades, triangulars o amb forma de rombe, sense pèls, amb el marge finament dentat i amb les dents arrodonides . El pecíol és força llarg i aixafat. El limbe mesura entre 5 i 10 cm de llargada. El pollancre viu a prop dels corrents d’aigua i en ambients humits i és un dels arbres del nostre país que tenen el creixement ràpid .Pot arribar a viure força anys; alguns exemplars poden superar els 200 anys.

pollancre01.jpg  pollancrefulles.jpg pollancreescorca.jpg pollancreborrons.jpg

(imatges obtingudes al web d’arbres de Collserola del Col·legi Anunciata, de Cerdanyola del Vallès)

Floració:

Entre febrer i març. Les flors surten en inflorescències atapeïdes i penjants, anomenades aments. Les flors masculines són vermelles i les femenines d’un discret color verd. És una espècie dioica (hi ha arbres masculins i femenins).

pollancreflors.jpg (Col·legi Anunciata)

Aplicacions:

La seva fusta es fa servir per fabricar pasta de paper. En medicina natural s’utilitza per tractar les bronquitis. Les substàncies resinoses d’aquests arbre, barrejades amb llard de porc, es feien servir per fer pomades per tractar les hemorroides .
Es planta amb finalitats ornamentals als passeigs i carrers de les ciutats. També als límits d’una finca (com el nostre pati) per fer una “pantalla verda”.

Míriam Granados

El Guppy (Poecilia reticulata)

Nom Popular: Guppy Cobra

Nom Científic: Poecilia reticulata

fancy_guppy_poecilia_reticulata_3.jpg

Descripció de l’aspecte:

Aquest peix pot presentar una combinació de colors molt variada: grocs, vermells, taronja, verd, blau i pùrpura i pintes negres. La forma de la seva aleta té moltes variants també: de vel, rodona, d’espasa, bandera, lira, triangular, etc.

Alimentació: Aquest peix és omnívor, però prefereix les larves i els mosquits. Menja bé els flocs en captivitat.

Reproducció: És un peix ovovivípar (l’aleví surt del ventre de la mare totalment desenvolupat) i no cuida la seva cria. Si és mare per primera vegada pot devorar les seves cries.

Origen: Aquests peixos solen trobar-se a la zona nord de Brasil, Veneçuela, Guayana, Barbados i Trinidad. Quasibé totes les importacions d’aquests peixos solen ser d’Àsia. Viuen en aigües dolces, en el curs baix dels rius, en llacs…

La informació l’he tret de diversos llocs, com la Wikipedia, Aquariumpoetry,…

Gema González González (27 de febrer de 2009)

El Pit Roig (Erithacus rubecula)

L’ocell que he escollit és el pit roig (Erithacus rubecula).

200px-erithacusrubecula.jpg

El seu nom popular en catala es pit-roig o ropit mentre que en castellà és petirrojo.

El pit roig té un plomatge d’aspecte grisós, amb el front, el pit i la gola d’un color roig carbassa. El seu comportament a l’hora de menjar és molt variat: de forma natural s’alimenta de fruites petites i de petits insectes, cargols, aranyes… però també li agraden tots el derivats de la farina, petites llavors, la mantega i fins i tot els trossos de carn o les patates. Busca el seu menjar en els camps, boscos, i sotaboscos. El seu cant és melodiós i llarg. Es deixa veure, sobretot a l’hivern, a les ciutats i als pobles; també de vegades es passeja pel nostre pati.

pitroig_petita.jpg

He consultat la Wiquipeida i Google.

Fitxa realitzada per: Víctor Heredia Sierra

La feina per avui (27 de febrer de 2009)

Avui no podré estar a classe amb vosaltres. Preneu nota de la feina que us encomano. Cadascú de vosaltres ha de triar un animal o una planta diferents d’aquesta llista i escriure’n una fitxa (en català) en la que hi hagi:

  • Nom popular (Català i castellà)
  • Nom científic
  • Imatges (seleccioneu-ne màxim 3)
  • Descripció de l’aspecte
  • Descripció d’alguna característica interessant de la seva alimentació, reproducció, hàbits de migració…
  • Adreces d’internet (URL) que heu consultat
  • Signatura i data

M’heu d’enviar la fitxa (en format Word) i la imatge (la imatge en un fitxer a part) per correu electrònic a donatdavid@gmail.com

Peixos (per la Gema i la Madeleine): entreu al post “Tres peixos per investigar(cliqueu aquí)

Plantes (per la Míriam, la Rocío H. i l’Alicia): Tenim Om (Ulmus pumila), Pollancre (Populus nigra), Xiprer (Cupressus sempervirens), … podeu mirar el post de la Buguenvíl·lea (Bougainvillea espectabilis) per agafar idees

Ocells (per la Rocío C., el Víctor, la Lydia , la Natalia i la Kristel: pel nostre pati venen (o passen) diferents ocells com el Colom (paloma), el Pardal (gorrión), la Gavina (gaviota), la Garsa (urraca), l’Oreneta (golondrina), el Pit Roig (petirrojo), …

El Jose, el Jordy i l’Alejandro poden triar la planta o l’ocell que vulguin

Si no heu tingut temps d’acabar, m’envieu el que tingueu fet igualment i ocupeu-vos d’acabar-ho des de casa o des de la biblioteca de l’institut.

Un exemplar de “Branta leucopsis” al delta del Llobregat

És estrany veure un exemplar d’oca de galta blanca per aquí, ja que el seu hàbitat natural és al nord, als països freds. Però també és molt bonic poder contemplar un exemplar d’aquest tipus a les nostres terres.

ocagaltablancabevent.jpg

Ha emigrat al mediterrani perquè estem passant un hivern molt fred i, encara que aquesta oca suporti el fred, no aguanta tant.

ocagaltablanca.jpg

Quan es pugui seria bonic anar a veure a aquest meravellós exemplar i veure’l abans que retorni al seu país d’origen.

Rocío Castilla

La nostra primera neteja de la peixera

pict0004_500peixera.jpg

Avui hem començat la primera neteja de la peixera. Estava molt bruta i plena d’algues. Ha estat la primera “classe” de neteja de la peixera i ens ha anat força bé, sobretot gràcies a l’ajuda de la Johanna, que ens ha vingut a ajudar amb permís del seu professor de “Ciutadania”.

Gràcies Johanna.

Gema, Madeleine i Johanna

Els ocells passen de nosaltres

pict0005_500.jpg

Avui hem tornat a mirar la menjadora i observem que els ocells no hi entren a menjar. Segur que tenen gana, però provablement troben menjar suficient en altres llocs més tranquils. En resum: que no els agrada la nostra menjadora i passen d’ella.
Com que sembla que no necessiten el nostre menjar, hem decidit que si la setmana vinent no han vingut a menjar, retirarem la menjadora i ens dedicarem a altres coses que resultin més útils als ocells. Els hem deixat menjar a sobre de la brana i pel terra… a veure si s’hi fiquen d’una vegada.
Rocío H. , Miriam, Rocío C., Víctor, Lydia, Natalia, Kristel i David

“Chanchudo”, “Chanchito”, “Chance” i la “penya culé”

Hem posat nom als peixos de la peixera. Endevineu qui són?

“Chance” sembla embarassada, però no ens deixarem enganyar fàcilment…

La peixera està coberta d’algues i no té menjar. Hem donat menjar als peixos, que tenien molta gana (no vegis com menja Chance!!!) i dijous vinent farem una neteja a fons.

Rocío C., Gema, Miriam, Rocío H., Victor, Lydia, Alicia, Natalia, Kristel, Madeleine i David