Migracions a Espanya als anys 60:                                                                                                    Entre els anys 1959 i 1973 van sortir d?europa 1.066.440 persones: el 71% eren d’Espanya, sobretot a les regions d’Andalusia, Galícia, València, Madrid, Castilla-Lleó, Extremadura i Múrcia, que són les que pertanyen a l’Espanya menys desenvolupada, ja que tenen índexs molt alts de natalitat, per la qual cosa abunden els joves. I posseeixen el major índex d’atur.                                                                                                                                                                            La major part d ela migració espanyola va marxar cap a França, Suïssa i Alemanya.        Entre els anys 1961 i 1972 es van enviar 4042 milions de dòlars a Espanya per ajudar a la crisi que aquest país estava patint, però, a més a més, una altra conseqüència de les migracions a Europa va ser el descens de la taxa d’atur, que a l’any 1972 va ser d’un 3% i que sense les migracions hagués estat de 8’10%.                                                                                       A partir de l’any 1973, a causa de la coneguda crisi del petroli, la crisi econòmica que va afectar a Europa va causar el retorn de moltíssims espanyols emigrats als anys 60, cosa que va provocar l’augment de l’atur, reducció de salaris, feines amb menys estabilitat i amb l’únic avantatge d’augmentar la cotització a la seguretat social.                                          Una de les causes que va provocar l’emigració als anys 60 va ser la mecanització al camp, ja que va reduir les necessitats de mà d’obra i va obligar la gent a emigrar a les zones rurals.                                                                                                                                                                               Van treballar majoritàriament al sector secundari, on hi havia la indústria i les fàbriques, tot i que eren feines mal pagades i no qualificades.                                                                                   Però, a més a més de la manca de treball al sector agrícola, es va produir un important augment de la demanda de mà d’obra industrial que va fomentar els moviments migratoris interns, on només Madrid, Barcelona i el País Basc van ser les úniques zones industrialitzades que van ser capaces de crear llocs de treball al sector secundari.

Migracions a Espanya als anys 90:                                                                                                          Des de la meitat de la dècada de 1990, Espanya va convertir-se en un país receptor d’immigrants. A principis dels anys noranta, el nombre d’estranger a Espanya era testimonial i en pocs anys aquests van arribar a ser prop de sis milions.                                          A Catalunya, La Rioja, Comunitat Valenciana, Canaries, Comunitat de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia, la presència d’immigrants superava el 13%, ja que en aquestes regions el turisme era l’economia que  més es desenvolupava perquè estava al litoral, menys la Rioja i Madrid. Tot i que Catalunya i Madrid tenia molta indústria i la Rioja era molt agrócola.

Irina Font Santiago