MIGRACIONS A ESPANYA

Migracions a Espanya als anys 60:                                                                                                    Entre els anys 1959 i 1973 van sortir d?europa 1.066.440 persones: el 71% eren d’Espanya, sobretot a les regions d’Andalusia, Galícia, València, Madrid, Castilla-Lleó, Extremadura i Múrcia, que són les que pertanyen a l’Espanya menys desenvolupada, ja que tenen índexs molt alts de natalitat, per la qual cosa abunden els joves. I posseeixen el major índex d’atur.                                                                                                                                                                            La major part d ela migració espanyola va marxar cap a França, Suïssa i Alemanya.        Entre els anys 1961 i 1972 es van enviar 4042 milions de dòlars a Espanya per ajudar a la crisi que aquest país estava patint, però, a més a més, una altra conseqüència de les migracions a Europa va ser el descens de la taxa d’atur, que a l’any 1972 va ser d’un 3% i que sense les migracions hagués estat de 8’10%.                                                                                       A partir de l’any 1973, a causa de la coneguda crisi del petroli, la crisi econòmica que va afectar a Europa va causar el retorn de moltíssims espanyols emigrats als anys 60, cosa que va provocar l’augment de l’atur, reducció de salaris, feines amb menys estabilitat i amb l’únic avantatge d’augmentar la cotització a la seguretat social.                                          Una de les causes que va provocar l’emigració als anys 60 va ser la mecanització al camp, ja que va reduir les necessitats de mà d’obra i va obligar la gent a emigrar a les zones rurals.                                                                                                                                                                               Van treballar majoritàriament al sector secundari, on hi havia la indústria i les fàbriques, tot i que eren feines mal pagades i no qualificades.                                                                                   Però, a més a més de la manca de treball al sector agrícola, es va produir un important augment de la demanda de mà d’obra industrial que va fomentar els moviments migratoris interns, on només Madrid, Barcelona i el País Basc van ser les úniques zones industrialitzades que van ser capaces de crear llocs de treball al sector secundari.

Migracions a Espanya als anys 90:                                                                                                          Des de la meitat de la dècada de 1990, Espanya va convertir-se en un país receptor d’immigrants. A principis dels anys noranta, el nombre d’estranger a Espanya era testimonial i en pocs anys aquests van arribar a ser prop de sis milions.                                          A Catalunya, La Rioja, Comunitat Valenciana, Canaries, Comunitat de Madrid, Illes Balears i Regió de Múrcia, la presència d’immigrants superava el 13%, ja que en aquestes regions el turisme era l’economia que  més es desenvolupava perquè estava al litoral, menys la Rioja i Madrid. Tot i que Catalunya i Madrid tenia molta indústria i la Rioja era molt agrócola.

Irina Font Santiago

COM ES MESURA LA VELOCITAT?

Per poder contestar aquesta pregunta vam haver de saber què volia dir que un cos està en moviment o en repòs; les diferències entre desplaçament , distància i trajectòria; què era la velocitat, etc.
Vam començar fent uns exercicis, però abans de tot vam aprendre la fórmula de la velocitat, ja que si ens la sabíem, resoldre els problemes era més fàcil. La fórmula de la velocitat és v=d/t que vol dir, velocitat igual a desplaçament dividit entre temps. La velocitat és el recorregut fet dividit entre el temps que has trigat a fer-ho. Però sempre la velocitat ha d’estar en m/s= metres per segon. Què passa si està en km/h? Doncs hem de dividir la velocitat per 3’6, així passem les unitats de km/h a m/s. També vam aprendre a fer gràfiques de la velocitat constat per veure quina havia sigut la velocitat mitjana o simplement per veure els canvis de velocitat, en diferents punts.
La conclusió és que la velocitat és mesura amb m/s.2807513431_83e6577a49

Elisabeth Cardona Ollé

Traumatrop

A projectes hem fet experiments que expliquen els efectes que fa la llum i, entre altres coses, hem fet un traumatrop.

Primer ens hem dividit en grups i a cada grup li han assignat un experiment amb la llum i els que acabaven abans, havien de fer un traumatrop.

El traumatrop consisteix en dos cordills lligats a un cercle de paper amb dos dibuixos, un davant i l’altre darrere, que es complementen (ocell i gàbia, peix i peixera, aranya i teranyina,…) . Perquè funcioni, bàsicament hem d’agafar un cordill amb cada mà i fer girar els dibuixos al més ràpididament possible.  traumatrop

Podríem dir que un traumatrop és com una mena de joguina que enganya la nostra vista.

Anna Marsal Iglesias

Running Didaction

images

El running didaction parteix d’un text amb espais en blanc. L’estudiant A és l’escriptor i estudiant B és el corredor. El corredor ha de memoritzar les paraules que estan en blanc i tornar corrent a la seva parella, i repetir el que ell ha llegit. El treball de l’escriptor és escoltar l’estudiant B i anotar les paraules que li diu sense errades. Després s’intercanvien  els rols.

Hem treballat un running dictation sobre la força.

A nivell teòric, hem treballat els conceptes de força, treball i desplaçament; convecció, conducció i radiació.

Ho hem fet d’una manera molt divertida i diferent a l’habitual. Amb aquesta activitat hem treballat diferents aspectes: la lectura, la parla, saber escoltar-nos, escriure, memoritzar textos amb fluïdesa i agilitat, …

En aquesta activitat està present el treball cooperatiu, en equip,  i després hi ha una revisió un cop acabat el nostre running dictation. Ha estat un aprenentatge actiu on tots hem estat involucrats.

Hem après molt, hem gaudit de l’activitat i els professors han pogut revisar els continguts treballats.

Finalment crec que els alumnes aprenem més amb activitats dinàmiques, divertides i cooperatives com aquesta on a partir d’un projecte específic es poden millorar els nostres resultats.

 

 

 

 

 

 

Pol Cunill Teulé