Projects 1 WhatsEp 2015-16

A la classe de projectes hem treballat amb el vídeo de l’abuela grillo.

Aquest vídeo tracta d’una senyora que quan canta plou, i uns dolents s’aprofiten d’ella.

L’activitat que hem realitzat tractava en posar veus a aquest vídeo mut. Ha estat molt divertit realitzar-la, sobretot la part de veure i escoltar els vídeos dels demés.

Aquest vídeo el podeu trobar al YouTube i fer el mateix que hem fet nosaltres, és molt divertit!

Fent aquesta tasca hem après a:

• A fer anar el “Movie Maker”
• A gravar veus sobre un vídeo
• I conceptes com estalviar aigua
• 

Carla Lapuente

El divendres 16 d’octubre, a l’aula de projectes, els alumnes de 1r d’ESO vam fer un experiment per descobrir com podem classificar els còdols.

Vam necessitar còdols, un martell, àcid clorhídric i una escarpa. Vam ficar una gota d’àcid clorhídric per comprovar si la pedra era carbonatada o no, també vam mirar en un paper per saber les propietats de cada còdol. Per acabar, vam buscar per Internet quina classificació tenia cada còdol , podia ser:

– Sedimentària ( roques petites i diferents que formen una roca gran)

–  Metamòrfica (roca que anys enrere va està a alta temperatura, quasi desfent-se, que es va anar assecant i endurint)

– Magmàtica ( roca que s’ha format a partir del refredament d’un magma)

Objectiu complert! Ja tenim els còdols controlats!!!  😀 

Jaris Guixé Tomàs 😀  😎

IDENTIFIQUEM MINERALS A PARTIR DE LES SEVES PROPIETATS

Durant el projecte de l’aigua hem fet un experiment de les propietats dels minerals. Per realitzar aquesta activitat hem necessitat:

Material:                             Minerals:

-paper de vidre                      -calcita

-vidre                                       -biotita

-ceràmica                               -galena

-àcid clorhídric                     -grafit

Hi ha moltes propietats dels minerals, algunes és descobreixen així:

• Color: per saber el color només ens fa falta observar el mineral.
• Brillantor:agafem el mineral, l’observem amb la llum del sol i podem distingir diferents tipus de brillantor: vidriós, perlat, metàl·lic i mat.
• Color de la ratlla: freguem el mineral amb un paper, a la mà, a la taula etc.
• Duresa: comencem ratllant el mineral amb l’ungla, seguidament si no s’ha ratllat ho fem amb el vidre, després amb el paper de vidre i per últim si n¡encara no s’ha ratllat ho fem amb la ceràmica.

Aquestes propietats serien les més habituals. També en tenim d’altres, com la densitat, transparència, l’olor, el gust etc.

A continuació, també hem descobert amb l’àcid clorhídric que la calcita entre aquests minerals és l’únic que reacciona de manera visual i olfactiva.

Ens ho hem passat molt bé en aquesta activitat, espero fer-ne més d’aquest tipus!  :”)

Maria Franco Sans

A classe de Projectes hem començat a estudiar el cicle de l’aigua, i hem descobert que l’aigua pot estar en tres estats: sòlid, líquid o gas.

I el seu cicle és aquest:

Quan l’aigua del mar s’evapora, es condensa formant núvols.
Llavors, el vent arrossega els núvols i el vapor condensat precipita.
La precipitació que cau pot ser en forma de pluja, neu o calamarsa.
Després, l’aigua per escorrentiu forma els rius i retorna al mar.
Una part d’aquesta aigua es filtra i forma bosses d’aigua subterrània (aqüífers).

Els canvis d’estat de l’aigua que hem trobat són aquests:

• Sublimació: de sòlid a gas.
• Sublimació inversa: de gas a sòlid.
• Fusió: de sòlid a líquid.
• Solidificació: de líquid a sòlid
• Evaporació / Vaporació: de líquid a gas.
• Condensació: de gas a líquid.

Aquests canvis d’estat es troben no només al cicle de l’aigua, sinó també a la nostra vida.

3 – Isabel Baiget Altemir  😉  😀

Realment, el fet de ser tantes persones a casa, i a més a més cadascú consumir la seva quantitat… m’ha fet reflexionar, m’ha fet pensar que potser sí que gastem massa aigua, i que podríem reduir el consum si tinguéssim més cura a l’hora d’utilitzar-la.

                                                                          Caldria reutilitzar l’aigua que en un moment no ens sigui útil, però en un altre sí. Hem de seguir els consells que ens donen sobre l’estalvi de l’aigua, perquè és molt valuosa i no podem malbaratar-la així com així.

En reflexionar, he après que hem de fer tot el possible per no malbaratar l’aigua.

Eugenia Cid

Dins del projecte”planeta aigua” també hem estudiat què és un tsunami.:

Un tsunami, és una sèrie d’ones massives que poden tenir lloc després d’un terratrèmol, activitat volcànica, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d’illa esllavissant-se al mar.

En el cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir de terratrèmols de magnitud de més de 6.4 graus a l’escala de Richter i són molt devastadors a partir de 7 graus a l’escala de Richter. Els megatsunamis són els tsunamis més potents i devastadors.

El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.

Hi ha altres mecanismes generadors de sismes submarins menys corrents que també poden produir-se per erupcions volcàniques, esllavissades de terra, meteorits o explosions submarines. Aquests fenòmens poden produir onades enormes, molt més altes que les dels sismes submarins corrents. Es tracta dels anomenats megastsunamis, terme que, si bé no és científic, pot usar-se de forma poc rigorosa per referir-se als tsunamis generats per causes no tectòniques. De totes aquestes causes alternatives, la més comuna és la de les esllavissades de terra produïdes per erupcions volcàniques explosives, que poden enfonsar illes o muntanyes senceres al mar, en qüestió de segons.

MARIA DURAN

El dia 7 d’octubre a les colònies de Sant Llorenç de Montgai vam realitzar unes petites exacavacions en el camp d’aprenentatge.

Els professors ens havien preparat, en una zona, uns petits requadres dividits per uns fils en què hi havia: una galleda, un pinzell i una pala. Ens van assignar un quadre per cada persona o dos persones, ens van donar una petita fitxa per anotar el que trbàvem cada moment, llavors ens vam posar mans a l’obra!

Tal i com ens van ensenyar, anàvem apartant la sorra de damunt els ossos o pedres amb el pinzell i l’anàvem recollint amb la pala i la vam abocar a la galleda; després de tenir tota la galleda plena de sorra, amb l’ajuda d’una professora, vam anar tirant la sorra en un aparell que tenia una mena de filtres que l’utilitzavem per saber si en la sorra que tenníem hi havia alguna cosa que ens interesssava per l’excavació.

Després de l’excavació, vam posar en comú el que havíem trobat cadascú en el seu recinte, des de pedres de sílex fins a un fèmur humà!!!

Va ser una autèntica excavació arqueològica!!!!!

Sergi Pintó

L’experiència de depurar l’aigua casolanament ha estat molt “xula” ja que hem pogut veure amb un efecte quasi immediat com es depura l’aigua a la depuradora de Lleida.
La depuradora casolana l’hem fet en equip seguint aquests passos:
1r. Agafem una botella d’aigua d’un litre i mig i la tallem per la meitat,
2n. Emplenem la part del tap primer de cotó, després de sorra i grava.
3r. Aboquem aigua bruta a la depuradora, Que es pot fer mesclant aigua i sorra, i veure’m com es filtra i surt aigua depurada

Adrià Bonfill Satué