La brossa espacial es tota la bruticia, porqueria… Que tiren els astronautes al viatjar a l’espai com per exemple quan van a la Lluna, Mercuri, Venus… Aquestos materials que hi ha voltant per l’espai no tenen cap mena d’utilitat.
Un exemple un coet pot arribar a 110 metres i quan tornen a la Terra es una capsula sol per estar-hi dins i res més.
El que hi ha per l’espai es des d’etapes de coets o satèl•lits sencers fora de servei, fins a trossos d’explossions, capes de pintura etc.
Una de les preocupacions que genera la brossa eapacial es que està creixent d’any a any tota la brossa pot causar averies en satèl•lits operatius i poden provocar més materia sense cap mena d’ús.
Ara algunes naus espacials com l’Estació Espacial Internacional s’han blindat per a lluitar contra la brossa espacial o com a mínim, intentar que no faigin cops tant forts i ho destrossin tot. Els astronautes es veuen vulnerables en aquestes menes de impactes. Boires de partícules molt petites no són tant perilloses com les que comenten, però poden causar bastabt mal per l’erosió que provoquen sobre les superfícies impactades.Els dispositius per detectar la brossa espacial són especialment valuosos per recollir informació sobre les partícules amb mides inferiors a un mil·límetre. El satèl·lit LDEF desplegat per la missió de la NASA va estar 68 mesos en òrbita. Un cop a Terra es van mirar detalladament les seves superfícies permetent una anàlisi de la distribució direccional i la composició del flux de residus orbitals. El satèl·lit EURECA desplegat el 1992 per la missió Atlantis va proporcionar informació addicional sobre aquests estorns.
La Brossa Espacial
