La clau dicotòmica és un codi que es fa servir per a classificar als éssers vius. Consisteix en un conjunt de preguntes que tenen només dues respostes i que, contestades successivament, que porten a la identificació de l’organisme.
Aquí tens un exemple:

Nom: Nàdia Amador Alés

Sota el nom de protoctists, trobem el regne format pels organismes eucariotes més primitius amb una estructura molt simple. A primera vista, el que més destaca dels protoctists és la gran diversitat de formes de vida que hi trobem: hi ha organismes autòtrofs i heteròtrofs, unicel.lulars i pluricel.llulars, immòbils i mòbils. De tot això, el primer que podem deduir és que no tots els protoctists són microorganismes, ja que en aquest regne trobem les algues  que són pluricel.llulars.

El Regne dels Protoctists inclou éssers com les algues o els protozous .

Les algues són pluricel·llulars o unicel·lulars, viuen en aigües marines i dolces sobre roques i arbres. Hi ha diferents tipus d’algues són: brunes, vermelles i verdes, una cosa que s’ha de saber sobre les algues és que tenen una nutrició autòtrofa.

Els protozous (paraula que significa “animal petit”) són un tipus d’organismes unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs. Però, la característica més important d’aquests microorganismes és la presència d’una sèrie de mecanismes que els permenten desplaçar-se de manera activa, és desplaçen amb els cilis, pseudopodis o els flagels.

Per si no ho sabieu els protoctists és un regne més dintre dels 5 regnes .

NAIRA FERNÁNDEZ ROMERO

Per fer un dossier de camp, primer que tot hem de triar un arbre i posar el seu nom, el nom científic i les coordenades d’on es troba.

Necessitarem el següent material:

• Una càmera fotogràfica per obtenir imatges de l’arbre i de les seves parts.
• Una cinta mètrica flexible per mesurar el contorn de l’arbre i prendre mides de les fulles.
• Bosses de paper o plàstic per guardar mostres recol·lectades. Preferiblement han de ser del terra.
• Etiquetes adhesives per marcar les mostres i saber a quin arbre pertanyen.
• Un full de paper d’estrassa o kraft per calcar l’escorça dels arbres.
• Llapis de cera per reproduir l’escorça.
• Un llapis, goma i llapis de colors.

Un cop tenim el material preparat, hem de dibuixar l’arbre sencer, amb les seves diferents parts com la capçada, les branques, les fulles, el tronc i l’escorça.

Després hem de mesurar la seva alçada, i ens van ensenyar com fer-ho:

1. Estirar el braç endavant i aguantar el llapis en posició vertical.
2. Mirant amb un sol ull, s’ha de fer coincidir l’extrem superior del llapis amb la capçada i l’inferior amb la base del tronc.
3. Girar el llapis de costat. Un company o companya s’haurà de posar en línia amb l’arbre i moure’s fins a coincidir amb l’extrem superior del llapis.
4. Mesurar la distancia entre l’arbre i el company.

A continuació hem de mesurar el perímetre i ho vam de fer amb la cinta mètrica, pel contorn de l’arbre a 1 metre d’alçada del terra, aproximadament.

Després havíem de dir quina forma tenia la capçada i calcar l’escorça, fent-ho de la següent forma:

1. S’ha de posar el full de paper d’estrassa sobre el tronc i un de nosaltres l’havia d’aguantar bé.
2. Amb el llapis de cera es frega sobre el paper tot procurant que quedin ben marcades les irregularitats de l’escorça. En aquest pas és important seguir la mateixa direcció de traç de baix a dalt i vigilar que el paper no es trenqui.

Un cop està fet això s’ha de dibuixar una fulla i dir com és segons la següent classificació:

• Per la divisió del limbe: Simple o composta.
• Per la forma del limbe: Cordiforme, trifoliolada, sagitada, oval, lanceolada o acicular.
• Pel tipus de nervis: Uninèrvia, penninèrvia, paral·lelinèrvia o palmatinèrvia.
• Per la forma de la vora: Entera, serrada, dentada o lobulada.
• Per la manera d’inserir-se: Verticil·lada, oposada o alterna.

També hem de dir quina mida té la fulla, de quin color és l’anvers, de quin color és el revers, si la fulla és tendra o endurida i si té punxes o no.

Després havíem de dir en quina època de l’any ens trobem i marcar si hi han brots, flors, fruits o ni flors, ni fruits. En cas de que hi hagi flors o fruits n’hem de dibuixar un.

I per finalitzar el dossier de camp n’hem de dir la família, la espècie, el lloc de recol·lecció, la data de recol·lecció, la forma i l’ equip recol·lector.

Fer un dossier de camp és una experiència interessant!

LLUC SERRA NADAL

1R ESO A

Xiprer comú – Cupressus Sempervirens

És un grup d’organismes emparentats que han estat agrupats , assignant-li al grup un nom en llatí , una descripció i un tipus . La finalitat de classificar als organismes en tàxons formalment definits , en lloc de grups informals, és la de proveir grups la circumscripció ( això és, de quins organismes estan compostos ) sigui estricta i la denominació tingui valor universal , independentment de la llengua utilitzada per la comunicació.

En els Codis, el tàxon es defineix per la seva circumscripció, la seva posició (les seves relacions amb altres tàxons en un sistema de classificació), i la seva categoria taxonòmica.

Per classificar els organismes, la taxonomia utilitza des de Carolus Linnaeus un sistema jeràrquic. En aquest esquema organitzatiu, cada grup d’organismes en particular és un tàxon, i el nivell jeràrquic en què el situa és la seva categoria.

BRUNA BRUFAU CABAL

A partir del segle XX hi ha hagut un dels més grans dilemes de la història, (no, no és el de l’ou i la gallina), és el dels maleïts mapes del nostre món.

Al segle XVI, un alemany anomenat Gerardus Mercator, va fer un mapa del món quasi perfecte, les formes dels països i dels continents eren bastant correctes, i es distingia molt bé el que era Alemanya i el que era Timbuctu, però, les distàncies estaven molt mal formulades, Groenlàndia era tan (o més gran) que Àfrica, tot i que en la realitat, es 14 vegades més petita i Europa, és la meitat de petita que sud Amèrica però com que el que va fer el mapa era alemany (vulgarment anomenats cartoffen) va ficar Europa al centre, i com més gran millor.

Fins al segle XX, va ser el correcte però va sortir un altre cartògraf, que va fer una altra proposta en quan a la cartografia mundial, aquest yankie es deia Arno Peters i deia que aquell mapa tan antic no podia ser correcte (francament, no ho és). Ell deia que la seva projecció era la que estava millor perquè respecta la distància dels països i continents però la forma és horrorosa, la famosa Groenlàndia, Peters la dibuixa super axatada però amb els kilòmetres correctes.
Això ha estat motiu de discussions i alguns clatellots però, perquè no ho feien correctament? Perquè els dos tenen terribles errors? Doncs tot és degut a les 3 dimensions del nostre món, i no es poden representar 3 dimensions en 2 que és com són els nostres mapes, els errors de cartografia són obligatoris, l’única manera de representar el nostre planeta és amb un globus terraqui. I com que són mol més difícils de transportar… Bé, el cas és que cap dels dos mapes són correctes, i que la solució és molt difícil de trobar, així que de moment, ens hem de conformar amb aquests erronis mapes.

Enric