A partir del segle XX hi ha hagut un dels més grans dilemes de la història, (no, no és el de l’ou i la gallina), és el dels maleïts mapes del nostre món.
Al segle XVI, un alemany anomenat Gerardus Mercator, va fer un mapa del món quasi perfecte, les formes dels països i dels continents eren bastant correctes, i es distingia molt bé el que era Alemanya i el que era Timbuctu, però, les distàncies estaven molt mal formulades, Groenlàndia era tan (o més gran) que Àfrica, tot i que en la realitat, es 14 vegades més petita i Europa, és la meitat de petita que sud Amèrica però com que el que va fer el mapa era alemany (vulgarment anomenats cartoffen) va ficar Europa al centre, i com més gran millor.
Fins al segle XX, va ser el correcte però va sortir un altre cartògraf, que va fer una altra proposta en quan a la cartografia mundial, aquest yankie es deia Arno Peters i deia que aquell mapa tan antic no podia ser correcte (francament, no ho és). Ell deia que la seva projecció era la que estava millor perquè respecta la distància dels països i continents però la forma és horrorosa, la famosa Groenlàndia, Peters la dibuixa super axatada però amb els kilòmetres correctes.
Això ha estat motiu de discussions i alguns clatellots però, perquè no ho feien correctament? Perquè els dos tenen terribles errors? Doncs tot és degut a les 3 dimensions del nostre món, i no es poden representar 3 dimensions en 2 que és com són els nostres mapes, els errors de cartografia són obligatoris, l’única manera de representar el nostre planeta és amb un globus terraqui. I com que són mol més difícils de transportar… Bé, el cas és que cap dels dos mapes són correctes, i que la solució és molt difícil de trobar, així que de moment, ens hem de conformar amb aquests erronis mapes.
Enric
