Cal destacar, per desgràcia, que Gàmbia ocupa el lloc 175 dels 188 països en l’índex de desenvolupament humà (és un país poc desenvolupat, i per tant força pobre).
L’esperança de vida dels gambians és de 56 anys, per tant una persona gran allà és de 50 anys. Són les persones en qui confien més, els savis, a qui demanen consell.
La mortalitat infantil és força alta, cada mil habitants moren 123 nens per any. Una de les causes és perquè hi ha molts habitants que no tenen accés fàcil a la higiene i la salut, això fa que per ferides o malalties que aquí són poc greus, allà puguin complicar-se.
Pel que fa a la vida diària, el 75% de la població depèn de la pesca, l’agricultura i la ramaderia. La majoria d’homes es dediquen a la pesca, i les dones que treballen a l’agricultura.
El sou és de 290€ per any (de mitja). L’Ibu, un noi senegalès que va estar vivint a Gàmbia, ens va explicar que durant una època va treballar recollint mangos, era l’encarregat i tenia molta responsabilitat, cobrava 40€ al mes.
Hi ha força emigració, però la idea que tenen molts gambians és marxar per agafar experiència, aprendre, guanyar diners, i després tornar al seu país per poder montar un negoci. És molt dur marxar, ja que a més la majoria deixen la seva família allà, això ens ho va explicar el Lamine, un noi senegalès, mestre i amb domini d’idiomes, que va haver de marxar amb pastera i finalment va tenir sort i ara viu a Castellar del Vallès.
La vida allà és molt senzilla, no tenen, ni molt menys, tantes coses materials com tenim aquí, però ens hem adonat que de vegades no fa falta tenir tant per ser feliç. Per exemple, hi ha nens i nenes que es fabriquen les seves pròpies joguines amb material de rebuig.
Lidia Espín, Halima Derfoufi, Mohamed Derfoufi, Pol Bros i Júlia Argemí