Anem a construir activitats fonamentades en els interessos vitals dels nostres alumnes. Molts fotògrafs han afirmat que la base de la seva inquietut per la fotografia no és altra que l’interés per la vida. La fotografia és molt útil a nivell individual i col·lectiu per expressar idees, sentiments i preocupacions. I quan es posa en circulació és una forma molt eficaç d’intervenir en la societat, de reclamar drets i, consequentment, pot esdevenir una eina per a construir comunitats, derrocar injustícies i apropar persones i cultures.

Bibliografia:

. Bibliografia general de fotografia. Partint de la fotografia a Catalunya, aquesta bibliografia vol presentar el més important que s’ha publicat de la producció fotogràfica universal de tots els temps.  bibliografia_fotografia.pdf

. Bibliografia de pàgines web on es poden trobar molts recursos sobre fotografia. Esta pensada a fi que els alumnes de  batxillerat i cicles puguin navegar també pel seu compte.  bibliografia_webs.pdf

PROPOSTA A PARTIR DE L’OBRA D’UN FOTÒGRAF.

Activitat dirigida als alumnes de 4t d’ESO.

L’artista triat és en JOAN FONTCUBERTA.

En Fontcuberta, pensador,artista i fotògraf ens fa reflexionar sobre la feblesa de la imatge com a mitjà per explicar la veritat i sobre la manipulació en els mitjans de comunicació. El seu treball es situa entre el límit de la realitat i la ficció. Ens fa dubtar i ens confon. Es presenta com a descobridor d’una fauna secreta a traves del que semblen fotografies antigues, i arriba a crear la ficció de la desaparició d’un astronauta amb proves fotogràfiques irrefutables. Podem seguir la vida i peripècies del cosmonauta rus Van Plistocènic i de totes les operacions espacials, els descobriments misteriosos i com la KGB va provar d’ocultar-ho als ulls del món. Tot és ficció. El seu treball està ple d’humor. Crea un joc divertit entre la fantasia i la informació, crític i irònic.

La imatge que mostro a continuació pertany al projecte del personatge de ficció, l’astronauta Ivan Istochnikov. En realitat es tracta d’un autoretrat de Fontcuberta en el qual apareix caracteritzat com el cosmonauta soviètic. El nom del coronel és el seu propi nom traduït al rus. Aquest projecte va anar seguit de bastants anècdotes perquè hi havia qui es creia que era veritat. Sembla ser que la societat es creu la fotografia com un testimoni de la realitat. Això és el que ell ens vol fer veure, ens vol donar instruments per evitar l’engany.

“Sputnik”  de Joan Fontcuberta

A partir de la seva obra ens proposem treballar els següents aspectes:

Aprofundir en l’ús de les eines d’edició del programari per al tractament de la imatge fixa.

Experimentar processos de transformació digital de la imatge.

Farem un fotomuntatge i treballarem amb el programa d’edició digital Gimp.

Buscarem a Internet la imatge d’un personatge que admirem (un cantant, una actriu, un esportista…)

També tindrem una carpeta amb algunes fotografies on es vegi bé la nostra cara.

Obrim amb el Gimp totes les imatges i retallem les cares dels retrats.

Enganxem la cara retallada que vagi millor en la fotografia del personatge i l’ajustem de color i mida, fins que sembli totalment real.

Finalment desem la imatge en una carpeta de treball.

Criteris d’avaluació:

Els enganys de Joan Fontcuberta giren entorn la idea de fer reflexionar sobre la realitat de la imatge. I potser per això estaria bé acabar la classe amb una activitat d’avaluació consistent a escriure una breu valoració del que creuen que han après i si els sembla que això pot ser d’utilitat en la vida diària. L’habilitat que puguin mostrar en l’ús del programa Gimp també es tindrà en compte però no serà la única cosa.

 

PROPOSTA A PARTIR DE LA LECTURA DE FOTOGRAFIES.

Activitat dirigida als alumnes de 4t d’ESO.

Farem una proposta sobre la lectura de fotografies amb imatges de Chema Madoz. Chema Madoz és un fotògraf molt interessant perquè és molt imaginatiu. Aquest fotògraf crea, a partir de imatges quotidianes,  mons nous. Utilitzant el recurs de la metàfora altera la realitat. La ironia, l’absurd i l’humor treuen del seu context els objectes.

Per treballar aquesta lectura de imatges podríem projectar un power point d’unes 10 fotografies d’aquest autor. A continuació demanaria als alumnes que observessin amb atenció les imatges i que diguessin el que hi veuen representat. Després els hi demanaria que em diguessin quins pensaments els suscita la imatge. També seria interessant debatre com creuen que està feta la fotografia: a quina distància es troba el fotògraf dels objectes retratats, des de quin angle estan fotografiats, amb quin tipus de llum, si l’autor ha tingut en compte les textures i quina intenció creuen que té l’ús de les textures en la fotografia de Chema Madoz. Podríem continuar la lectura de les imatges amb un anàlisi formal de les mateixes. Per exemple, si utilitza o no la simetria i que passa quan algun element té un lleuger desplaçament. Perquè utilitza el color sèpia, blanc i negre. Totes aquestes qüestions quedarien recollides en un breu qüestionari que podrien respondre individualment després d’haver efectuat el debat a l’aula. En el mateix qüestionari els demanaria que contextualitzessin l’autor explicant breument quins antecedents hi ha de la poesia visual.