La música vocal profana
La música vocal profana es desenvolupa paral·lelament a la religiosa.
El moviment trobadoresc sorgeix al sud de França al segle XI i s’estendrà ràpidament per tot Europa.
- Els Trobadors eren poetes músics, generalment d’origen noble. Depenent de la zona i la llengua en que cantaven, van rebre diferents noms: trobadors (sud de França), trouvères (nord de França) i minnesänger(Alemenya).
Els joglars: Juntament amb els trobadors també hi havia músics ambulants, denominats Joglars que recorrien els castells i els pobles entretenint el públic amb cançons, representacions i jocs d’acrobàcia. Interpretaven les cançons dels trobadors o del senyor al qual servien.
Característiques de la música vocal profana:
- Escrites en llengues vernacles (llengua que fem servir per tenir una conversa amb els nostres germans, amics o família).
- Temes: l’amor cortès i l’esperit cavalleresc.
- Música vocal de textura monòdica (una línia melòdica única).
- Amb acompanyament instrumental.
- Es recopilen en Cançoners.
Mix medieval
- Els goliards: També hi ha cançons profanes en llatí anomenades “cançons de goliards”. Els goliards eren estudiants i frares vagabunds que interpretaven cançons de caràcter satíric, de crítica política o religiosa i d’amor carnal. les cançons de goliards estan recopilades en un cançoner del s.XIII titulat “Carmina Burana”
Cançó de trobador:
Carmina Burana: Cançó profana de Roda de la Fortuna