Benvinguts a primer!

Els bolets

És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l’únic.

Aquest consum ha originat un comerç important, tant de bolets que creixen espontàniament en els boscos, quan n’és la temporada, com dels cultivats.

Però l’interès dels catalans pels bolets no es limita a unes qüestions gastronòmiques o comercials. Igualment importants, si no més, són els aspectes lúdics o esportius, que fan que, en arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacin als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els seus cistells.

La flora micològica del nostre país inclou, però, espècies tòxiques, algunes molt perilloses. El desconeixement, la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblat, fan que cada any, en arribar la temporada dels bolets, es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals.

Tipus de bolets

Els bolets són l’òrgan reproductor dels micel·lis que constitueixen els fongs. Els fongs transformen les restes de la matèria orgànica d’animals i plantes en substàncies aprofitables pels vegetals.

A més, els micel·lis desl fongs formen part de l’estructura del sòl, que és el suport imprescindible per desenvolupament de la vida vegetal i, per extensió, de tota mena de vida. Hi ha diverses classes de bolets. Uns són tòxics, d’altres comestibles.

La majoria no tenen cap interès culinari.

Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l’espècie.

Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d’altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants.

Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n’hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.

Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.

Parts d’un bolet

Per a la correcta identificació dels bolets cal examinar atentament les seves diferents parts. En el cas de les amanites i espècies d’aspecte semblant, és important comprovar la presència de la volva que de vegades queda tapada per la fullaraca.

No tots els bolets consten de totes les parts indicades en aquest esquema; hi ha moltes espècies que no tenen volva ni anell i d’altres no tenen làmines. N’hi ha també de formes bastant diferents a les indicades.

Així per exemple, els camperols tenen anell, però no volva; els rovellons i les puagres no tenen ni anell ni volva; els siurenys no tenen làmines, sinó tubs. Quant a la forma, els peus de rata són ben diferents de la majoria de bolets.

Cal examinar atentament les característiques morfològiques dels bolets per poder-ne identificar correctament les espècies.