Els megàlits
Són construccions caracteritzades per l’ús d’enormes pedres escassament desbastades. Els elements constructius no es col·locaven formant filades, com a les construccions ciclòpies sinó que s’utilitzaven grans blocs allargats que es disposaven en posició vertical. El terme procedeix de les paraules gregues mega (μεγας), gran i lithos (λιθος), pedra.
Boua Dabo
Quan apareixen?
Apareixen cap al 6000 abans de Crist. El megalitisme europeu es va estendre per l’oest d’Europa, la Mediterrània occidental i el Magrib des del neolític fins a l’edat del bronze.
Grans monuments megalítics es troben disseminats per bona part d’Europa occidental, però els focus més importants es troben a Bretanya, sud d’Anglaterra i Irlanda, i sud d’Espanya i Portugal.
Aquest fenomen s’identifica essencialment amb la construcció de tombes monumentals col·lectives anomenades dolmens (en bretó taula de pedra) a l’interior de les quals es van anar dipositant successivament els morts d’un grup humà, apartant-se acuradament els ossos dels anteriors difunts a mesura que nous individus eren col·locats a l’interior. Era habitual que els difunts s’acompanyessin d’un aixovar funerari.
Carlos Lanzas
Tipus de construccions
Els megàlits més importants són: el menhir (monòlit), el cromlec (menhirs col·locats formant un cercle), les alineacions (menhirs disposats en filera, alineats), o el dolmen que és el monument més important des del punt de vista arquitectònic.
La paraula “dolmen”, origen bretó, significa taula de pedra; és la primera manifestació d’arquitectura amb sobrellinda, format per vàries pedres verticals sobre les que descansen una o vàries pedres horitzontals i pot presentar-se de formes diferents: a l’aire lliure, cobert per un túmul de terra, amb una sola càmera o amb càmera i corredor per accedir-hi (amb dolmens successius es van construir els “sepulcres de corredor”).
A la Península Ibèrica destaquen els dolmens trobats en Antequera, província de Málaga (coves de Menga i del Romeral), en Sevilla (cova de La Pastora i Matarrubilla de Castilleja de Guzmán), en la Serra de Rodes (Alt Empordà), així com el menhir de la Vallvanera (Baix Empordà), o el famós cromlech del Santuari de Stonehenge (Gran Bretanya).
Altres monuments megalítics importants són els típics de les Balears, considerats d’època posterior als anteriors (Bronze II, del 1700 al 1300 a.C.): el talaiot o torre, la taula (exclusiva de Menorca) o estructura de pedra en forma de “t” i, per acabar, la naveta o nau invertida amb una càmera interior i fins a tres naus separades per pilars de pedra.
Yeray Morcillo
Funcions que tenien
1.Per servir de tombes
2.Per marcar el seu territori
Joan Gomez
Megàlits a Catalunya
Al final del període del Neolític Antic – Neolític Antic Postcardial (4400-3600 ANE) és quan documentem per primera vegada a Catalunya manifestacions funeràries vinculades amb el Megalitisme. Aquestes primeres estructures funeràries monumentals es troben a la zona de Tavertet.
En la període Neolític Mig es documenten els primers megàlits a la zona de l’Empordà. A partir d’aquests moments, els rituals funeraris vinculats amb el Megalitisme es caracteritzen per desenvolupar enterraments col·lectius. Es tracta d’una tradició funerària que estarà present en aquesta zona durant la resta del Neolític i fins i tot durant l’Edat del Bronze.
A la resta de Catalunya, a part del grup de les Gavarres trobem altres agrupacions megalítiques molt importants formades per un gran número de monuments. Destaquen sobretot l’Alt Empordà, la comarca amb un major nombre de megàlits coneguts, seguit de l’Alt Urgell, Osona, Vallès Oriental i Bages.
Carlos López