Tag Archives: protocol

Pla de treball

Una de les funcions dels professionals del centre és realitzar el Pla de treball de l’alumne. Aquest consisteix en diferents parts:

Aspectes: En aquest punt els professionals del centre apunten els aspectes més importants a treballar amb l’alumne, com: lectora-escriptura, atenció, comprensió, raonament,…

Objectius: A partir dels aspectes de l’alumne, els professionals redacten quins seran els objectius a treballar amb l’alumne, un exemple podria ser:

  • Aspecte: atenció:
  • Objectiu: focalitzar l’atenció amb els estímuls rellevants.

Metodologia: En aquest apartat descriuen quins seran els elements que utilitzaran per poder assolir l’objectiu, poden ser materials en paper ( escriure un diari, …) o materials TIC (JClic, aplicacions de tablet,…)

Pronòstic: Cada mes és realitza una avaluació sobre quin és el progrés de l’alumne i cap a on encaren les següents sessions.

Comentaris: Explicació sobre les entrevistes amb familiars, escola, …

Aquí teniu un pla de treball en blanc:  Tratamiento

Segons el meu punt de vista, crec que l’organització del pla de treball és molt adequada, però que el punt de la metodologia no està prou especificat en els plans de treball o hi hauria d’haver un altre nom, ja que en cap cas és parla de metodologia, sinó d’activitats ha realitzar sense especificar la metodologia concreta ha utilitzar.

 

Anemnesis

Anemnesis:

“En enfermería y medicina, la anamnesis es el término médico empleado en los conocimientos y habilidades de la Semiología clínica, para referirse a la información proporcionada por el propio paciente al enfermero/a o médico durante una entrevista clínica, con el fin de incorporar dicha información en la historia clínica.

La anamnesis es la reunión de datos subjetivos, relativos a un paciente, que comprenden antecedentes familiares y personales, signos y síntomas que experimenta en su enfermedad, experiencias y, en particular, recuerdos, que se usan para analizar su situación clínica. Es un historial médico que puede proporcionarnos información relevante para diagnosticar posibles enfermedades.

Además de la anamnesis, el enfermero/a o el médico puede recabar información mediante otros métodos, como la exploración física o examen físico, y análisis clínico.”

http://es.wikipedia.org/wiki/Anamnesis

Al protocol d’actuació del centre, l’anemnesis és realitza després de la primera presa de contacte per via telefònica, consulta al centre o via email. Aquesta la realitza la Logopeda o la Psicòloga segons la demanda, però independentment de qui faci la consulta la realció de preguntes està estipulada, per la qual cosa aquestes sempre quedaran reflectides en el següent full:

ANAMNESI GENERAL

Aquest és d’una gran ajuda ja que pregunta totes les dades necessàries per a qualsevol professional del centre, el que fa que sigui molt idoni.

Aprenentatge significatiu

Ausubel ens va il·lustrar sobremanera amb el concepte d’Aprenentatge Significatiu. És molt útil tenir-lo present per a treballar amb nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge.
Durant aquests mesos al centre de pràctiques he pogut comprovar que l’aprenentatge significatiu és una de les idees principals de la filosofia del centre. Els professionals del centre busquen que l’alumne pugui constuir a partir del seu propi aprenentatge, cercant que aquest tingui significat per a l’alumne.
Aquí us deixo unes pautes per portar a terme aquest aprenentatge.

Passos ha seguir amb un alumne nou

El protocol d’actuació des del primer dia està molt pautat en el centre, segueix quatre pasos bàsics:

Primer contacte:

  • Les famílies normalment es posen en contacte amb el centre per via telefónica. Aquesta trucada l’agafa la coordinadora, la qual agafa les primeres dades essencials per fer la primera criba.
  • Aquestes preguntes són molt bàsiques: edat de l’alumne, escola de procedència, quin és el motiu de la demanda, qui els envia,… A partir d’aquestes dades es concerta una cita al centre.

El segon contacte és presencial al centre:

  • En aquesta segona part hi poden intervenir diferents professionals del centre. Sí el motiu de la demanda es degut a un trastorn de conducta, un trastorn emocional o un trastorn afectiu, la persona encarregada de la primera visita és una de les dues psicòlogues clíniques del centre. Sí pel contrari la demanda és per motius de trastorn de llenguatge o trastorn de llenguatge escrit, la persona encarregada de la primera visita és la logopeda (també coordinadora del centre). Aquesta segona opció també afegeix una segona visita al centre per que la psicòloga clínica pugui veure el cas.

Devolució diagnòstica:

  • Una vegada tots els professionals del centre, que hagin sigut necessaris, han visitat l’alumne, és realitza un informe conjunt per poder per la devolució als pares.
  • En aquesta devolució se li explica als pares quins han sigut els resultats de les proves, quin és el diagnosi al qual s’ha arribat com a conclusió, quines són les pautes que s’hauria de seguir a l’escola, a casa, … i per finalitzar quin és el tractament més recomanable.

Tractament al centre:

  • En aquest últim punt, el centre fa un pla de treball ha seguir sobre cada alumne el qual marcarà les directrius ha seguir en el cas particular de l’alumne: sessions, relació amb les famílies, relació amb el centre, relació amb altres professionals que actuen en el cas (ja siguin del centre o externs),…

En aquest protocol podem observar com el psicopedagog no entra en cap de les tres primeres parts de l’actuació: rebuda, diagnòstic i devolució als pares, sinó que en el centre el psicopedagog només actua en el tractament del cas. Aquest fet ve degut a que el centre creu que les dificultats del llenguatge que arriben al centre han de ser diagnosticades per part de la logopeda, professional especialitzada en el llenguatge, i els trastorns de conducta, emocional i afectius, tampoc els valori el psicopedagog, ja que és una part que ha de treballar la psicòloga clínica del centre.

Aquesta organització és una nova vessant que comença ha sorgir en les noves tendències internacionals, la qual desconeixia i veig que és molt ben argumentada, ja que cada professional actua en el seu camp, sense voler interferir en el camp dels altres, deixant gran part del tractament al psicopedagog, especialitzat en aquest camp.

La percepció personal és que té un molt bon funcionament en el centre, per la qual cosa pot ser un bon punt de partida per treballar en els centres privats.