Tag Archives: Context

La pràctica psicopedagògica

Tot i que la pràctica educativa de la psicopedagoga es troba allunyat del context físic de l’educació formal, l’objectiu principal és ajudar als nens a desenvolupar-se millor en el context escolar, que és el que preocupa sobretot als pares i mares dels nens i nenes que acudeixen al centre.

Els contextos d’educació formal es caracteritzen per la planificació i desenvolupament sistemàtic i reglat d’un conjunt de pràctiques educatives específiques per part de la societat amb la finalitat última de facilitar el desenvolupament personal i la integració social d’aquells a qui intencionadament es dirigeix l’acció d’educar. El treball conjunt que es fa amb l’escola va dirigit cap a aquest camí, en canvi al centre ara començen a tenir unes pautes una mica clares d’actuació, però encara estan en procés d’elaboració, ja que els professionals del centre treballen en altres llocs, sent el centre la seva segona feina.

La lectura del Volum I de “La pràctica psicopedagògica en educació formal” m’ha fet recordar el concepte d’Intencionalitat educativa la qual és entesa com la determinació d’actuar educativament o desplegant els ajuts educatius (de diferents tipus i en diferents graus) ajustats a cada alumne en diferents nivells de la pràctica educativa.

Partint d’aquesta Intencionalitat Educativa, m’agradaria donar resposta a algunes preguntes, doncs penso que són la clau per a guiar la intervenció psicopedagògica:

 Per què s’ha d’intervenir? La finalitat de la intervenció és la de contribuir a fer que el context assoleixi els objectius educatius socialment previstos o de desenvolupament de les capacitats dels alumnes, ajudant al fet que es donin les condicions necessàries per a assolir-los o de potenciació de la intencionalitat educativa. És important crear Zones de Desenvolupament Pròxim (ZDP) amb professors, alumnes i pares.

– On s’ha d’intervenir? La intervenció en centres privats ha de ser abordada d’una manera global i integrada, amb una perspectiva sistèmica. La intervenció no radica tan ON es faci sinó COM es faci.

– Quan s’ha d’intervenir? No s’ha d’intervenir sempre que hi hagi una demanda, primer s’ha d’analitzar, veure quina és la problemàtica real i si es pot abordar i com.

– Com s’ha d’intervenir? La tasca del psicopedagog és doble: per una banda, es dirigeix a la tasca i, per l’altra, a crear un context de col·laboració que fa possible el tractament real del problema. Les tasques d’assessorament que el psicopedagog desenvolupa en contextos d’educació formal se solen presentar en forma de plans, projectes, programes i demandes. El centre intervé en les demandes que reben de manera particular, però també en plans, projectes i programes de centres escolars que requereixen els seus serveis.

En resum, penso que l’assessorament psicopedagògic s’ha d’entendre com un procés de representació i intervenció conjunta dels contextos problemàtics.

Context del centre de pràctiques

El context on estic realizant les meves pràctiques és una Unitat privada de Diagnòstic i Tractament dels Trastorns de l’Aprenentatge. Aquest centre té com a objectiu: donar ajuda i servei de diagnòstic i tractament dels trastorns de l’Aprenentatge i el Desenvolupament infantil i juvenil, amb un vincle de treball fort amb els/les nens/es i les seves famílies que s’impliquen directament. 

El perfil de la població que atén és, majoritàriament, el de nens i nenes en edat escolar que mostren dificultats d’aprenentatge escolar,  possibles alteracions de la conducta i/o el neurodesenvolupament derivats per mestres de l’escola o directament per pròpia iniciativa dels pares, tot i que també realitza diagnòstic i tractament en adults (TDAH ) i intervenció logopèdica per aquests.

Al centre hi treballen diferents professinals, entre ells: una logopèda, dues psicologues, dos psicopedagoges i, en moments puntuals, un psiquitra.

A l’hora de fer el diagnòstic, establir el tractament, i fer-ne l’avaluació, tenint en compte la globalitat de l’infant, es recullen les aportacions de tot l’equip, tot i que després els nens són atesos sempre per la mateixa terapeuta. La coordinadora realitza la primera entrevista amb la família i elabora  l’anamnesis, on es recull el motiu de la consulta i altres informacions que poden ser rellevants per fer la valoració diagnòstica inicial de l’infant. A més a més, és l’encarregada de la derivació, depenent del trastorn o dificultat que presenti l’infant, assignant una terapeuta de referència, que serà la que portarà el cas, s’encarregarà de parlar i coordinar-se amb la família, el centre educatiu, serveis de la zona i realitzar reunions periòdiques amb les altres professionals del centre per consensuar els continguts de l’assessorament i les modalitats d’intervenció més adequades.

Les Psicopedagogues del centre atenen bàsicament les reeducacions que es realitzen al centre, amb dos perfils majoritaris de pacients amb diagnòstic de TDAH i TEA, encara que també atenen casos d’autisme i altres tipologies.

Per finalitzar m’agradaria poder esmentar el context col·laboratiu present durant tota la intervenció, és a dir, a la fase de planificació, a la d’execució i també a la de seguiment, realitzant d’aquesta forma una tasca conjunta de tot l’equip humà del centre per poder assoli el màxim rendiment dintre de cada cas.