Aquesta setmana hi ha un alumne nou al centre, ja que fa uns dies va arribar en Joan. Un alumne de 2on d’ESO que ha arribat al centre per poder realitzar un programa dirigit a tècniques d’estudi. En Joan està diagnosticat de TDAH i Dislèxia des del cicle mitjà i ja feia molt de temps que no feia cap tipus de reeducació educativa, però aquest curs té molta por a suspendre, repetir curs i està molt angoixat perquè no recorda el que estudia, el que li provoca un bloqueig davant dels exàmens.
La sessió d’avui anava dirigida a donar una benvinguda al centre, a l’adaptació al treball en el centre i per finalitzar, a l’estudi per a l’examen de demà de Llengua Castellana. Com serà un examen oral la psicopedagoga va enfocar la sessió ha saber relaxar-se, respirar i oxigenar correctament, a la comprensió del què llegeixo, memorització i autoinstruccions: Escolto, penso la pregunta, decideixo la resposta i parlo
Per començar mantenen una petita conversa entre la psicopedagoga i l’alumne. L’alumne comenta que el tutor de l’escola l’ajuda molt, fins i tot comentant-la que ha de deixar de preocupar-se pels resultats.
A partir d’aquí comencen l’estudi de l’assignatura, marcant unes pautes que ell ha d’interioritzar i aplicar sempre.
- Agafar la pàgina per saber quina assignatura estem estudiant.
- Observar quin és el tema principal de la pàgina.
- Llegir poc a poc mirant les paraules que no entenem.
- Després de la lectura de uns paràgrafs l’alumne ha d’explicar amb les seves paraules el que acaba de llegir.
- Memoritzar el que posa a la pàgina. (ell memoritzava però no entenia el que memoritzava) Aquest punt és molt important per poder
- Continuar paràgraf per paràgraf.
La psicopedagoga insisteix molt que ha de mirar de no precipitar-se, esperar una mica abans de començar a contestar: respirar, pensar, …. Si s’embolica, parar i tornar a començar. Encara que ell en molt moments es preocupa molt. Ella després li pregunta a veure si li surt bé, després d’avaluar. Per tornar a estudiar, sempre utilitzant exemples molt propers que pugui entendre amb facilitat.
Per finalitzar la sessió en Joan reacciona davant de l’hora comentant que no han fet prou feina per la qual havia de fer. Que van molt lents i no té temps per fer tota la feina. Per aquesta raó, la psicopedagoga ha d’explicar quina és la seva funció moltes vegades. Cada vegada el nen deixa que hi hagi molt més contacte, però tot i això ell mira molt el llistat de feines que li queden per fer, on té apuntat els temes que li entren al control.
Segons el meu punt de vista la sessió ha sigut molt satisfactória per a l’alumne, però el fet de no poder acabar el temari a estudiar li ha provocat una angoixa que per sí mateix ja té.
La progressió realitzada durant la sessió ha estat molt adequada i entenedora per a l’alumne, el que ha fet que ràpidament agafi confiança en la psicopedagoga, assolint els objectius de la sessió de forma molt clara.
La setmana que ve podrem tornar a veure el progrés de l’alumne i les primeres reaccions davant el resultat de les noves rutines. Esperem que sigui molt positiu.
