Category Archives: General

Pla de treball del Miquel i l’Ernest.

Durant aquesta setmana al centre hem reelaborat els Plans de Treball de dos alumnes del centre: el Miquel i l’Ernest. Aquests dos alumnes realitzen una sessió a la setmana (45 minuts setmanals) des de fa alguns mesos, però han faltat alguns dies per qüestions personals, per la qual cosa, tot i que realitzen les sessions conjuntament, només vaig poder especificar una sessió conjunta durant els últims dos mesos.

El Pla de Treball del Miquel és el següent:

 ASPECTES

 OBJECTIUS

 METODOLOGIA
 

 

 

 

 

 

Atenció

 

–       Assolir estratègies atencionals:

Estratègies d’aprenentatge atencionals:

– Estratègies d’atenció global

– Estratègies d’atenció selectiva

– Estratègies d’atenció dividida

– Estratègies d’atenció sostinguda

-Estratègies de Meta atenció

–       Mètode d’entrenament autoinstrucional

–       Millorar la capacitat d’atenció sostinguda, selectiva i capacitat cognitiva.

–       Millorar els processos bàsics d’aprenentatge: atenció, comprensió, percepció i memòria.

Fitxes per millorar l’atenció:

–     exercicis de discriminació visual.

–     raonament verbal.

–     raonament lògic.

–     completar frases.

–     sinònims-antònims.

–     ordenació de conceptes.

–     continuar sèries.

–     problemes-endevinalles-enigmes.

–     localitzar característiques.

–     agrupar en funció d’alguna característica.

–     lotus.

–     jocs de memòria: observació d’objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.

–     joc del rellotge.

Atenció simultània a més d’un estímul:

–     sopa de lletres

–     davant diferents sons realitzar moviments diferents, presentant els sons a l’atzar.

–     amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.

–     executar una sèrie del menys 4 accions enunciades prèviament.

Treballar l’atenció a través de les TIC.

– Programes: Havilec, Brain Workout, Maths Trainer..

– Autoestima i motivació -Millorar l’autoconcepte com alumne

-Fomentar la implicació personal en el propi aprenentatge.

-Estimular la capacitat d’autonomia i responsabilitat personal.

-Conèixer les capacitats personals i els punts forts davant l’aprenentatge escolar.

-Conèixer les dificultats personals davant els aprenentatges.

-Mantenir una posició positiva i de canvi enfront les dificultats escolars.

-Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

-Valorar el treball ben fet i l’actitud positiva davant les classes a l’escola.

– Acceptar l’esforç i la dedicació personal com a valors per a millorar els aprenentatges.

 
– Modificació de conducta. -Adquirir hàbits d’organització i constància en el treball.

-Modificar conductes desatentes a classe.

-Modificar conductes desatentes a casa.

-Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

-Aprendre a observar.

-Aprendre a escoltar.

-Aprendre a reflexionar i analitzar abans d’actuar.

– Autoregular les conductes violentes o impulsives.

Entrenament conductual cognitiu:

  • -Realitzem la tasca verbalitzant instruccions en veu alta.
  • -L’alumne fa la tasca seguint les instruccions que se li donen en veu alta.
  • -L’alumne realitza la tasca sempre mentre es proporciona instruccions a si mateix.
  • -L’alumne es xiuxiueja a si mateix les instruccions a penes audibles fins a fer-les a un nivell encobert.

 

 

  1. Auto-instruccions
  2. Intercalar auto-reforços, verbalitzats inicialment i després encoberts (“això em surt bé “, “correcte, així és “, “ja pensava jo que seria així “)
  3. Auto-instruccions amb alternatives de domini del fracàs (No he recordat emportar-me una en aquesta columna, bo, no importa, la repassaré i prestaré major atenció en els següents“ ) i auto-elogi pel nou intent (“He estat capaç de rectificar i això m’agrada. Continuaré amb més atenció “).
  4. Instaurar en el repertori conductual respostes contràries a la falta d’atenció:
  • Tasques escolars que necessitin atenció concentrada en la seva resolució.
  • Tasques sensoriomotrius més simples: retallar, pegar, acolorir…
  • Parla interna en el control de la impulsivitat,  l’agressivitat i la destructivitat.

 

Orientacions

–     Habituar a la realització d’exercicis de respiració abans d’executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d’atenció.

–     Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.

–     Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s’executa.

–     Realitzar breus exercicis de concentració abans d’abordar la tasca o iniciar la sessió

Dislèxia

DÈFICITS

 

Comprensió lectora

 

 

 

 

Comprensió escrita

 

 

 

 

Consciència fonològica

 

Ortografia

 OBJECTIUS

 

– Millorar la comprensió lectora accedint correctament al significat de les frases, les idees principals, els detalls.

– Adquirir un hàbit lector i millorar la velocitat lectora.

– Desenvolupar diferents formes de tractar la informació que li arriba de manera escrita amb diferents tipologies textuals.

– Millorar la consciència fonològica.

– Desenvolupar les habilitats de percepció, treball de memòria, creativitat i raonament lògic.  

 ACTIVITATS

 

–  Fer lectures en veu alta acompanyades de preguntes sobre el text, anar augmentant dificultat.

 

– Treball de memòria amb fitxes o jocs tipus memory.

 

– Treball d’escriptura amb elaboració d’històries, còmics, descripcions, narracions, etc.

– Jocs d’ortografia tipus jclic o en format paper.

 

 

 

 

– Tècniques d’estudi.

– Pautes per casa

El Pla de Treball de l’Ernest:

  • TRACTAMENT TDA-H                      Ernest                                           Nivell escolar: 6è EP
 ASPECTES

OBJECTIUS

 METODOLOGIA
 

 

 

 

 

 

Atenció

 

–       Assolir estratègies atencionals:

Estratègies d’aprenentatge atencionals:

–       Estratègies d’atenció global

–       Estratègies d’atenció selectiva

–       Estratègies d’atenció dividida

–       Estratègies d’atenció sostinguda

–       Estratègies de Meta atenció

–       Mètode d’entrenament autoinstrucional

–       Millorar la capacitat d’atenció sostinguda, selectiva i capacitat cognitiva.

–       Millorar els processos bàsics d’aprenentatge: atenció, comprensió, percepció i memòria.

Fitxes per millorar l’atenció:

–     exercicis de discriminació visual.

–     raonament verbal.

–     raonament lògic.

–     completar frases.

–     sinònims-antònims.

–     ordenació de conceptes.

–     continuar sèries.

–     problemes-endevinalles-enigmes.

–     localitzar característiques.

–     agrupar en funció d’alguna característica.

–     lotus.

–     jocs de memòria: observació d’objectes o làmines durant uns minuts i després enumerar almenys cinc.

–     joc del rellotge.

Atenció simultània a més d’un estímul:

–     sopa de lletres

–     davant diferents sons realitzar moviments diferents, presentant els sons a l’atzar.

–     amb els ulls tancats, reconeix en una conversa a dues de les persones que estan parlant.

–     executar una sèrie del menys 4 accions enunciades prèviament.

Treballar l’atenció a través de les TIC.

– Programes: Havilec, Brain Workout, Maths Trainer..

– Autoestima i motivació -Millorar l’autoconcepte com alumne

-Fomentar la implicació personal en el propi aprenentatge.

-Estimular la capacitat d’autonomia i responsabilitat personal.

-Conèixer les capacitats personals i els punts forts davant l’aprenentatge escolar.

-Conèixer les dificultats personals davant els aprenentatges.

-Mantenir una posició positiva i de canvi enfront les dificultats escolars.

-Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

-Valorar el treball ben fet i l’actitud positiva davant les classes a l’escola.

– Acceptar l’esforç i la dedicació personal com a valors per a millorar els aprenentatges.

 
– Modificació de conducta. -Adquirir hàbits d’organització i constància en el treball.

-Modificar conductes desatentes a classe.

-Modificar conductes desatentes a casa.

-Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

-Aprendre a observar.

-Aprendre a escoltar.

-Aprendre a reflexionar i analitzar abans d’actuar.

– Autoregular les conductes violentes o impulsives.

Entrenament conductual cognitiu:

  • -Realitzem la tasca verbalitzant instruccions en veu alta.
  • -L’alumne fa la tasca seguint les instruccions que se li donen en veu alta.
  • -L’alumne realitza la tasca sempre mentre es proporciona instruccions a si mateix.
  • -L’alumne es xiuxiueja a si mateix les instruccions a penes audibles fins a fer-les a un nivell encobert.

 

 

  1. Auto-instruccions
  2. Intercalar auto-reforços, verbalitzats inicialment i després encoberts (“això em surt bé “, “correcte, així és “, “ja pensava jo que seria així “)
  3. Auto-instruccions amb alternatives de domini del fracàs (No he recordat emportar-me una en aquesta columna, bo, no importa, la repassaré i prestaré major atenció en els següents“) i auto-elogi pel nou intent (“He estat capaç de rectificar i això m’agrada. Continuaré amb més atenció “).
  4. Instaurar en el repertori conductual respostes contràries a la falta d’atenció:
  • Tasques escolars que necessitin atenció concentrada en la seva resolució.
  • Tasques sensoriomotrius més simples: retallar, pegar, acolorir…
  • Parla interna en el control de la impulsivitat,  l’agressivitat i la destructivitat.

Orientacions

–     Habituar a la realització d’exercicis de respiració abans d’executar una activitat que exigeixi un nivell elevat d’atenció.

–     Intercalar breus descansos en aquelles activitats que exigeixin molta concentració.

–     Eliminar els estímuls que són irrellevants respecte a la tasca que s’executa.

–     Realitzar breus exercicis de concentració abans d’abordar la tasca o iniciar la sessió.

  • PRONÒSTIC: Evolució satisfactòria (data: des/2013)

1ª avaluació: tot aprovat.

Des de gener està sense medicar.

2ª avaluació: Tot aprovat

Se li ha donat l’alta a psiquiatria. març 2013. CSMIJ.

3ª avaluació. tot aprovat

avaluació final global: tot aprovat –sense medicar mitjana de bé-.

Curs 2013/14

Setembre: És la mateixa tutora que el curs passat. Novament coordinació directa amb ella.

La mare em comenta que anirà amb una noia per donar-li flors de Bach. De moment prendrà un relaxant natural donat pel metge.

  • COMENTARIS:

Taula d’exercicis i agenda de les sessions en el document / agenda  mensual d’objectius

Parlo amb la tutora de manera reiterada i personal sobre l’evolució del nen.

 

Reflexió:

El Pla de Treball d’aquests alumnes és molt complert i elaborat, però la reelaboració i avaluació d’aquest és molt espaiada en el temps, ja que la psicopedagoga del centre no té suficient temps per realitzar aquesta tasca. Tot i això, aquesta feina és molt important per al seguiment del cas i no se li dedica el temps suficient per a la seva realització per manca de disponibilitat. A més a més, tot i tenir un gran ventall d’activitats, no poden dedicar temps a la cerca de noves activitats per realitzar la mateixa tasca, per aquest fet, moltes vegades les tasques que realitzen els alumnes són molt semblants durant les diferents sessions que ells estan al centre.

Els diferents professionals del centre no tenen un pla de treball estandard, ja que aquest és diferents en l’explicació i en activitats depenent del professional, tot i que en grans trets si que ho sigui. Per aquesta raó vull basar el meu projecte en aquest fet.

Projecte de pràctiques

Durant els meus últims dies al centre no paro de pensar en el projecte de pràctiques. Com a mestre, encarar la meva pràctica psicopedagogica en fer sessions amb nens/es, no és el meu objectiu principal. Per aquesta raó el meu projecte el volia orientar en la realització de diagnóstics.

La realització dels diagnóstics al centre on estic realitzant les meves pràctiques ho realitzen la logopeda i la psicóloga clínica, per això jo em volia centrar en el següent pas: els Plans de Treball.

Els Plans de Treball al centre són molt bàsics en la seva realització i poc consensuats en vocabulari i objectius. Per la qual cosa crec que és una mancança dintre del centre, ja que aquest fet produeix que les intervencions no segueixin una linea molt marcada de centre.

El meu projecte consistiria en la realització d’una aplicació o un document Excel, en el qual els professionals del centre poguessin cercar les actions que s’han de realitzar segons el cas que tracten: TDAH, TEA, Dislèxia,… per després que cada actuació tingui uns objectius bàsics que s’haurien de clicar només els necessaris. Aquest últim pas el que faria és enllaçar aquests objectius amb una base de continguts a treballar, enllaçant els continguts amb activitats de manera escrita o interactiva.

Tot i que és un projecte complicat, seria una eina molt útil pel centre i per a mí, ja que podria aprofundir en els diferents tipus de casos que es tracten al centre, i per finalitzar podria possar-ho en pràctica durant l’elaboració de nous Plans de Treball o en l’actualització dels Plans existents, tot centrant-me en la visió d’un cas concret, per observar si aquest nou sistema pot crear una millora en la pràctica diària de la psicopedagoga.

Espero que us agradi el projecte i el pugui realitzar en el meu pràcticum 2.

Quina opinió teniu al respecte companys?

La pràctica psicopedagògica

Tot i que la pràctica educativa de la psicopedagoga es troba allunyat del context físic de l’educació formal, l’objectiu principal és ajudar als nens a desenvolupar-se millor en el context escolar, que és el que preocupa sobretot als pares i mares dels nens i nenes que acudeixen al centre.

Els contextos d’educació formal es caracteritzen per la planificació i desenvolupament sistemàtic i reglat d’un conjunt de pràctiques educatives específiques per part de la societat amb la finalitat última de facilitar el desenvolupament personal i la integració social d’aquells a qui intencionadament es dirigeix l’acció d’educar. El treball conjunt que es fa amb l’escola va dirigit cap a aquest camí, en canvi al centre ara començen a tenir unes pautes una mica clares d’actuació, però encara estan en procés d’elaboració, ja que els professionals del centre treballen en altres llocs, sent el centre la seva segona feina.

La lectura del Volum I de “La pràctica psicopedagògica en educació formal” m’ha fet recordar el concepte d’Intencionalitat educativa la qual és entesa com la determinació d’actuar educativament o desplegant els ajuts educatius (de diferents tipus i en diferents graus) ajustats a cada alumne en diferents nivells de la pràctica educativa.

Partint d’aquesta Intencionalitat Educativa, m’agradaria donar resposta a algunes preguntes, doncs penso que són la clau per a guiar la intervenció psicopedagògica:

 Per què s’ha d’intervenir? La finalitat de la intervenció és la de contribuir a fer que el context assoleixi els objectius educatius socialment previstos o de desenvolupament de les capacitats dels alumnes, ajudant al fet que es donin les condicions necessàries per a assolir-los o de potenciació de la intencionalitat educativa. És important crear Zones de Desenvolupament Pròxim (ZDP) amb professors, alumnes i pares.

– On s’ha d’intervenir? La intervenció en centres privats ha de ser abordada d’una manera global i integrada, amb una perspectiva sistèmica. La intervenció no radica tan ON es faci sinó COM es faci.

– Quan s’ha d’intervenir? No s’ha d’intervenir sempre que hi hagi una demanda, primer s’ha d’analitzar, veure quina és la problemàtica real i si es pot abordar i com.

– Com s’ha d’intervenir? La tasca del psicopedagog és doble: per una banda, es dirigeix a la tasca i, per l’altra, a crear un context de col·laboració que fa possible el tractament real del problema. Les tasques d’assessorament que el psicopedagog desenvolupa en contextos d’educació formal se solen presentar en forma de plans, projectes, programes i demandes. El centre intervé en les demandes que reben de manera particular, però també en plans, projectes i programes de centres escolars que requereixen els seus serveis.

En resum, penso que l’assessorament psicopedagògic s’ha d’entendre com un procés de representació i intervenció conjunta dels contextos problemàtics.

El dia a dia

Un psicopedagog té una funció molt visible: l’atenció dels casos particulars de la seva cartera, ja que és una psicopedagoga privada. Però aquestes no són només les seves funcions. Com heu pogut veure a una altre entrada, entrevistes, la psicopedagoga realitza diferents funcions i pràctiques diàries com:

– Assessorament:

  • Suport al procés E-A segons les NEE i tipus de problemàtica (TDAH, TEA, TGD…).
  • Orientació professional: en els adolescents en el cas que sigui necessari.
  • Suport als pares: explicar-los la problemàtica i proporcionar informació sobre com actuar en l’àmbit familiar i escolar.

– Coordinació:

  • Interna: reunions amb els diversos professionals de manera separada segons conveniència i conjunta cada cert temps.
  • Externa: EAP, escoles, CSMIJ, CDIAP, altres…

– Treball personal:

D’aquesta forma podem veure que les funcions de la psicopedagoga són moltes i variades. En aquest punt podem observar que de totes les funcions de la psicopedagoga ens faltaria una d’important: la diagnosi, però com hem pogut llegir en un anterior article, la diagnosi en aquest centre la realitza la logopeda o la psicòloga clínica del centre.

Durant aquests mesos he pogut observar aquestes funcions, però tot i així no he pogut veure totes, ja que moltes d’aquestes funcions les realitza fora del centre o en horaris en els quals jo no estava al centre. Tot i això, la tutora sempre me les ha explicat, per la qual cosa li agraeixo tots els coneixements que ha compartit amb mi.

Pla de treball

Una de les funcions dels professionals del centre és realitzar el Pla de treball de l’alumne. Aquest consisteix en diferents parts:

Aspectes: En aquest punt els professionals del centre apunten els aspectes més importants a treballar amb l’alumne, com: lectora-escriptura, atenció, comprensió, raonament,…

Objectius: A partir dels aspectes de l’alumne, els professionals redacten quins seran els objectius a treballar amb l’alumne, un exemple podria ser:

  • Aspecte: atenció:
  • Objectiu: focalitzar l’atenció amb els estímuls rellevants.

Metodologia: En aquest apartat descriuen quins seran els elements que utilitzaran per poder assolir l’objectiu, poden ser materials en paper ( escriure un diari, …) o materials TIC (JClic, aplicacions de tablet,…)

Pronòstic: Cada mes és realitza una avaluació sobre quin és el progrés de l’alumne i cap a on encaren les següents sessions.

Comentaris: Explicació sobre les entrevistes amb familiars, escola, …

Aquí teniu un pla de treball en blanc:  Tratamiento

Segons el meu punt de vista, crec que l’organització del pla de treball és molt adequada, però que el punt de la metodologia no està prou especificat en els plans de treball o hi hauria d’haver un altre nom, ja que en cap cas és parla de metodologia, sinó d’activitats ha realitzar sense especificar la metodologia concreta ha utilitzar.

 

Anemnesis

Anemnesis:

“En enfermería y medicina, la anamnesis es el término médico empleado en los conocimientos y habilidades de la Semiología clínica, para referirse a la información proporcionada por el propio paciente al enfermero/a o médico durante una entrevista clínica, con el fin de incorporar dicha información en la historia clínica.

La anamnesis es la reunión de datos subjetivos, relativos a un paciente, que comprenden antecedentes familiares y personales, signos y síntomas que experimenta en su enfermedad, experiencias y, en particular, recuerdos, que se usan para analizar su situación clínica. Es un historial médico que puede proporcionarnos información relevante para diagnosticar posibles enfermedades.

Además de la anamnesis, el enfermero/a o el médico puede recabar información mediante otros métodos, como la exploración física o examen físico, y análisis clínico.”

http://es.wikipedia.org/wiki/Anamnesis

Al protocol d’actuació del centre, l’anemnesis és realitza després de la primera presa de contacte per via telefònica, consulta al centre o via email. Aquesta la realitza la Logopeda o la Psicòloga segons la demanda, però independentment de qui faci la consulta la realció de preguntes està estipulada, per la qual cosa aquestes sempre quedaran reflectides en el següent full:

ANAMNESI GENERAL

Aquest és d’una gran ajuda ja que pregunta totes les dades necessàries per a qualsevol professional del centre, el que fa que sigui molt idoni.

Aprenentatge significatiu

Ausubel ens va il·lustrar sobremanera amb el concepte d’Aprenentatge Significatiu. És molt útil tenir-lo present per a treballar amb nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge.
Durant aquests mesos al centre de pràctiques he pogut comprovar que l’aprenentatge significatiu és una de les idees principals de la filosofia del centre. Els professionals del centre busquen que l’alumne pugui constuir a partir del seu propi aprenentatge, cercant que aquest tingui significat per a l’alumne.
Aquí us deixo unes pautes per portar a terme aquest aprenentatge.

Entrevistes

Avui m’agradaria parlar del funcionament de les entrevistes al centre, ja que durant molts dies he intentat observar com era el traspàs d’informació entre la psicopedagoga i la resta de persones que envolten l’alumne.

Així el centre basa la seva filosofia principal en el cost econòmic que repercuteix en les famílies. Llavors es pot pensar: Que té a veure el cost econòmic amb el traspàs d’informació? Doncs molt, ja que estem parlant d’un centre privat de diagnòstic i tractament de trastorns, per la qual cosa les hores que dedica cada professional del centre són remunerades per part de la família, sense cap tipus de subvenció o altres possibles beneficis.

D’aquesta manera el centre té com a norma realitzar dues reunions anuals amb el centre educatiu i alguna reunió, sempre que sigui imprescindible, amb algun altre professional que actuï en el cas de forma externa.

Llavors com es comuniquen amb les famílies?

El centre dedica 5 minuts després de cada sessió dels alumnes a parlar amb les famílies, en aquests 5 minuts expliquen el següent:

  • Que han treballat a la sessió.
  • Que han de fer a casa per al pròxim dia.
  • En quina situació es troba a casa?
  • Com està a l’escola?

D’aquesta manera tenen una reunió cada setmana amb les famílies, encara que després utilitzen altres mètodes per mantenir un vincle constant amb les famílies, aquestes vies són: a través del email, per via telefónica o per whatsapp. Si ens trobem davant d’un cas més greu, els professionals del centre poden concertar una reunió amb les famílies, però només en casos extrems.

La relació que hi ha al centre amb les famílies és molt propera, en certs moments molt propera, el que pot fer que l’objectivitat del psicopedagog en els casos es pugui veure alterat, ja que aquests canals de comunicació són una mica informals, el que fa que pugui crear algun tipus de distorsió en el cas. Tot i que el fet de poder arribar a tenir aquest vincle, no és del tot negatiu, ja que com ens van explicar a l’assignatura d’Anàlisi de Casos, per poder arribar a assolir un mètode col·laboratiu en l’anàlisi i tractament dels casos, el vincle alumne- família- psicopedagog ha de ser molt fort, i aquesta proximitat dels professionals amb la família, sempre que estigui ven encaminat, ho pot assolir.

Passos ha seguir amb un alumne nou

El protocol d’actuació des del primer dia està molt pautat en el centre, segueix quatre pasos bàsics:

Primer contacte:

  • Les famílies normalment es posen en contacte amb el centre per via telefónica. Aquesta trucada l’agafa la coordinadora, la qual agafa les primeres dades essencials per fer la primera criba.
  • Aquestes preguntes són molt bàsiques: edat de l’alumne, escola de procedència, quin és el motiu de la demanda, qui els envia,… A partir d’aquestes dades es concerta una cita al centre.

El segon contacte és presencial al centre:

  • En aquesta segona part hi poden intervenir diferents professionals del centre. Sí el motiu de la demanda es degut a un trastorn de conducta, un trastorn emocional o un trastorn afectiu, la persona encarregada de la primera visita és una de les dues psicòlogues clíniques del centre. Sí pel contrari la demanda és per motius de trastorn de llenguatge o trastorn de llenguatge escrit, la persona encarregada de la primera visita és la logopeda (també coordinadora del centre). Aquesta segona opció també afegeix una segona visita al centre per que la psicòloga clínica pugui veure el cas.

Devolució diagnòstica:

  • Una vegada tots els professionals del centre, que hagin sigut necessaris, han visitat l’alumne, és realitza un informe conjunt per poder per la devolució als pares.
  • En aquesta devolució se li explica als pares quins han sigut els resultats de les proves, quin és el diagnosi al qual s’ha arribat com a conclusió, quines són les pautes que s’hauria de seguir a l’escola, a casa, … i per finalitzar quin és el tractament més recomanable.

Tractament al centre:

  • En aquest últim punt, el centre fa un pla de treball ha seguir sobre cada alumne el qual marcarà les directrius ha seguir en el cas particular de l’alumne: sessions, relació amb les famílies, relació amb el centre, relació amb altres professionals que actuen en el cas (ja siguin del centre o externs),…

En aquest protocol podem observar com el psicopedagog no entra en cap de les tres primeres parts de l’actuació: rebuda, diagnòstic i devolució als pares, sinó que en el centre el psicopedagog només actua en el tractament del cas. Aquest fet ve degut a que el centre creu que les dificultats del llenguatge que arriben al centre han de ser diagnosticades per part de la logopeda, professional especialitzada en el llenguatge, i els trastorns de conducta, emocional i afectius, tampoc els valori el psicopedagog, ja que és una part que ha de treballar la psicòloga clínica del centre.

Aquesta organització és una nova vessant que comença ha sorgir en les noves tendències internacionals, la qual desconeixia i veig que és molt ben argumentada, ja que cada professional actua en el seu camp, sense voler interferir en el camp dels altres, deixant gran part del tractament al psicopedagog, especialitzat en aquest camp.

La percepció personal és que té un molt bon funcionament en el centre, per la qual cosa pot ser un bon punt de partida per treballar en els centres privats.