Monthly Archives: desembre 2013

Pla de treball

Una de les funcions dels professionals del centre és realitzar el Pla de treball de l’alumne. Aquest consisteix en diferents parts:

Aspectes: En aquest punt els professionals del centre apunten els aspectes més importants a treballar amb l’alumne, com: lectora-escriptura, atenció, comprensió, raonament,…

Objectius: A partir dels aspectes de l’alumne, els professionals redacten quins seran els objectius a treballar amb l’alumne, un exemple podria ser:

  • Aspecte: atenció:
  • Objectiu: focalitzar l’atenció amb els estímuls rellevants.

Metodologia: En aquest apartat descriuen quins seran els elements que utilitzaran per poder assolir l’objectiu, poden ser materials en paper ( escriure un diari, …) o materials TIC (JClic, aplicacions de tablet,…)

Pronòstic: Cada mes és realitza una avaluació sobre quin és el progrés de l’alumne i cap a on encaren les següents sessions.

Comentaris: Explicació sobre les entrevistes amb familiars, escola, …

Aquí teniu un pla de treball en blanc:  Tratamiento

Segons el meu punt de vista, crec que l’organització del pla de treball és molt adequada, però que el punt de la metodologia no està prou especificat en els plans de treball o hi hauria d’haver un altre nom, ja que en cap cas és parla de metodologia, sinó d’activitats ha realitzar sense especificar la metodologia concreta ha utilitzar.

 

Anemnesis

Anemnesis:

“En enfermería y medicina, la anamnesis es el término médico empleado en los conocimientos y habilidades de la Semiología clínica, para referirse a la información proporcionada por el propio paciente al enfermero/a o médico durante una entrevista clínica, con el fin de incorporar dicha información en la historia clínica.

La anamnesis es la reunión de datos subjetivos, relativos a un paciente, que comprenden antecedentes familiares y personales, signos y síntomas que experimenta en su enfermedad, experiencias y, en particular, recuerdos, que se usan para analizar su situación clínica. Es un historial médico que puede proporcionarnos información relevante para diagnosticar posibles enfermedades.

Además de la anamnesis, el enfermero/a o el médico puede recabar información mediante otros métodos, como la exploración física o examen físico, y análisis clínico.”

http://es.wikipedia.org/wiki/Anamnesis

Al protocol d’actuació del centre, l’anemnesis és realitza després de la primera presa de contacte per via telefònica, consulta al centre o via email. Aquesta la realitza la Logopeda o la Psicòloga segons la demanda, però independentment de qui faci la consulta la realció de preguntes està estipulada, per la qual cosa aquestes sempre quedaran reflectides en el següent full:

ANAMNESI GENERAL

Aquest és d’una gran ajuda ja que pregunta totes les dades necessàries per a qualsevol professional del centre, el que fa que sigui molt idoni.

Aprenentatge significatiu

Ausubel ens va il·lustrar sobremanera amb el concepte d’Aprenentatge Significatiu. És molt útil tenir-lo present per a treballar amb nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge.
Durant aquests mesos al centre de pràctiques he pogut comprovar que l’aprenentatge significatiu és una de les idees principals de la filosofia del centre. Els professionals del centre busquen que l’alumne pugui constuir a partir del seu propi aprenentatge, cercant que aquest tingui significat per a l’alumne.
Aquí us deixo unes pautes per portar a terme aquest aprenentatge.

Entrevistes

Avui m’agradaria parlar del funcionament de les entrevistes al centre, ja que durant molts dies he intentat observar com era el traspàs d’informació entre la psicopedagoga i la resta de persones que envolten l’alumne.

Així el centre basa la seva filosofia principal en el cost econòmic que repercuteix en les famílies. Llavors es pot pensar: Que té a veure el cost econòmic amb el traspàs d’informació? Doncs molt, ja que estem parlant d’un centre privat de diagnòstic i tractament de trastorns, per la qual cosa les hores que dedica cada professional del centre són remunerades per part de la família, sense cap tipus de subvenció o altres possibles beneficis.

D’aquesta manera el centre té com a norma realitzar dues reunions anuals amb el centre educatiu i alguna reunió, sempre que sigui imprescindible, amb algun altre professional que actuï en el cas de forma externa.

Llavors com es comuniquen amb les famílies?

El centre dedica 5 minuts després de cada sessió dels alumnes a parlar amb les famílies, en aquests 5 minuts expliquen el següent:

  • Que han treballat a la sessió.
  • Que han de fer a casa per al pròxim dia.
  • En quina situació es troba a casa?
  • Com està a l’escola?

D’aquesta manera tenen una reunió cada setmana amb les famílies, encara que després utilitzen altres mètodes per mantenir un vincle constant amb les famílies, aquestes vies són: a través del email, per via telefónica o per whatsapp. Si ens trobem davant d’un cas més greu, els professionals del centre poden concertar una reunió amb les famílies, però només en casos extrems.

La relació que hi ha al centre amb les famílies és molt propera, en certs moments molt propera, el que pot fer que l’objectivitat del psicopedagog en els casos es pugui veure alterat, ja que aquests canals de comunicació són una mica informals, el que fa que pugui crear algun tipus de distorsió en el cas. Tot i que el fet de poder arribar a tenir aquest vincle, no és del tot negatiu, ja que com ens van explicar a l’assignatura d’Anàlisi de Casos, per poder arribar a assolir un mètode col·laboratiu en l’anàlisi i tractament dels casos, el vincle alumne- família- psicopedagog ha de ser molt fort, i aquesta proximitat dels professionals amb la família, sempre que estigui ven encaminat, ho pot assolir.

Passos ha seguir amb un alumne nou

El protocol d’actuació des del primer dia està molt pautat en el centre, segueix quatre pasos bàsics:

Primer contacte:

  • Les famílies normalment es posen en contacte amb el centre per via telefónica. Aquesta trucada l’agafa la coordinadora, la qual agafa les primeres dades essencials per fer la primera criba.
  • Aquestes preguntes són molt bàsiques: edat de l’alumne, escola de procedència, quin és el motiu de la demanda, qui els envia,… A partir d’aquestes dades es concerta una cita al centre.

El segon contacte és presencial al centre:

  • En aquesta segona part hi poden intervenir diferents professionals del centre. Sí el motiu de la demanda es degut a un trastorn de conducta, un trastorn emocional o un trastorn afectiu, la persona encarregada de la primera visita és una de les dues psicòlogues clíniques del centre. Sí pel contrari la demanda és per motius de trastorn de llenguatge o trastorn de llenguatge escrit, la persona encarregada de la primera visita és la logopeda (també coordinadora del centre). Aquesta segona opció també afegeix una segona visita al centre per que la psicòloga clínica pugui veure el cas.

Devolució diagnòstica:

  • Una vegada tots els professionals del centre, que hagin sigut necessaris, han visitat l’alumne, és realitza un informe conjunt per poder per la devolució als pares.
  • En aquesta devolució se li explica als pares quins han sigut els resultats de les proves, quin és el diagnosi al qual s’ha arribat com a conclusió, quines són les pautes que s’hauria de seguir a l’escola, a casa, … i per finalitzar quin és el tractament més recomanable.

Tractament al centre:

  • En aquest últim punt, el centre fa un pla de treball ha seguir sobre cada alumne el qual marcarà les directrius ha seguir en el cas particular de l’alumne: sessions, relació amb les famílies, relació amb el centre, relació amb altres professionals que actuen en el cas (ja siguin del centre o externs),…

En aquest protocol podem observar com el psicopedagog no entra en cap de les tres primeres parts de l’actuació: rebuda, diagnòstic i devolució als pares, sinó que en el centre el psicopedagog només actua en el tractament del cas. Aquest fet ve degut a que el centre creu que les dificultats del llenguatge que arriben al centre han de ser diagnosticades per part de la logopeda, professional especialitzada en el llenguatge, i els trastorns de conducta, emocional i afectius, tampoc els valori el psicopedagog, ja que és una part que ha de treballar la psicòloga clínica del centre.

Aquesta organització és una nova vessant que comença ha sorgir en les noves tendències internacionals, la qual desconeixia i veig que és molt ben argumentada, ja que cada professional actua en el seu camp, sense voler interferir en el camp dels altres, deixant gran part del tractament al psicopedagog, especialitzat en aquest camp.

La percepció personal és que té un molt bon funcionament en el centre, per la qual cosa pot ser un bon punt de partida per treballar en els centres privats.

En Joan i el seu primer dia

Aquesta setmana hi ha un alumne nou al centre, ja que fa uns dies va arribar en Joan. Un alumne de 2on d’ESO que ha arribat al centre per poder realitzar un programa dirigit a tècniques d’estudi. En Joan està diagnosticat de TDAH i Dislèxia des del cicle mitjà i ja feia molt de temps que no feia cap tipus de reeducació educativa, però aquest curs té molta por a suspendre, repetir curs i està molt angoixat perquè no recorda el que estudia, el que li provoca un bloqueig davant dels exàmens.

La sessió d’avui anava dirigida a donar una benvinguda al centre, a l’adaptació al treball en el centre i per finalitzar, a l’estudi per a l’examen de demà de Llengua Castellana. Com serà un examen oral la psicopedagoga va enfocar la sessió ha  saber relaxar-se, respirar i oxigenar correctament, a la comprensió del què llegeixo, memorització i autoinstruccions: Escolto, penso la pregunta, decideixo la resposta i parlo

Per començar mantenen una petita conversa entre la psicopedagoga i l’alumne. L’alumne comenta que el tutor de l’escola l’ajuda molt, fins i tot comentant-la que ha de deixar de preocupar-se pels resultats.

A partir d’aquí comencen l’estudi de l’assignatura, marcant unes pautes que ell ha d’interioritzar i aplicar sempre.

  1. Agafar la pàgina per saber quina assignatura estem estudiant.
  2. Observar quin és el tema principal de la pàgina.
  3. Llegir poc a poc mirant les paraules que no entenem.
  4. Després de la lectura de uns paràgrafs l’alumne ha d’explicar amb les seves paraules el que acaba de llegir.
  5. Memoritzar el que posa a la pàgina. (ell memoritzava però no entenia el que memoritzava) Aquest punt és molt important per poder
  6. Continuar paràgraf per paràgraf.

La psicopedagoga insisteix molt que ha de mirar de no precipitar-se, esperar una mica abans de començar a contestar: respirar, pensar, …. Si s’embolica, parar i tornar a començar. Encara que ell en molt moments es preocupa molt. Ella després li pregunta a veure si li surt bé, després d’avaluar. Per tornar a estudiar, sempre utilitzant exemples molt propers que pugui entendre amb facilitat.

Per finalitzar la sessió en Joan reacciona davant de l’hora comentant que no han fet prou feina per la qual havia de fer. Que van molt lents i no té temps per fer tota la feina. Per aquesta raó, la psicopedagoga ha d’explicar quina és la seva funció moltes vegades. Cada vegada el nen deixa que hi hagi molt més contacte, però tot i això ell mira molt el llistat de feines que li queden per fer, on té apuntat els temes que li entren al control.

Segons el meu punt de vista la sessió ha sigut molt satisfactória per a l’alumne, però el fet de no poder acabar el temari a estudiar li ha provocat una angoixa que per sí mateix ja té.

La progressió realitzada durant la sessió ha estat molt adequada i entenedora per a l’alumne, el que ha fet que ràpidament agafi confiança en la psicopedagoga, assolint els objectius de la sessió de forma molt clara.

La setmana que ve podrem tornar a veure el progrés de l’alumne i les primeres reaccions davant el resultat de les noves rutines. Esperem que sigui molt positiu.

Cas de dislèxia

Al centre de pràctiques hi ha diferents casos de dislèxia, per la qual cosa vaig buscar informació sobre el tema per poder millorar els coneixements que vaig adquirir a l’assignatura de Dificultats de l’Aprenentatge.

Des del centre em van recomanar aquest video sobre un cas real, el qual volia compartir amb tots vosaltres i recomanar que li passessiu als pares, mares i mestres de nens com el del cas, perquè puguin veure des del punt de vista de l’alumne. A més a més, aquest video és la campanya de promoció d’un projecte per fer una aplicació per a móbils i tablets per ajudar als nens amb dislèxia.

Aquí us deixo l’enllaç del video: Cas de dislèxia

 

TDAH a Cicle Superior

Aquesta setmana he realitzat diferents sessions al centre de pràctiques que aniré comentant en diferents entrades durant aquests dies.

La primera sessió de la setmana era amb dos alumnes amb TDAH, en Miquel (nom fictici) que cursa 5è de primària i l’Ernest (nom fictici) que cursa 6è de primària

Preparació de la sessió:

–          Abans de començar la tutora m’ha explicat els casos en els què treballaria avui i m’ha explicat globalment com desenvoluparia la sessió. També m’ha mostrat el material preparat i programat per utilitzar. Es tracta de material que té com a objecte desenvolupar la capacitat d’atenció i memòria en la població escolar amb TDAH en diferents formats, avui han utilitzat: fitxes i aplicacions TIC.

Alumnat:

–          El noi de 6è ha estat medicat amb metilfenidat durant quatre anys, però per decisió familiar ha deixat de prendre aquest fàrmac aquest curs, tot i que la psiquiatra recomana la conveniència de seguir amb el tractament farmacològic.

–          El noi de 5è ha estat diagnosticat aquest curs i s’està valorant la intervenció farmacològica per part de psiquiatria del CSMIJ.

Objectiu de l’observació:

–          Durant aquesta sessió observaré quines són les estratègies que utilitza la psicopedagoga per reconduir les alteracions en la conducta que demostren els dos alumnes.

Objectius de la sessió:

–          Millorar la capacitat d’atenció sostinguda, selectiva i capacitat cognitiva.

–          Mètode d’entrenament autoinstrucional

–          Creure en les pròpies capacitats utilitzant-les durant els aprenentatges.

–          Aprendre a realitzar petits exercicis de relaxació personal prèviament a enfrontar-se a tasques que demanin un sobreesforç personal.

Activitats de la sessió:

La sessió ha començat amb una revisió de l’agenda escolar i una petita valoració personal feta pels mateixos nois, de com s’estan organitzant a casa en les feines escolars.

Seguidament han realitzat un exercici de concentració. L’exercici consisteix en un treball mental sobre nombres, que exigeix gran concentració i que com ja tenen la pràctica apressa, ho han fet de manera natural. Durant uns minuts han tingut els ulls tancats, per a facilitat la concentració mental.

Exercici: -Escriuen 1,2,3,4,5,6,7,8. En un paper.

         -Amb els ulls tancats, pensen en ells passant lentament del primer fins l’últim.

         -Fan el mateix, però esborrant del pensament, primer el 8, després el 7, i així fins l’1.

         – A continuació, amb els ulls també tancats, els recorden en ordre invers, i van suprimint-los successivament.

Ho han repetit tres vegades amb una regulació de la respiració molt relaxada. Aquest exercici els ha ajudat a mantenir molt bé la concentració.

Seguidament han realitzat unes fitxes d’exercicis variats:

-Buscar 10 diferències en dos dibuixos presentats un mirall de l’altre. Els hi ha costat trobar les dos, tres diferències últimes, tot i que cada nen tenia imatges personalitzades i de temàtica diferent.

– Associació visual amb imatges. Ha hagut molta diferència en la resolució, ja que l’Ernest demostra tenir molt assolida la tècnica de com a de mirar la làmina i fer un “barrido “ ocular per trobar les imatges, mentre que el Miquel ha necessitat una mica d’orientacions.

– Integració visual. Completar un dibuix d’un animal.

-Laberint grau mitjà i alt.

-Exercicis TIC: Programa TRAINER (programa d’exercicis variats que el centre va comprar i que s’utilitza al final de les sessions i com a reforçament positiu pels nens i nenes, que ho contemplem com un premi a l’esforç que han realitzat.)

Finalitza la sessió amb el compromís i “pacte” entre els nens i la psicopedagoga de: Escolto, penso, decideixo i faig.

Reflexió:

La sessió s’ha dut a terme tal com estava planificada.

Els dos alumnes han realitzat totes les activitats, tot i que a l’Ernest se li ha hagut de cridar l’atenció en alguns moments per que no veia possible realitzar l’activitat, fins i tot excusant-se amb el fet que no era possible que hi haguessin totes les diferències al dibuix. Al finalitzar aquesta activitat l’Ernest ha volgut ajudar al company, però fins i tot li feia la feina.

La resta de la sessió ha transcorregut amb total normalitat i el treball ha sigut molt profitós.