Durant aquests mesos he pogut observar el dia a dia d’una psicopedagoga en un centre privat. Aquest fet ha sigut molt enriquidor, sobretot per la gran rebuda per part de totes les professionals del centre, a les quals els hi haig d’agrair tota la paciència que han tingut, totes les ajudes que m’han ofert i, sobretot, el fet de poder està en un centre on les portes dels despatxos sempre estan obertes per tothom que vulgui entrar. Gràcies a totes elles.

Pel que respecte a la part més formal, a partir de les observacions i anàlisis de les pràctiques, he pogut conèixer i analitzar una realitat d’Educació no formal en un centre privat dedicat al diagnòstic i al tractament de trastorns de l’aprenentatge. En aquest centre la Psicopedagoga sobretot té una funció de reeducació a partir de les sessions i d’orientació als familiars i al centre educatiu, a partir d’una percepció sistèmica de l’entorn i gestionant el canvi [incentivant la generació de zones de desenvolupament pròxim (Vigotsky, 1978)].

El fet de realitzar les pràctiques en un centre privat ha tingut alguns inconvenients i algunes avantatges. Com avantatges:

• He pogut observar com es treballa en l’educació no formal, en la qual encara no havia treballat mai.
• He pogut observar el funcionament intern d’un equip multiprofessional basat en el tractament de trastorns de l’aprenentatge.
• He vivenciat l’exigència dels pares cap als professionals fora de l’educació formal.
• He pogut aprofuncir en el complex entramat de tasques, funcions i habilitats pròpies d’una psicopedagoga.
• He pogut observar un centre que no busca el benefici econòmic, sinó el benefici social, molt difícil en aquests temps que ens toquen.
• El gran compromís dels pares que fan un gran gast econòmic per portar el seu fill.

Com a inconvenients:

• La dificultat de seguir un tractament per la falta d’assistència dels alumnes en alguns casos, els quals al no tenir una obligació explícita, sinó venir per decisió própia fa que moltes vegades s’ho estalvïin.
• Els problemes econòmics d’alguns alumnes que deixen el tractament per falta de diners.
• No he pogut observar les funcions d’un psicopedagog a l’escola pública, fet que era molt important ja que treballo a l’escola pública.
• La dificultat en les entrevistes, per ser el centre una segona feina per a tots els professionals.

Tot i aquests punts, la sensació ha sigut molt positiva, ja que el fet de la bona rebuda dintre del centre m’ha permès observar la importància del  treball col·laboratiu entre tots els professionals del centre: psicopedagoga, psicóloga clínica i logopeda, per tal de poder realitzar un millor treball en cada cas. També les solucions emprades per solventar la falta d’hores, ja que tenen un ús molt habitual de les noves tecnologies per comunicar-se tant entre elles, com amb les famílies o altres professionals involucrats en el cas, ja que donen molta importància en desenvolupar pràctiques exitoses a partit d’un treball en xarxa eficaç i en un mateix sentit educatiu. 

Aquestes dificultats horàries entre els professionals del centre fa evident la importància de comptar amb  mecanismes per a la gestió dels casos, tals com els protocols d’actuació; així com, els canals de Comunicació efectius abans explicats. D’aquesta manera les funcions dels professionals del centre estan molt acotats: diagnósi (logopeda i psicòloga clínica), rebuda pares primer dia (coordinadora), cada cas el porta un professional encarregat de tot el seu seguiment, si un cas el porta més d’un professional hauran d’estar comunicades amb molta freqüència, … Aquest fet m’ha permès veure el treball d’altres professionals, ja que m’han permès observar tot el procés dels alumnes, encara que no he pogut observar l’evolució per falta de regularitat en l’asssitència dels alumnes a les sessions. Per això espero que al pràcticum II pugui observar-ho millor.

També, he tingut l’oportunitat de traspassar els coneixements teòrics desenvolupats al llarg dels estudis a la pràctica, aprofundint així en el seu anàlisis; tant detectant les Fases de la Intervenció Psicopedagògica (Sanchiz, 2009), les característiques de les pràctiques observades i, les dels infants en funció de les necessitats i característiques de les diferents etapes educatives; així com ambdues s’evidencien. 

Finalment, m’agradaria concloure que, tot i que l’inici del blog va ser una mica convuls i no vaig fer un bon ús, a través de l’experiència i les tasques efectuades al llarg d’aquest primer període de pràctiques, considero que he desenvolupat les capacitats reflexives, d’investigació i crítica constructiva (Vilar, 1999, pàgina 401), necessàries per a un futur exercici professional Psicopedagògic eficient.