El protocol d’actuació des del primer dia està molt pautat en el centre, segueix quatre pasos bàsics:

Primer contacte:

• Les famílies normalment es posen en contacte amb el centre per via telefónica. Aquesta trucada l’agafa la coordinadora, la qual agafa les primeres dades essencials per fer la primera criba.
• Aquestes preguntes són molt bàsiques: edat de l’alumne, escola de procedència, quin és el motiu de la demanda, qui els envia,… A partir d’aquestes dades es concerta una cita al centre.

El segon contacte és presencial al centre:

• En aquesta segona part hi poden intervenir diferents professionals del centre. Sí el motiu de la demanda es degut a un trastorn de conducta, un trastorn emocional o un trastorn afectiu, la persona encarregada de la primera visita és una de les dues psicòlogues clíniques del centre. Sí pel contrari la demanda és per motius de trastorn de llenguatge o trastorn de llenguatge escrit, la persona encarregada de la primera visita és la logopeda (també coordinadora del centre). Aquesta segona opció també afegeix una segona visita al centre per que la psicòloga clínica pugui veure el cas.

Devolució diagnòstica:

• Una vegada tots els professionals del centre, que hagin sigut necessaris, han visitat l’alumne, és realitza un informe conjunt per poder per la devolució als pares.
• En aquesta devolució se li explica als pares quins han sigut els resultats de les proves, quin és el diagnosi al qual s’ha arribat com a conclusió, quines són les pautes que s’hauria de seguir a l’escola, a casa, … i per finalitzar quin és el tractament més recomanable.

Tractament al centre:

• En aquest últim punt, el centre fa un pla de treball ha seguir sobre cada alumne el qual marcarà les directrius ha seguir en el cas particular de l’alumne: sessions, relació amb les famílies, relació amb el centre, relació amb altres professionals que actuen en el cas (ja siguin del centre o externs),…

En aquest protocol podem observar com el psicopedagog no entra en cap de les tres primeres parts de l’actuació: rebuda, diagnòstic i devolució als pares, sinó que en el centre el psicopedagog només actua en el tractament del cas. Aquest fet ve degut a que el centre creu que les dificultats del llenguatge que arriben al centre han de ser diagnosticades per part de la logopeda, professional especialitzada en el llenguatge, i els trastorns de conducta, emocional i afectius, tampoc els valori el psicopedagog, ja que és una part que ha de treballar la psicòloga clínica del centre.

Aquesta organització és una nova vessant que comença ha sorgir en les noves tendències internacionals, la qual desconeixia i veig que és molt ben argumentada, ja que cada professional actua en el seu camp, sense voler interferir en el camp dels altres, deixant gran part del tractament al psicopedagog, especialitzat en aquest camp.

La percepció personal és que té un molt bon funcionament en el centre, per la qual cosa pot ser un bon punt de partida per treballar en els centres privats.