Aquesta sessió s’ha realitzat amb una nena i un nen de 5 anys amb els quals s’ha realitzat una sessió per realitzar un treball visioespacial

Duració: 45 minuts

Alumnat:  Són dos alumnes han dificultats visuals i també amb un alt grau d’impulsivitat provocat per un retard d’aprenentatge.

Objectius:

– Treballar la visioespacial a través del joc.

– Saber mantenir el torn quan no ens toca.

– Treball de la autonomia durant el joc.

Activitats de la sessió:

Durant la sessió és realitzen tres parts diferenciades:

La primera part consisteix en jugar al dominó dels animals. Aquest és un dominó en que encanvi de tenir punts de numeració, té diferents figures d’animals, però la mecànica és la mateixa que el dominó normal. Realitzen dues partides amb la psicopedagoga que dirigueix el joc en els moments en que els alumnes perden la concentració o trenquen les normes.

La segona part és la realització d’un puzzle els dos alumnes a l’hora. Tenen un puzzles de 16 peces que entre els dos han d’aconseguir acabar per tal que puguin acabar jugant a un joc de l’Ipad que els agrada molt i que està relacionat amb els objectius d’avui.

La tercera activitat és realitza amb l’Ipad i és una aplicació anomenada Sabane que consisteix a realitzar la construcció de diferents puzzles sobre animals de la Selva com el lleó, el tigre,…

Observació:

Els alumnes han realitzat totes les activitats molt bé, ja que la psicopedagoga té un gran control sobre els dos, però durant la tercera activitat la impulsivitat de l’alumne ha augmentat i no ha pogut permetre que la seva companya realitzi l’activitat. Aquest és un alumne que quan s’ha de realitzar una activitat amb el Ipad li costa molt esperar, però que treballa molt bé abans per tal de poder realitzar aquest treball a l’Ipad. És un cas en el qual la gratifiació ajuda al seu treball normal, però no crec que ajudi en excés a l’aprenentatge.

Reflexió:

Aquestes activitats ajuden molt als dos alumnes, però la diferència de nivell d’aprenentatge entre els dos és massa elevat, ja que la nena està més afectada que el nen en el retard en el procés d’aprenentatge, per la qual cosa crec que s’ha de realitzar una contenció molt gran amb l’alumne i no tant amb la alumne, però el ritme d’ell podria ser molt més elvat del que realment realitza a la sessió, ja que per tal de poder fer un treball cooperatiu, la psicopedagoga ha hagut de contenir moltes vegades a ell, per tal que ella pogués participar de les activtats dos i tres.