El 23 de novembre, l’endemà de Santa Cecília, patrona dels músics, El Cor del Pompeu va sortir a celebrar-ho compartint amb els vilanovins uns moments musicals. Van aparèixer per sorpresa en diferents punts del centre de la vila, tot cantant una cançó sobre l’anar a escola.

Van donar a conèixer també que aquest any la coral celebra el seu 10è aniversari i l’Escola Pompeu Fabra el seu 75è.

Va ser tota una experiència i de ben segur va alegrar el matí als qui van passar pel Mercat, la Plaça de la Vila, la Plaça de les Neus o la Rambla Principal.

Tot l’alumnat de l’escola, des de P3 a 6è, es va reunir al pati per formar la figura del número 75, els anys que fa que està en funcionament el centre. Poc després vam penjar la pancarta a la façana de l’edifici perquè ens vagi recordant que estem d’aniversari!

El passat 8 de novembre va fer 75 anys de l’entrada en funcionament de la nostra escola. Al llarg del curs anirem fent una sèrie d’actes per celebrar aquest important esdeveniment, el principal dels quals serà la Gran Festa del 75è aniversari que es farà el diumenge dia 29 de maig i estarà oberta a tota la ciutat.

A finals del segle XIX ja es parlava de la seva necessitat, i la sessió municipal del dia 3 de març de 1896 s’acordà sol·licitar una autorització per a la venda de títols i poder utilitzar el seu import en la construcció d’un conjunt d’edificis per l’ensenyament.

El dia 23 de juny de 1932 s’assigne a l’arquitecte municipal Josep Mª Miró i Guivernau la realització del projecte de construcció d’una escola mixta graduada per a 8 seccions en uns terrenys de la Rambla Samà que la Caixa de Pensions va cedir a l’Ajuntament. Al novembre del 1932 el projecte ja està en marxa i la Comissió d’Hisenda de l’Ajuntament esbossa un pressupost.

El dimarts 14 d’abril de 1936 va tenir lloc la col·locació de la primera pedra per la construcció de l’escola. Es va donar molta importància a aquest acte; a més, la festa va coincidir amb la commemoració del cinquè aniversari de la proclamació de la República.

Malauradament, l’esclat de la Guerra Civil va estroncar tots els plans. Tot i així, l’edifici es va completar tal i com havia estat dissenyat i el col·legi va començar a funcionar el curs 1940/41, concretament el dia 8 de novembre de 1940, però la inauguració oficial va tenir lloc durant la Festa Major de l’any 1941.

En el moment de posar la primera pedra el nom que se li va atorgar va ser el de “Francesc Macià”. Després durant el Franquisme va ser “Grupo Escolar José Antonio”, i amb l’advent de la democràcia se li va canviar el nom a l’actual, Escola Pompeu Fabra.

La sensibilització envers la sostenibilitat i el tenir cura del medi ambient són un dels aspectes educatius que treballem a l’escola. Els nens d’avui són els adults del demà, i si les noves generacions creixen amb la mentalitat de que els recursos del nostre planeta s’han d’utilitzar de forma racional i eficient, i no es pot continuar amb els nivells de contaminació actual, hi ha esperança pel nostre planeta.

És amb aquest esperit que el curs passat vam començar un projecte de reciclatge d’oli de cuina. Es va repartir un CLAKI (una ampolla amb un embut incorporat) a cada família de l’escola, per tal de que hi puguin abocar l’oli de cuina que s’ha fet servir per fregir, etc. Un cop ple, el CLAKI es porta a l’escola els dimecres al matí, on un grup d’alumnes de 6è s’encarreguen de recollir-los i donar a canvi un altre claki buit. Després, personal de TEGAR (empresa de treball social de Vilanova) passen a recollir-los i els porten a una planta recicladora on l’utilitzen per convertir-lo en biodiesel. La recicladora és també una empresa social. Allí renten els clakis i TEGAR s’encarrega de portar-los a l’escola perquè es puguin distribuir de nou.

Així es tanca un cercle amb el qual l’alumnat aprèn que no es pot llençar l’oli per l’aigüera i que es pot utilitzar per fer biodiesel, el qual contamina menys i al utilitzar-lo contribuim a reduir els nivells de CO2 de l’atmosfera. Per altra banda, ajudem al finançament d’una empresa social de la comarca i a crear llocs de treball en un sector de la població on l’impacte de la crisi ha estat molt més important.

El grup d’alumnes de 6è que fa la recollida introdueix les dades en un programa informàtic que genera estadístiques de la quantitat d’oli recollit, els litres d’aigua que s’han estalviat al reciclar-lo, la quantitat de CO2 que hem evitat d’abocar a l’atmosfera, etc. Aquestes gràfiques serveixen per treballar aspectes matemàtics i mediambientals a l’aula.

A finals del curs passat es va fer un concurs a nivell d’escola sobre quina era la classe més sostenible. Durant aquest concurs que s’enmarca dins del projecte d’Agenda 21 es valoraven factors com apagar les llums quan no són necessàries, separar correctament la brossa en els diferents contenidors, etc. Els guanyadors van estar les classes de segon C, quart A i sisè A d’enguany. Així doncs, van ser ells els encarregats de plantar els arbres.

Els nens i nenes de 4t i 6è van plantar una olivera al costat d’una altra que ja tenim i que, malgrat ser encar petita, aquest any ja va fer algunes olives.

Va ser una activitat molt instructiva, ja que hi van participar també components de la brigada municipal de parcs i jardins que van anar explicant com s’havia de plantar, com s’ha de posar adob periòdicament per enriquir la terra, la freqüència en què s’ha de regar, etc.

Els alumnes de segon van plantar una morera borda al parti de jocs d’educació infantil. Es va plantar en un lloc on hi havia hagut un pi que amb els anys s’havia anat tombant i es va haver de tallar.

Esperem anar plantant més arbres en els propers cursos.

Aquest curs tenim una nova aula de psicomotricitat, molt més àmplia i lluminosa que l’anterior. Està situada a la planta baixa, al costat de les aules de P3. En aquest espai s’hi fan les sessions de psicomotricitat  i de música d’Educació Infantil. També funciona com espai polivalent per fer alguns tallers i activitats diverses. El dia de la castanyada, com que havia plogut i estava tot el pati moll, aquí és on es va representar el conte de la castanyera. És per això que encara es pot veure el decorat penjat a les espatlleres de la paret.

Al migdia, també serveix d’espai de descans pels nens i nenes de P3 que es queden al menjador. Els llitets estan apilats al fons.