Ens vam haver de llevar una mica més d’hora que de costum, però amb moltes ganes … cap a Cardona falta gent!!!!
Sense gairebé adonar-nos-en ja havíem arribat a Manresa. Al Parc de l’Agulla, un indret molt bonic, vam esmorzar i sobretot gaudir d’unes instal·lacions lúdiques. Vam passar una bona estona. I amb l’energia de l’esmorzar… cap a les mines de sal!
En arribar ens vam haver d’organitzar en grups per poder fer la visita.
Uns quants, a veure la sala de màquines i els altres cap als cotxes que ens traslladaven a la mina.
Les màquines estan en bon estat i vam poder entendre com funcionaven per extreure la sal de la mina. Ara ja no funcionen.
La mina és impressionant, una muntanya enorme de sal i nosaltres vam entrar-hi. Ens vàrem haver de posar uns cascs i el guia ens anava explicant tot que vèiem en aquelles galeries.
La veritat és que ens va agradar molt a totes i a tots, vam escoltar amb atenció les explicacions i ara sabem un munt de coses més. Fins i tot la vam tastar.
En acabat, en una botiga d’artesania de la sal, vàrem comprar alguns records per portar cap a casa.
La veritat és que ja començàvem a tenir gana, l’autocar ens va dur a Solsona al parc de la Mare de la Font, allà vam dinar i jugar una bona estona.
A mitja tarda vam dirigir-nos cap Olius. No ens ho esperàvem però el cementiri és molt original i diferent de tots els que hem vist. És Modernista, construït per deixebles d’Antoni Gaudí, us recomanem aquesta visita.
Gairebé fosc, vàrem visitar la cripta romànica. És molt bonica, sorprèn veure com a sota d’una església s’hi troba aquesta construcció tan antiga.
I cansats i contents de com havia anat el dia, de tornada cap a Mollerussa.
