Ús de més paraules de les necessàries per expressar una realitat o una imatge.
Perífrasi
Leave a reply
Paranomàsia
Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents. Es basa, doncs, en l’ús de termes parònims; és a dir, mots gairebé semblants per la forma, però completament diferents en el sentit.
Onomatopeia
Imitació lingüística de sons reals.
Metonímia
Substitució d’un mot que desgina una realitat A per un altre que desgina una realitat B, per una realció de similitud semàntica, que uneix A i B en la realitat on el pensament. Aquest fenomen es realitza establint diferents relacions:
– Continent per contingut
– Contingut per continent
– Efecte per causa
– Causa per efecte
Metàfora
Transposició del nom d’una cosa a una altra que tingui una certa semblança amb aquella.
Ironia
Figura retòrica que consisteix a considerar, aparentment, vertadera una afirmació falsa. El que es diu és el contrari del que es vol dir.
Hipèrbole
Exageració l’objectiu de la qual és augmentar l’expressivitat del text.
EL BLANC CAPELL DESMESURAT
Que d’altres es capfiquin del turc i son tropell
o dels embolics d’Armènia;
avui la meva lira vol celebrar un capell:
ja sabeu quin, Eugènia
Un de més blanc que Ribes, on salten a l’atzar
els joves de “cum quibus”;
més amples que una copa d’alzina secular
que empara dotze tribus.
[…]
¿De tan magnànim estre no en fou coneixedor
ni l’indi ni l’egipci!
¿Si ajagut, oh amiga, és tot l’horitzó!
¿Si és dret, tot un eclipsi!
Josep Carner: Auques i ventalls
Hipèrbaton
Alteració de l’ordre lògic o gramatical de les paraules o les frases.
¿Qui,de l’amor, els penyals i congestes
de cert coneix, i les balmes? Obscura,
la nit s’afua. Rocalles esquerpes,
fosques cruïlles de llamps i malures.
Pere Gimferrer
Epítet
Adjectiu que remarca una qualitat del substantiu. Existeixen diferents tipus d’epítets:
– Epítet necessari: adjectiu amb funció de predicatiu o atribut.
– Epítet innecessari: adjectiu que no conté cap informació rellevant respecte el substantiu.
– Epítet intermedi: adjectiu constitueix una amplificació dels atributs del substantiu. De vegades es col·loca més d’un adjectiu al costat del substantiu amb una de les funcions indicades anteriorment.
- Exemple
Una adolescent bruneta, esmerilada, ullerosa.
Joan Puig i Ferrater
Generalment, en català l’epítet es col·loca darrere del substantiu.
Epanadiplosi
Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase. Presenta les formes següents:
– Repetició del mot al començament i a l’acabament d’una clàusula o vers.
– Repetició del mot al començament de cada membre d’un període o d’una estrofa.
- Exemple
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares caremlitans
a les grans festes.
Anselm Turmeda
– Repetició de diversos mots o elements d’una frase.
- Exemple
Ja trobo tirant pel dret
la mata de ruda.
Ja trobo la Blancaneu,
i la Carmesina.
Josep Maria de Sagarra