Combinació mètrica formada per dos versos que rimen amb rima assonant o consonant. Ha donat lloc a gèneres que l’usen com rodolins.
El pallasso
Tot greu quan va grotesc i espelllifat,
“ell”, troba que fa riure anant mudat.
Josep Carner: “Tirallonga dels sisos i els asos d’aquest món”. Auques i ventalls
Vers de dues síl.labes.
COMIAT
El mot
més breu
serà
sanglot
d’adéu.
No hi ha
delit
enllà
del pit:
el teu
el meu.
L’anhel
fervent
encén
cremor.
Presó
vivent!
Josep Palau i Fabre: L’aprenent de poeta
Vers acabat en un mot agut; és a dir, amb la darrera síl·laba del qual porta l’accent tònic.
Ara que ja sóc guerrer
podré estimar-te, potser.
Ara que ja sóc guerrer.
Josep Palau i Fabre: “Els mots del retorn”. L’aprenent de poeta
Procediment articulatori mitjançant el qual una síl·laba es diferencia de l’anterior i la posterior. És fonamental en la mètrica, fins i tot en la que es basa en el còmput sil·làbic, ja que en la poesia catalana es compta el nombre de síl·labes d’un vers fins a la darrera síl·laba accentuada.
Vers no sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició. És l’absència de qualsevol tipus de regularitat -i no pas la més evident de rima – el que determina que el vers sigui lliure.
Vers decasíl.lab femení sense rima.
Vers que, dintre d’una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una composició amb rima
Vers defectuós per manca d’alguna síl.laba mètrica, en relació a la mesura que hauria de tenir. VERS ESPARS .- Vers que, dintre d’una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una composició amb rima. VERS ESTRAMP .- Vers decasíl.lab femení, sense rima.
Vers d’una composició sense rima. Malgrat que no rimen, els versos blancs estan sotmesos a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema regular. Els decasíl.labs blancs femenins són anomenats estramps. Si el vers blanc apareix en una composició rimada, parlem de vers espars; i si, a més de ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular, l’anomenem vers lliure.
Conjunt de paraules ordenades segons unes regles arbitràries que en regulen el metre i el el ritme i que, combinades amb d’altres conjunts similars conformen un poema.