Pausa mètrica que divideix el vers en dues parts anomenades hemistiquis, la llargada dels quals determina la cesura, que pot ser major o menor.

Apareix a la sisena síl·laba dels versos alexandrins o en versos de més de dotze síl·labes. Pot impedir o no la sinalefa.

1. Exemple

Veig uns grans magatzems. || Tagraden. M’atordeixen

 

GRANS MAGATZEMS

Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.
¿Vols que anem a mirar? És només un moment.
Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi és ¿Peces interiors?
L’enfolleix remenar munts de sostenidors.
S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.
I segueixo tossut en la meva escomesa.

Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica…
T’enlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

Narcís Comadira. Les ciutats

També hi ha, però, alexandrins cesurats darrere la quarta, la sisena, o la vuitena síl·laba.

En els decasíl·labs la cesura pot produir-se després de la quarta o la sisena síl·laba, o fins i tot a la cinquena.

1. Exemple

Sol, i de dol, || i amb vetusta gonella,
Em veig sovint || per fosques solituds,
En prats ignots || i munts de llicorella
I gorgs pregons || que m’aturen, astuts.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m’aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D’astre ignorat m’adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M’és present el paisatge
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:
Jo m’hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure’m tot. O del diable engany.

J.V. Foix. Sol i de dol