Transposició del nom d’una cosa a una altra que tingui una certa semblança amb aquella.

Figura retòrica que consisteix a considerar, aparentment, vertadera una afirmació falsa. El que es diu és el contrari del que es vol dir.

Exageració l’objectiu de la qual és augmentar l’expressivitat del text.

EL BLANC CAPELL DESMESURAT

Que d’altres es capfiquin del turc i son tropell
o dels embolics d’Armènia;
avui la meva lira vol celebrar un capell:
ja sabeu quin, Eugènia
Un de més blanc que Ribes, on salten a l’atzar
els joves de “cum quibus”;
més amples que una copa d’alzina secular
que empara dotze tribus.

[…]
¿De tan magnànim estre no en fou coneixedor
ni l’indi ni l’egipci!
¿Si ajagut, oh amiga, és tot l’horitzó!
¿Si és dret, tot un eclipsi!

Josep Carner: Auques i ventalls

Alteració de l’ordre lògic o gramatical de les paraules o les frases.

¿Qui,de l’amor, els penyals i congestes
de cert coneix, i les balmes? Obscura,
la nit s’afua. Rocalles esquerpes,
fosques cruïlles de llamps i malures.

Pere Gimferrer

Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase. Presenta les formes següents:

– Repetició del mot al començament i a l’acabament d’una clàusula o vers.
– Repetició del mot al començament de cada membre d’un període o d’una estrofa.

1. Exemple

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
puix que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares caremlitans
a les grans festes.

Anselm Turmeda

– Repetició de diversos mots o elements d’una frase.

1. Exemple

Ja trobo tirant pel dret
la mata de ruda.
Ja trobo la Blancaneu,
i la Carmesina.

Josep Maria de Sagarra

Supressió d’una o més paraules d’una construcció gramatical, que queden sobreenteses en el context.

Repetició d’un mot, d’una frase o d’un vers, en el segment, a la qual segueix una successió de repeticions.

Relació entre entre dos fets o idees, en funció d’una semblança rea o imaginària, amb la intenció de fer-los més entenedors.

Omissió de la conjunció de coordinació entre els diversos elements que podrien anar units per ella.

Supressió d’un element final (so síl·laba, mot, frase, pensament, etc.) del conjunt del discurs o d’una de les seves parts.

Montse per Montserrat