Imatge o sensació subjectiva, pròpia d’un sentit, determinada per una altra sensació qu afecta un sentit diferent.

Figura que consisteix a estendre o restringir el signifcat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie, el singular pel plural o a l’inversa.

Repetició d’un mateix conjunt fònic al final de frases o sintagmes consecutius.

Recurs expressiu mitjançat el qual s’estableix una forma de simetria que encreua l’ordre sintàctic, la correspondència de significats, els mots o les oracions.

1. Exemple

solitària en la penombra s’esfulla una poncella
una llàgrima s’iritza
trista rosada!
una lllàgrima s’iritzia
solitària en la penombra s’esfullla ima poncella.

Josep Maria Junoy

Figura que consisteix a donar veu humana a animals, plantes o éssers inanimats.

Repetició de les oncjuncions de coordinació, amb la finalitat de remarcar algunes paraules o de donar més expressivitat al text.

Ús de més paraules de les necessàries per expressar una realitat o una imatge.

Joc de paraules en què s’oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents. Es basa, doncs, en l’ús de termes parònims; és a dir, mots gairebé semblants per la forma, però completament diferents en el sentit.

Imitació lingüística de sons reals.

Substitució d’un mot que desgina una realitat A per un altre que desgina una realitat B, per una realció de similitud semàntica, que uneix A i B en la realitat on el pensament. Aquest fenomen es realitza establint diferents relacions:

– Continent per contingut

– Contingut per continent

– Efecte per causa

– Causa per efecte