Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany, perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la composi
Conjunt de regles relatives a la mesura dels veros (el metre) i a les estrofes.
Estrofa de tres versos de formes mètriques i distribucions de rima variables. Amb tot, quan formen combinacions, acostumen a presentar rimes encadenades : ABA BCB CDC…
Combinació de dos versos apariats, amb la mateixa rima. Generalment de caràcter festiu, acompanyen els quadres d’una auca.
Estrofa de cinc versos, amb dues rimes consonants (ABABA, ABBAB, ABAAB, AABBA, etc.). Distingim entre el quintet, si és amb versos d’art major; i la quinteta, si són d’art menor.
Estrofa de quatre versos, amb una o dues rimes (AAAA, ABAB, AABB, ABBA, etc.). Tot i que la tradició catalana medieval no ho feia, per influència castellana, avui se sol distingir si els versos són d’art major (quartet) o d’art menor (quarteta).
Estrofa de vuit versos d’art major, molt sovint de versos decasíl.labs, amb dues o tres rimes consonàntiques: la cobla: tradicional octava de la poesia catalana, amb decasíl.labs cesurats a la quarta; l’octava italiana: versos de qualsevol mesura, però tots iguals; i octava reial: vuit versos decasíl.labs de rima encadenada, més un apariat.
Estrofa formada per cinc versos anisosil·làbics, hexasíl·labs el primer, el tercer i el quart, i decasíl·labs el segon i el cinquè (aBabB o aBaaB).
Conjunt de versos d’una composició poètica que estan relacionats entre ells per la rima i el sentit, i delimitats per una pausa.
Estrofa formada per versos hexasíl.labs i decasíl.labs, disposats lliurement. Modernament, l’estança designa sovint una estrofa variable en el metre i la rima.