Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la lírica.

Composició formada per una entrada i un conjunt d’estrofes amb refrany, de forma molt variada. Deriva del gènere poètico-musical francès de mateix nom(virelai), destinat a la dansa. Se sol identificar amb el poema de Verdaguer, malgrat que aquest no hi té res a veure formalment.

Composició formada per tercets decasíl.labs encadenats, el darrer dels quals sol tenir un vers més (ABA BCB … YZYZ). Va ser introduïda per Andreu Febrer en la seva traducció de la Divina Comèdia de Dante.

D’origen japonès, és una composició breu, d’una sola estrofa anisosil.làbica, de cinc versos femenins, habitualment blancs, que sumen trenta-una síl.labes, comptades també les síl.labes àtones finals.

Composició d’un nombre indeterminat de versos, generalment heptasíl.labs, amb els versos senars rimant en assonant, mentre els parells són blancs. Si els versos són decasíl.labs parlem de romanç heroic, i de romancet si en tenen cinc o menys.

Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la lírica.

Obra avantguardista, de caracter visual, però impresa, que connota un missatge poètic.

Cançó popular, el tema de la qual és el naixement de Jesucrist o, més en general, qualsevol dels motius tradicionalment considerats nadalencs. D’estructura mètrica molt variada.

Gènere líric i composició breu, de procedència italiana, habitualment de tema amorós, formada per versos hexasíl.labs i/o decasíl.labs, que fan dos o tres tercets i una o dues tornades, i tenen rima variable. Antecessora de la silva.

Composició -i gènere- medieval d’origen francès, breu, fonamentalment narrativa, formada per una tirada de versos octosíl.labs apariats, com les noves rimades o la codolada. En els lais lírics, la mètrica admet variacions i sovint els dos versos octosíl.labs es veuen acompanyats per un tercer vers més curt que pot rimar amb els octosíl.labs següents.