Mesura (número de síl.labes) d’un vers.

Referit als versos d’un poema quan tenen igual número de síl.labes.

Pronuncuació separada de dues vocals de distint so que entren en contacte en el vers: la darrera d’una paraula i la primera de la segnent.

Vers de sis síl.labes. Freqnentment utilitzat pels trobadors i pels poetes catalans del s.XIV.

Vers de set síl.labes. Molt habitual en la poesia catalana, tant culta com popular.

Vers d’onze síl.labes. Molt poc usat en la poesia catalana.

Cadascuna de les parts d’un vers que ha estat migpartit per la cesura.

Supressió de la vocal àtona (a o e) quan entra en contacte amb una altra vocal en l’interior d’un vers. D’aquesta manera, dues síl.labes gramaticals esdevenen una única síl.laba mètrica

En la seva accepció mètrica, consisteix a trencar un diftong per tal de conseguir una síl.laba més en el recompte sil.làbic. Fònicament, s’aconsegueix pronunciant com dues síl.labes diferents la vocal i la semivocal del diftong.

Vers de deu síl.labes. és el vers per excel.lència de la poesia catalana, amb l’estructura cesurada 4+6. També pot presentar l’estructura de l’èpica francesa 6+4 i la d’influència castellana 5+5.