Rima que es produeix quan es repeteixen els sons vocàlics, però no els consonàntics dels versos. Considerem assonant la rima dels versos aguts d’idèntica vocal tònica, i la dels versos plans que mostren coincidència entre la tònica i l’àtona segnent. En els esdrúixols no es té en compte més que la vocal tònica i l’última, mentre que s’ignora la penúltima.
Repetició de sons finals de les paraules amb què acaben dos o més versos, a partir del darrer accent.
Enllaç entre les estrofes d’una mateixa composició, que en remarca la seva unitat. Es basa en la repetició, a la fi de l’estrofa, d’algun element: d’un o més versos del refrany (retronxa de vers); d’un mot que rima al refrany (retronxa d’identitat de rima); o d’una o més rimes del refrany (retronxa de rima).
Vers, o conjunt de versos, que es repeteix al llarg de tota la composició.
Operació per establir el metre dels versos. Cal tenir present que el número de síl.labes mètriques no ha de coincidir necessàriament amb el número de síl.labes gramaticals. En funció del tipus de vers que ha estat considerat com a patró per al recompte (el masculí/agut o el femení/pla), les literatures romàniques n’ofererixen dos models: la basada en el vers femení, com la castellana i la italiana, que compten fins la síl.laba àtona que segueix a l’última tònica (així el vers agut serà comptat amb una síl.laba més i l’esdrúixol amb una de menys), i la basada en el vers masculí, com la catalana i la francesa, que compten fins l’última síl.laba tònica i ignoren totes les que la segueixin (així el vers pla serà comptat amb una síl.laba menys i l’esdrúixol amb dues).
Text escrit en prosa, que pel seu ritme i el seu to és molt pròxim a la lírica.
Vers de cinc síl.labes.
Vers de vuit síl.labes, eminentment narratiu. Fou molt utilitzat durant l’Edat Mitjana.
Vers d’una síl.laba.
Conjunt de regles relatives a la mesura dels veros (el metre) i a les estrofes.