Repetició, en un vers o una frase, d’un so o d’una síl·laba de dos o més mots a curts intervals, per aconseguir un efecte de musicalitat o bé donar suport al contingut semàntic.
i roda com un carro el tro de la guerra.
Jacint Verdaguer
Supressió de fonemes o síl·labes inicials de mot.
Quim per Joaquim.
Vers no sotmès a cap estructura regular, rítmica o mètrica, en la composició. És l’absència de qualsevol tipus de regularitat -i no pas la més evident de rima – el que determina que el vers sigui lliure.
Vers decasíl.lab femení sense rima.
Vers que, dintre d’una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una composició amb rima
Vers defectuós per manca d’alguna síl.laba mètrica, en relació a la mesura que hauria de tenir. VERS ESPARS .- Vers que, dintre d’una composició rimada, no rima. És un vers blanc, dins una composició amb rima. VERS ESTRAMP .- Vers decasíl.lab femení, sense rima.
Vers d’una composició sense rima. Malgrat que no rimen, els versos blancs estan sotmesos a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema regular. Els decasíl.labs blancs femenins són anomenats estramps. Si el vers blanc apareix en una composició rimada, parlem de vers espars; i si, a més de ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular, l’anomenem vers lliure.
Conjunt de paraules ordenades segons unes regles arbitràries que en regulen el metre i el el ritme i que, combinades amb d’altres conjunts similars conformen un poema.
Versos, en menor nombre que les estrofes de la composició, que es repeteixen al final i la tanquen. Malgrat la seva semblança, es distingeix del refrany, perquè aquest està format per un o més versos que es repeteixen al llarg de tota la composi
Vers de quatre síl.labes. És el més curt dels utilitzats tradicionalment en la lírica catalana. Jaume Roig hi va escriure el seu Spill o llibre de les dones