COLOSSEU DE ROMA Imatge d'en DAVID ILIFF. Llicència: CC-BY-SA 3.0

RIQUER i MORERA, Martí de: «Las poesías de Guilhem de Berguedán contra Pere de Berga», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 25 (1953), pàgines 247 a 271.

SERRA i ROTES, Rosa, «Guillem de Berguedà, un senyor feudal», L’Erol 52 (1996), pàgines 12 a 17.

Arondeta, de ton chantar m’azir:
qe vols, qe qers, qe no·m laissas durmir?
Enojat m’as e non sai qe responda,
q’ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
a qar no·m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s’ella fos, si com ieu sui, yronda,
ben ha dos mes q’il vos for’al esponda;
mas qar no sap lo pais ni·l viatge,
m’enviet sai saber vostre coratge.Arondeta, miels ti degr’acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond vironda,
qi formet cel e terr’e mar prionda;
e s’ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce·us prec qe no·m torn a dampnatge.Segner amics, qi·m fez vas vos venir,
vostra domna, ·m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e·l anel d’aur, q’es ben obs qe s’esconda,
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n’agues d’avantage.

Arondeta, del rei no·m posc partir
q’a Tholoza no·l·m convenga seguir;
mas ben sapchatz Mon Jordan, cui qe·n gronda,
en mei lo prat, pres l’aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l’erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.

Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q’a mi non pot fallir,
qan m’en irai, q’om no·m pel o no·m tonda.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ?
e qant sabra q’es en estrangn regnatge,
ben l’er al cor greu e fer e salvatge.

Amics Marques, enqera non a gaire
q’ieu fi de vos coinda cansson e bona,
mas ancar n’ai en talan autr’a faire,

puois mos cosseills m’o autrej’e m’o dona;
q’a Sailforas viron miei enemic
l’anta q’ieu·s fi e·l afan e·l destric,
qu·el camp N’Albert laissetz l’elme per tasca:
si fossetz calvs tuich vos virant la rasca.Q’ieu vos cuidei d’entrams los arssos traire,
si·us empeissi ab ma lanssa gascona
c’al encorbar, sitot vos etz gabaire,
ditz qe·l vos vi·N Guillems de Savasona,
q’en las bragas vos tengront per mendic
li canorgue e li borges de Vic.
Amics Marques, si mala gota·us nasca,
si esser pot, meillors n’aiatz a Pasca.Ja del tornei no·us cal gabar ni feigner
c’anc non valc tant Rotlans a Serragosa:
et eu·s autrei que no m’en cal destreigner,
que mort m’agratz si·l lanssa non fos mosa,
que planamen mi detz tal colp su·l fron
que rire·n fetz En Guillem de Clarmon:
tuich vostr’amic crideron: Mataplana!,
tro lor membret qe·l man aviatz vana.Amics Marques, si·l colp pocsetz enpeigner
mort agratz cel qe·ls maritz escogossa,
lo cortes drut qe·ls corns sap far enpeigner,
e non tem glat ni crit ni huc de gossa,
gerra ni fais, ni barrieira ni pon,
anz es plus gais que raineta en fon,
que ses aiga non poiria star sana
plus q’ieu d’amor un jorn de la setmana.

Marques, escriut port el fer de ma lansa
c’om no-fesatz non pot aver guirensa;
e pois vers es, podetz n’aver doptansa,
c’anc plus traicher de vos non pres naisensa;
neus Mos Sogres, que de Barsalones
porta las claus d’engans e de no-fes,
vas vos no·n sap lo traich d’una batzola:
per so amdoi legitz en un’escola.

Raimon de Paz, mon sirventes romansa
a·N Nas-de-Corn, e non aias temenssa
que plus volpill no·n a d’aqui en Fransa,
ni plus coart, si eu ai conoissenssa;
que cinc anz a non donet colp ni pres
en l’escut d’aur en que la dompna es,
ni en tornei non capusa ni dola,
anz ten per fol qui sas armas l’afolla.

Ar el mes que la neu e·l frei
vei venir e·l gel e·l aurei,
chantarai de las tracios
que·m dis Mos Sogres, vieills tignos;
e pois no m’en val dret ni fei,
al bran d’acier en clam mercei
et al ferran Matagilos.E sobre tot al Glorios,
que sap mos dreitz e mas razos,
q’estiers autres amics no·m vei
mas sol Ma Sogra, cui soplei,
q’es la mieiller e la plus pros
dompna que sia demest nos;
e ment qui que m’o desautrei.E ja no s’en combat’ab mei
us cavalliers ni dui ni trei,
que la mieiller e la plus pros,
bella Sogra, non siatz vos
e la gensser de nuilla lei;
q’ie·n vensseria, fe qe·us dei,
dos catalans o tres gascos.Sogra, per vos estau joios,
francs e fins et humelios;
e qan ma seigneira desplei,
en batailla o en tornei,
vauc de ferir plus voluntos,
que, s’era lioparz o leos,
no·is darion tant gran esfrei.

Arnaudon, en ton palafrei
vai dir a mon seignor lo rei
– joglar, non sias temoros,
anz sias del dire coitos –
que per fals consseill no·m gerrei,
qu’eu farai dreich a sa mercei
e mandamen volontairos.

E ve·m mieills q’en sa cort pladei
e q’el en sia poderos.
E qui m’apella de no-fei
non l’en soan negre ni ros.

Can l’ivern ni la neu ni·l frey
vey venir ni·l glatz ni·l aurei,
chantarai de las traicios
que·m fetz Mos Sogre, ·l veill tynos;
c’anc no m’i valc ni dret ni fei,
al bran d’acier ne clam mercei
e al ferran Matagelos.E sobre tot al Glorios,
que sab mos dret e mas razos,
qu’esters autra dona no vey
mas Ma Sogra, a cui sopley,
qu’es la gençer e la plus pros
que sia de ça enfre nos;
e ment ne qui m’o desautrey.E ja no s’en combat’ab mei
un cavaler ni dui ne trei,
que la gençer dona c’anc fos,
bela Sogra, e sietz vos
que sia de neguna ley;
et venceria·m, fe qe·us dey,
dos catalas o tres gascos.Sogra, per vos estau joios,
francs e fis o homelitos;
e can ma seynera despley,
en batayla ni en torney,
vau del ferir encoratjos,
que, s’era leupartz o leos,
no mouria tan gran esfrey.

Arnaldo, en ton palafrey
t’en vay dir a mon seinhe·l rey
– joglar, no sies temoros,
enans sias del dir cocchos –
qu’el per fol cosseyl no·m guerrey,
que mais val qu’en sa cort plaidei
et qu’el ne sia poderos.

Qu’eu farai dret volenteros
e manament en sa mercey;
e qui m’apela de no-fey
eu non soan neire ni ros.

Ara voill un sirventes far
tal qe, qan l’aurai bastit,
non hai negun tant ardit
enimic no·s posca pensar
qe si m’offen qe ja mais fi ni patz
aia de mi tro qe·n sia venjatz;
ez al comte o fis l’autrier un ser
aissi del tot conoisser e saber,
q’el poc al bai feran
grazir qe·l trais a port;
mas no·s crega estort
mentr’hai lanza ni bran.E trob qui m’en vol castiar;
mas diga·m com m’agra’n garit
si·l coms m’agues mort o delit
l’autrier, qan el me fez gaitar?
Dreg et razon hai qe·n sia iratz;
qar ben es vils e recrezenz proatz
qui ve sa mort perchasar ne querer
si no l’ausa monstrar ni far parer;
qar qui no fai semblan
qe·il doilla de sa mort,
ja non aja conort
qe·s plaingna d’autrui dan.

Ben fo ver q’en Berguedan
fe bastir lo bisbe gamus
per forsa·l soler d’Avian,
on a mes cent homes e plus,
non per als mas car l’ausei dire
c’az homes pojava desus.
E si s’en volgues escondire,
ja no se clamera del plus,
qe garsos corba et entoma.
Ten cara de ronci, s’anc fos;
no fa merce dels compaignos,
qe dels tres a perduz los dos;
per c’ausels vola mal ses ploma
e pauc val cell’ab meinz d’arzos,
e mal fot bisbes ses coillos.

Be·m volria q’om saupes dir
novas d’En Ramon Gauseran:
qom laissa sos neps envazir
lo vescomte de Chastelbon,
q’ades aura passat un an
qe l’avem vist sol guerrejar,
e non es qi del rei l’empar.Mas, Dieu! non lo dei ges cubrir
del blasme que li autre·il fan,
anz prec Dieu qe no·l lais murir
mentre s’i ten a tal saizon,
qe blasm’en portaria gran
si so neps non teni’en car,
q’om non sap qant s’ai’a durar.Ja de son paire no·s consir,
mas qe planamen lo coman
a cels qi non l’auzon faillir
ni de valenza dir de non,
qe cent cavalier li en valran
de prets, qi no·n auzon estar
se·l reis los vol deseretar.Dieus mi lais en cocha venir
et q’ieu auja cridar Luzan,
e mainta plana esbraizir,
e hu cridar sobr’Aragon,
et eu Bergadan, per qe·m van,
e Ponz de Chabreira huchar,
qe non pot en ren als anar.

E voil q’om crid a l’envazir
Poigverd, e no·ls amen folqan,
e de Sainta Fe crid frar Mir,
e nostre vescomz Castelbon,
e Pinos Raimon Gauseran;
et aura·m a l’esperonar
Peiramola e Ponz cridar.

Ja·N Ponz Ugz no·s lais adurmir,
qe segurs es q’om li deman
Rochamaura, qe fai bastir,
e la forza de Carmenzon;
e·ls murs q’a faitz a massa gran
lo reis los fara desrochar,
e·ls vals de Castellon razar.

Ar laissem Cardon’ab tan,
qe non deu s’ensegna cridar
qui vius s’i lais deseretar.

Ben ai auzit per cals rasos
fe·N Guillems de Clarmon jurar
sos amics e sos compaignos
que sol jageson al colgar:
tot per paor de Mo Marques,
que vai jogan a joc estes
. . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . .
e car no troba autre geing,
vol far dir que de domna·s feing.Ab lui me met el sagramens,
que ges no pot ab mi jazer
Mos Marques, puois nuls garnimens
no m’i porria pro tener;
c’anz me voill gardar del aguait
que·l descausimen sia fait;
c’auzit ai dir que s’i tarda
uns cavalliers que·s agarda,
cui el det armas e garnit,
mas caramen li a servit.Mil bausias e mil enganz,
mil no-fes e mil tracios
n’agra ditas, mortals e granz,
si Na Juziana no fos,
que·m mandet… mas per leis m’o lais;
e, sitot m’es enuois ni fais,
non aus passar son mandamen,
e dera·n be de mon argen
per so qu’ieu li auses comtar
com aucis Ponz del Castelar.

Bernarz diz de Baseill
qe·s fara chantaire;
e no s’en meraveill
hom de son repaire,
car ben e gen sap trobar,
e moz e coblas laçar;
per qe·m par
qe de tot penra venjanssa
de paraulas e de lanssa,
e non er per lui celaz
dels laiz ni dels coronaz.Ges no s’en engrondeill
per nebot ni fraire
de Salsas tro Ereill,
c’us no s’en poc raire;
qe mal se saubon venjar
d’En Berengier de Monclar,
qe naffrar
lo cuidet per mi la panssa;
mas no·l sap qui no·l romanssa,
qe de premiers fo abaz,
mas lo reis l’a a postaz.A peiras e anels
et deniers de borsa,
com conquerrez castels
e prenez per corsa
ses lanssa e ses escut?
Per qe mi par tot perdut.
Tal sai drut
qe porta cofa cornuda,
e sai qui es tals sa druda;
mas non l’en vuoill descobrir,
car hom sui que tem maldir.

Cavalier, un chantar cortes
aujatz en qest son q’ai apres;
et aujatz d’En Guillem pajes
per qal raizon
mi clam de lui ni el de mi depois naison.Primerament vos dic de mi:
qe·m laus de lui car mi servi
la primeira guerra qe·m vi
ab un pezon;
et al partir pris un cavals e fis l’en don.Et en enant no·ns entrevem
eu e sos paires En Guillem
guerreger, e tuit o sabem:
cella sazon
eu envazi·l et a prezent et a bandon.E valgui·l eu qu’il em fis partz
enant de l’essida de martz,
avol o bon o var o blartz
qer il seson,
et al partir el m’en rendet mal guizardon.

Tot atrestal en tal amor
com de vassal e de segnor,
tolc mi castel de Monmajor
a mon baron;
et eu anei a demandar, qar no·m fon bon.

A devant fo en Bergadam,
de la nostra guerr’ens siam
e prezem tregas a un an;
et a lairon
el mi volc penre a Bordan e Cercs amon.

Qan d’aqesta m’ac Deus estort,
q’el no m’a pres ni no m’a mort,
eu l’encargei, non ges a tort,
de tracion
en poder de Mir de Lussan, cui Deus ben don.

L’escondit fes et bel e gen,
e de paraulas e de sen;
mas de fals no n’i ac nien,
q’en la saizon
ni al dia q’el pres ab mi no·i venc ni i fon.

La merce Deu gent en passet,
qe per paor de mon devet
ab mon baron s’en acordet,
e·s fetz felon,
e covenc mi sobre lauzar la reanzon.

Ar auzi dir q’el s’a vantat
q’el m’a del seu un caval dat;
mas ment e diz gran falsetat
per mieig grenon,
anz mi fai tort de la mitat de mil mouton.

Ar vos ai dig lo tort e·l dreg,
aissi com s’eu n’era destreg,
l’ira e·l dan e·l traimeg
e l’uchaizon
q’ieu ai ab lui ni el ab me depos natz fon.

Un trichaire
pestre laire
vol que chan, pus suy chantaire.
Cossirair’e
mal pessaire
sera del chan tro l’esclaire.
De Sensaire
tro Belcaire
a sercat lo gualiaire,
trichan cum fol prezicaire:
facha s’a·l corona raire.Rogier fraire,
colom vaire,
per vos vuelh un sonet brayre.
No pres guayre
mo vejaire
si vertat no·us puesc retraire.
Anc del laire
vostre paire
non yssic tal coart d’aire.
Per tot dizon qu’etz bauzaire
contra·l servizi Dieu fayre.La mesquina
flair’e grina,
que maystre Rogier enclina,
tan festina
e s’aizina
tro sent la doussor conina;
de s’orina
fay mezina,
e·l con no cessa ni fina,
qu’en la ciutat peitavina
se rompet foten l’esquina.Dissiplina
fai en tina
quan la pot tener sobina;
ab sa pina
qu’el trahina
josta la coa eguina.
Sa cozina
vol vezina
mais que·l mar Sanhta Crestina,
c’ap son grat ser ni matina
sos viegz non es ses guahina.

Res aurana
Dieus enguana
cum desfassa·l ley romana.
Crestiana
fot sotz vana
quaranta vetz la setmana.
Que vilana
tenc Guiana
si la colla no·l aplana.
Quan ditz sa lesson trefana
sembla mula quan reguana.

A Serana,
part Viana,
fon pres ab una putana.
D’aital mana
serquet Trana,
Sur e Bar e Corrozana.
Pueys de Grana
la mejana
tornet en Valh Sotirana,
foten per terra d’Ossana,
qu’anc non la vi mas aurana.

Sai venc savis,
colhos blavis,
per saber quals es peitavis.
Anc clerguavis
ni gramavis,
sarrazis ni amoravis,
non donavis
tals culavis
desobre fort de cons cavis.
Rogier, grieu auretz bos avis
si la colla no·us tol clavis.

^{Poema contra un indeterminat Roger, probablement un clergue peitaví (natural de Peiteu), segons indicarien les al·lusions a Peiteu dels versos 32 i 69. El text és de dificilíssima comprensió. D’una banda, per via d’una tradició corrupta i, d’altra, també, perquè el vocabulari és diastràticament desconegut. Entre els molts mots de significat incert s’assenyala que la “tina” del vers 35 ha de tenir el sinificat obscè que té a Marcabrú: BdT 293.31, vers 57. Mètrica: a3′ a3′ a7′ a3′ a3′ a7′ a3′ a3′ a7′ a7′ a7′.  Set coblas doblas.}

ASSOCIACIÓ D’ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA: Guillem de Berguedà

CABRÉ i OLLÉ, Miriam, «L’”entenció del nom”: recursos etimològics a l’obra de Cerverí de Girona», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 44 (1993-1994), pàgines 79 a 100.

RIQUER i MORERA, Martí de, «Una composición inédita de Cerverí de Girona (Pillet-Carstens, 434, 6a)», Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 17 (1944), pàgines 269 a 272.

RIQUER i MORERA, Martí de, «Aspectos de la lírica de Cerverí de Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 1 (1946), pàgines 1 a 54.