poema-nadal

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
a la llum de la posta suaus s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres

que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

(Joan Maragall)

19-la-tunc-que-tan-tunc

1. Anem pastors a Betlem,

caminem, anem, anem,

allà farem sardaneta

Tunc que tan tunc

allà farem sardaneta

tunc que tan tunc que tan tunc que tan teta.

2. Si l’àngel no és mentider

bé sé jo on el trobaré;

allà en aquella coveta

Tunc que tan tunc

Allà en aquella coveta

Tun que tan tunc que tan tunc que tan teta.

3. Déu vos guard i va de bo,

un traguet amb el porró

i també alguna neuleta.

Tunc que tan tunc

I també alguna neuleta

Tunc que tan tunc que tan tunc que tan teta.

4. On aneu, oh gent de Déu,

sense esclops amb tanta neu?

Si l’infant no té robeta,

Tunc que tan tunc

Si l’infant no té robeta

Tunc que tan tunc que tanc tunc que tan teta.